Totxanes, totxos i maons

Avui espero que em permetreu una petita expansió personal ja que es compleixen exactament nou anys des que aquest Bloc va començar a caminar.

Això representa prop de 2.400 apunts en els quals he parlat de política, de llibres, de música, de viatges, de jocs lingüístics i, sobretot, de mi. Un tema que potser no interessarà a gaire gent, ho admeto, però que m’ha servit -m’està servint, vaja- per ordenar idees, fixar records i definir referències particulars i generacionals.  (n’hi ha més)

Les Totxanes, doncs, m’han servit -m’estan servint, vaja- per escriure a poc a poc, però amb un flux constant, les meves memòries. El meu retrat autobiogràfic.

Els seguidors veterans d’aquest Bloc hauran detectat que d’un temps ençà -posem un parell d’anys- la meva freqüència de generació de textos ha baixat una mica coincidint precisament amb la utilització creixent del meu compte a Twitter, una eina que em permet un altre tipus de comunicació més instantani. Més de rampell, com si diguéssim. També més epidèrmic, menys profund…

Malgrat aquesta disminució en la intensitat a l’hora d’escriure apunts i malgrat també la proliferació de noves plataformes d’expressió i de comunicació d’idees puc dir que l’afluència diària de lectors a aquestes Totxanes no ha baixat sinó que, ben al contrari, ha augmentat lleugerament fins arribar a les 1.600 lectures diàries. Una xifra modesta si la comparem amb altres comptes de gent més important i influent però que a mi m’omple d’orgull i de satisfacció. Moltes gràcies, per tant, a tothom per la fidelitat demostrada.

I ara, què? Doncs ara, després de pensar-hi una mica, he decidit donar per inaugurat a partir d’aquest mateix moment el meu any número 10 a la Blogosfera catalana de cara a anar preparant festa grossa el 16 de juny de 2014. Per començar he ampliat el subtítol d’aquestes Totxanes (vegeu-ne la capçalera) amb una frase que les situa inequívocament en el camí de la culminació d’aquest decenni tan important i significatiu, almenys per a mi.

Fins que arribi aquell dia passaran unes quantes coses importants que confio que us podré anar explicant: em prejubilaré el proper 19 de desembre, l’A. i jo continuarem assistint meravellats a l’impagable espectacle de veure créixer la nostra néta i ens anirem apropant de manera imparable al moment que farem el cop de cap com a país i ens declararem estat independent dintre del context d’Europa.

Déu meu si en tenim, de feina…