Totxanes, totxos i maons

En la trobada palindromista d’Olot de finals de març (vegeu aquí) havíem quedat amb l’amic Francesc Castanyer -enginyer retirat i fascinat per la combinatòria dels números, la psicologia, les connexions neuronals i mil coses més- de tornar-nos a veure a Barcelona i passar un diumenge junts a casa nostra. Així de passada ell podria veure l’extensa col·lecció de bitllets capicua de tramvia, autobús i metro que va començar el meu avi i que jo vaig heretar i continuar mentre vaig poder.

El que no ens podíem imaginar ni l’A. ni jo era que, a través del nostre veterà amic -noranta-un anys esplèndids, lúcids i, com ja he dit, plens d’idees i projectes- tindríem accés a informacions i documents sobre Josep Carner que mai ens hauríem imaginat trobar.

Tot va començar quan, entre les coses personals que en Francesc Castanyer conserva a la residència on viu em varen cridar l’atenció quatre volums enquadernats de “Catalunya”, una revista inspirada i dirigida per Josep Carner que va sortir durant dos anys: 1903 i 1904. Una revista de la qual té la col·lecció completa.

En veure que m’interessava per aquells volums el nostre amic va obrir un calaix del qual va començar a treure primeres edicions de “Les monjoies”, “Dues rondalles de Jesús Infant”, “Els fruits saborosos”, el primer i el segon “Llibre de sonets”, “L’oreig entre les canyes” i altres volums que només de veure’ls a tocar de la meva mà em provocaven pampallugues als ulls.

Resulta que en Josep Castanyer de Cortada, el pare d’en Francesc, va ser durant els dos anys de vida de la publicació l’administrador de la revista “Catalunya” i que la seva amistat amb el poeta encara es va allargar durant uns quants anys més ja que, des de la ciutat d’Olot d’on era natural, es va encarregar de la distribució dels primers llibres de Carner.

La prova d’aquella estreta relació era a les meves mans: tots aquells llibres tenien una dedicatòria de Carner que el meu amic té fotocopiades per regalar als seus visitants.

En reproduiré algunes tot respectant l’ortografia original:

“A n En Josep Castanyer de Cortada. Jo li desitjo que culli una petita maduixa olotina. Josep Carner” (Els fruits saborosos, 1906)

“En nom d’una amistat que bé hauria cantada Gluck, jo dedico el llibre aquet a mon company Joseph Castanyer de Cortada, agradable i petit com un sonet. Joseph Carner” (I Llibre de sonets, 1905).

“A En Joseph Castanyer, un mal grà de la literatura (segons en S. Senties) dedica aqueix llibre a un prosista agradable (segons en Cardelús) s. af. Joseph Carner” (Llibre dels poetas, 1904)

Val a dir que en aquest punt el nostre amic Castanyer puntualitza  que el crític Suriñach Senties havia dit que Carner era “un mal gra de la literatura” (anava ja d’imparable, es veu) i que en Miquel Cardelús, un amic comú, havia escrit a Carner a propòsit d’una carta d’en Josep Castanyer: “En Castanyer, amb la seva prosa agradable…”

Les sorpreses, però, encara no havien acabat.

(Continua -i acaba- aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!