Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

(Vegeu aquí l’anterior apunt)

Sempre he pensat que una manera molt eficient de saber com han funcionat els mecanismes de poder en una ciutat és fixar-se en l’arquitectura que exhibeixen els seus carrers.

Sé que ara faré una simplificació molt barroera, però espero que me la passeu: per pintar una obra mestra cal, naturalment, l’espurna inicial que dispara el geni creatiu però ‘només’ necessita l’esforç de l’autor, unes quantes hores de feina i molt poc cost material.

Construir un edifici, en canvi, és un procés molt diferent i bastant més complex (ara que m’hi fixo, el mateix es pot dir de la filmació d’una pel·lícula.). Com en el cas de la pintura, per començar cal l’impuls creatiu, l’espurna del geni; però perquè aquell primer brot faci el salt del dibuix inicial a la realitat cal activar un procediment organitzatiu, econòmic i tecnològic que necessita molta més gent i molt més temps d’execució.

Un dels encants de Trieste és, precisament, la seva arquitectura que il·lustra en pedra tots els avatars històrics pels quals ha passat la ciutat.

Trieste és, doncs, una ciutat de visita obligada per a qualsevol persona que se senti mínimament atreta per l’arquitectura. I per conèixer adequadament el patrimoni arquitectònic hi ha un parell de publicacions que es troben a totes les llibreries de la ciutat i que, al meu parer, són de compra obligada:

• “Trieste 1872-1917. Guida all’architettura”, a cura de Federica Rovello (Mgs Press, 2024) amb informació gràfica i documental molt completa sobre 63 edificis singulars construïts en aquells anys de plenitud triestina (vegeu aquí),
• “Trieste 1918-1954. Guida all’architettura”, a cura de Paolo Nicoloso i Federica Rovello (Mgs Press, 2024) amb una àmplia informació gràfica i documental sobre 46 edificis no menys singulars construïts principalment durant el període feixista (vegeu aquí).

Tant un llibre com l’altre ofereixen un centenar de pàgines introductòries amb articles de diversos especialistes que, a part dels detalls tècnics que aporten, ens situen en el context històric de cada projecte i són gairebé imprescindibles a l’hora de preparar correctament un itinerari ajustat als gustos arquitectònics de cada visitant.

Sembla evident que els organismes encarregats de promocionar Trieste són molt conscients del valor cultural de la ciutat i posen, per tant, a l’abast de tothom informació solvent i rigorosa sobre totes les matèries en què excel·leix la ciutat. Una ciutat que, cal no oblidar-ho, en la dècada dels setanta va ser pionera en la renovació del concepte ‘psiquiatria’ i en el tractament de les malalties mentals, i que, també per aquella mateixa època, va començar a acollir escoles i empreses dedicades a la recerca científica més avançada.

Com a exemple d’aquesta manera de concebre la promoció dels valors d’una ciutat us poso la guia “Trieste Metro” (vegeu aquí) que aplega un seguit d’itineraris (vegeu aquí) literaris, arquitectònics, històrics, científics, esportius i de contacte amb els diversos cultes religiosos presents avui en aquella ciutat.

I ja que he centrat aquest apunt en l’arquitectura triestina us recomano, dintre de ‘Trieste Metro’, aquesta pàgina en la qual trobareu, per començar, un itinerari que aplega una selecció d’edificis d’interès general i tot seguit uns itineraris especialitzats que aprofundeixen en l’arquitectura neogòtica, Liberty, de l’època dels Habsburg, racionalista, eclèctica, neoclàssica i moderna.

Sense oblidar un itinerari (aquest) dedicat a conèixer en només vint-i-quatre hores el millor de Trieste, aquest dedicat a les millors decoracions arquitectòniques o aquest altre centrat en els cafès i altres locals històrics com, per exemple, les llibreries.

Precisament d’això, dels cafès i les llibreries de Trieste, tractarà el següent apunt.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!