Totxanes, totxos i maons

Imagineu-vos que esteu en una llibreria badant, sense buscar res en concret i que en un racó trobeu un llibre que es titula ‘Tot el camp és un clam’. Per poc que us interessi el futbol -i el Barça, és clar- segur que aquell llibre l’agafareu, el fullejareu i és bastant possible que tard o d’hora l’acabeu comprant. I llegint!

Doncs això és el que, si fa no fa, em va passar fa unes setmanes quan vaig saber l’existència d’un llibre del periodista esportiu del diari Ara Toni Padilla titulat ‘Unico grande amore’ i publicat per l’editorial Panenka.

Fora alarmes, però: malgrat les aparences, aquest llibre no està escrit en italià sinó en llengua del 155 i per si no li queda prou clar al possible comprador porta un subtítol que informa que en aquelles tres-centes seixanta pàgines l’autor ens proposa un viatge per Itàlia a través del futbol.  Així s’entén de seguida el títol ja que remet, en el dialecte de la Ciutat Eterna, a l’himne de la Roma: “Roma Roma Roma / Cuore de ‘sta città / Unico grande amore / De tanta e tanta gente / Che fai sospirà.”

Llegeixo als prolegòmens del llibre que a Toni Padilla els seus amics el defineixen com un ‘italiano mancato’; és a dir, un italià vocacional i frustrat perquè per comptes de nàixer a la Campania o a l’Emilia Romagna va arribar al món un dia de 1977 a Sabadell. Reconec que no li coneixia aquesta flaca per Itàlia però un cop llegit el llibre no puc menys que treure’m el barret amb la màxima solemnitat perquè ‘Unico grande amore’ és un recorregut ple de saviesa per cinquanta localitats italianes on hi ha -o hi ha hagut- un equip de futbol. Un recorregut fet en tren o en autobús, mai en avió, i amb informació documental de cada localitat que depassa l’àmbit esportiu i entra de ple en les tradicions i la manera de ser de cada indret. Amb una atenció especial al negociat culinari: la pasta, les llaminadures, els gelats, els licors i els vins.

Un viatge de cinquanta etapes que comença a Torí i acaba a l’illa de Còrsega i gràcies al qual he après coses que desconeixia com, per exemple, la importància del poeta Gabriele d’Annunzio a l’hora d’establir imaginaris encara vigents en una gran part dels llocs on va estar fa un segle, per què la paraula ‘gol’ no es fa servir i sí, en canvi, ‘rete’ per dir el mateix, per quin motiu el trofeu que s’atorga a l’equip que guanya la Lliga es diu ‘scudetto’ o, entre moltes altres coses, per què el partit que va fundar Silvio Berlusconi es diu ‘Forza Italia’.

Fa anys ja vaig passar-m’ho d’allò més bé amb les ‘Historias del Calcio’ (RBA, 2010) del periodista Enric González. Ara he complementat i enriquit l’experiència amb el de Toni Padilla.

I una vegada més confirmo una teoria de la qual estic convençut: per a un italià els únics amors eterns i innegociables són la ‘mamma’ i el ‘calcio‘. La mare i el futbol.

Dintre del concepte ‘mamma” podeu posar-hi també la ‘nonna’ (l’àvia) i, com a branca col·lateral, la pasta, els pastissos i les llaminadures de cada casa.

Dintre del concepte ‘calcio’ poseu-hi tot allò que ‘Unico grande amore’ us exposa de la manera documentada i amena amb la qual Toni Padilla ha construït el seu magnífic llibre.

Un golarro per tot l’escaire, com si diguéssim…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!