Totxanes, totxos i maons

(De fet, la sèrie va començar aquí fa uns quants mesos)

Acabem de passar sis dies a Trieste. Sis dies –m’apresso a dir-ho– extraordinaris, de difícil oblit.

El novembre de l’any passat ja vaig escriure un primer apunt (aquest) en el qual parlava del nostre interès per visitar la ciutat. Ara, ja tornats, és el moment de evocar els moments més importants de l’estada i posar-los aquí en forma de crònica, tal com vaig fer l’estiu passat després de visitar Nàpols (vegeu aquí el primer dels catorze apunts napolitans que vaig escriure i que podeu llegir seguits fent clic damunt de l’enllaç que he posat al final de cada text).

Aquest ha estat el viatge número trenta-dos dels que l’A. i jo hem fet a terres italianes des que el març de 2007 vàrem estrenar-nos amb una visita de tres dies a Roma (aquesta). Al llarg de tot aquest temps hem repetit ciutats i itineraris, sols i en colla, i sempre de manera molt plaent. En el cas de Trieste ha estat la primera vegada, però ja avanço que la nostra intenció és tornar-hi tal com he volgut que el títol d’aquest apunt ho proclamés. I si pot ser l’any que ve, que aquest any encara ens queda la cita de final de juny a Milà amb la nostra néta Mila.

La idea que des de fa molt temps teníem de Trieste era la d’una ciutat ‘molt poc italiana’ i amb una història agitada i complexa al seu darrere en la qual el paper del que podríem definir com ‘la geopolítica’ de la zona on és enclavada hi ha jugat un paper fonamental. Una ciutat situada en els confins més llunyans d’Itàlia, al capdamunt de l’Adriàtic, en l’aixella que forma la connexió entre el braç de la península italiana i el tronc de la península balcànica. Una ciutat, a més a més, amb una extraordinària història cultural i, sobretot, literària (entraré en detalls en apunts posteriors) que requeria una preparació prèvia en forma de lectures si volíem saber, amb la màxima precisió a què pot aspirar un turista avançat i inquiet, com són les característiques del lloc que visitem.

Un eslògan, doncs, per anar tancant l’apunt d’avui: Trieste, una ciutat que cal llegir abans de visitarla.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!