El 9 d’agost de 2009 vaig escriure el següent apunt:
“Vaig fer la meva crònica de “Rock & Cat” tan bon punt es va estrenar (vegeu aquí) i posterioment, amb la publicació del DVD, he pogut veure i escoltar la pel·lícula amb detall unes quantes vegades més. I a cada nou visionat constato com em fascinen els quatre minuts -tall 26, minut 90 del DVD- en què un Adrià Puntí derrotat damunt del piano canta amb la veu a punt de trenc una estremidora versió d’”Ull per ull” que, al meu parer, justifica tota la pel·lícula.
Si reviseu “Rock & Cat” veureu que al llarg de la cinta les sis o set aparicions de Puntí abans de la seva escena culminant són fugaces i sempre fent el poca-solta o, senzillament, tocant els collons. Fent ganyotes, posant la mà davant de la càmera o increpant a algun company que ocupa l’enquadrament.
No és casual, això. Em consta que durant el rodatge l’equip de la pel·lícula n’estava d’ell i les seves rareses fins al capdamunt. Fins al moment que, en un rampell de geni (em refermo en el mot: li escau al cent per cent), Adrià Puntí s’asseu al piano, tanca els ulls, es posa a cantar “Ull per ull”… i el temps s’atura.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!