Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

(Vegeu aquí l’anterior apunt)

Tal com he explicat en l’apunt anterior el 28 de gener d’aquest 2025 va obrir portes novament la Libreria Antiquaria Umberto Saba amb Massimo Battista, un llibreter triestí de solera, al capdavant.

Vegeu aquí la notícia tal com la va donar la televisió local:

El dia d’abril que, amb els altres companys del grup, vaig visitar per primera vegada la botiga vàrem poder parlar amb el mateix Massimo que es va mostrar molt interessat en la nostra presència pel fet de ser catalans amb aficions molt accentuades vers la cultura italiana i, més concretament, per la dimensió històrica i cultural de Trieste.

Li vaig comprar un parell de llibres: la versió italiana de les ‘Elegies de Duino’, de Rilke, i el llibret commemoratiu del centenari de la botiga del qual ja he parlat en l’apunt anterior.

A part de la visita detallada a totes les meravelles que es conserven a la rebotiga, la gràcia de comprar un llibre a la Libreria Antiquaria Umberto Saba és que, si li demanes, l’amic Battista t’estampa a la portadella un segell de tinta vermella que, traduït, diu el següent:

“Llibreria Antiquària Umberto Saba. Pel passat, pel futur. Amb aquesta compra la vida de la llibreria continua. UN ESQUERP AGRAÏMENT’.

El segell de la llibreria

Sens dubte la paraula ‘esquerp’ pot semblar estranya en un text d’agraïment als compradors, però té una profunda relació amb la persona i l’obra d’Umberto Saba.

En el llibre ‘Trieste e una donna’, que aplega poesies escrites entre 1910 i 1912 (inclòs dintre del ‘Canzoniere’, el seu llibre magne), el poeta va escriure:

”Trieste ha una scontrosa/ grazia. Se piace,/ è come un ragazzaccio aspro e vorace,/ con gli occhi azzurri e mani troppo grandi/ per regalare un fiore;/ come un amore/ con gelosia.”

Que traduït vindria a dir més o menys: ” Trieste té una esquerpa gràcia. Si t’agrada, és com un noi entremaliat aspre i voraç, amb els ulls blaus i mans massa grans per regalar una flor; com un amor engelosit.”

Aquesta valoració que Umberto Saba feia de Trieste com una ciutat aspra i de tracte difícil s’estenia també a la seva manera de ser i a la seva obra. Una obra en la qual els moments de felicitat i de tendresa els reservava per als poemes dedicats a la seva esposa Lina i a la filla que varen tenir.

‘Il canzoniere’, l’obra que aplega tota la poesia de Saba

Una altra característica ‘literària’ de Trieste que sorprèn a qui la visita per primera vegada és la gran quantitat d’estàtues dels seus escriptors més notoris que trobes pel carrer.

Unes estàtues, d’altra banda, molt especials. Aquí les teniu:

L’estàtua de James Joyce al Ponte Rosso, en el Canal Grande.

L’estàtua d’Umberto Saba a la cruïlla dels carrers San Nicolò i Dante Alighieri.

L’estàtua d’Italo Svevo a la piazza Attilio Hortis.

L’estàtua (polèmica) de Gabriele D’Annunzio a la Piazza della Borsa.

He definit aquesta darrera estàtua –la més recent– com ‘polèmica’ per raons que explicaré més endavant en un altre apunt.

Un altre lloc de visita obligada pel turista lletraferit és el Giardino Pubblico Muzio de Tomassini (vegeu aquí), un jardí dedicat a la figura d’un botànic i polític (va ser alcalde de Trieste) de l’època dels Habsburg (vegeu aquí) en l’interior del qual es troben monuments dedicats a Scipio Slataper, Giani Stuparich, Virgilio Giotti, Mauro Covacich, entre altres, i als ja esmentats Joyce, Saba i Svevo.

El monument a Muzio de Tomassini a l’entrada dels jardins que porten el seu nom

Però aquí no s’acaba tot. El repertori de propostes d’aquesta ciutat pensades per als interessats en la literatura té des de fa uns mesos una altra fita de visita obligada: el museu LETS – Letteratura Trieste.

En el següent apunt us parlaré amb una mica més de detall d’aquesta magnífica iniciativa que, com acabo de dir, és molt recent ja que va obrir les portes el mes de setembre de l’any passat.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!