Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

3 de febrer de 2021
2 comentaris

Tot anirà bé? Resistirem? Tu no hi pensis, ens deia la mare…

Al llarg d’aquest any de pandèmia que som a punt de complir m’ha vingut a la memòria un munt de vegades una frase que emprava la nostra mare quan, de petits, hi havia algun assumpte que creia que a mon germà o a mi ens podia amoïnar. ‘Tu no hi pensis’, ens deia. I semblava que, amb això, es quedava convençuda que les nostres petites -o no tan petites- angoixes s’esvaïen per art de màgia. De la màgia balsàmica i ingènua de les seves paraules que, essent sempre les mateixes, tenien un efecte molt diferent quan teníem quatre anys o quan en teníem catorze.

Suposo que totes les mares del món en un moment o altre han pronunciat frases com aquesta i, per tant, de tot això no pretenc extreure cap mena de lectura simbòlica. Més aviat el que em portava a l’evocació de ma mare eren alguns lemes de resistència col·lectiva contra el perill del virus incontrolat. Uns lemes i uns gestos impulsats sovint pels poders públics com a reaccions voluntarioses contra una situació en què, més que cap altre sentiment, predominava la impotència. El no saber què fer.

Per una sèrie de casualitats que no detallaré per no allargar-me, fa cosa d’un mes va caure a les meves mans el suplement del quadern número 221 del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia (vegeu aquí) encapçalat amb un títol  –“Reflexió de cap d’any. Postpandèmia: una oportunitat per a la fraternitat”– que em va interessar.

En el preàmbul (el document és prou curt: quatre pàgines amb format de mig foli) llegim: “… el virus de la pobresa continua fent estralls (…) Aprofitem aquest moment per aturar-nos i revisar allò que hem viscut…” I ho fa mitjançant un repàs als eslògans que ens han acompanyat tots aquest mesos perquè “quan una expressió es fa popular és perquè amaga quelcom essencial de l’esperit del nostre temps”.  Tot seguint desgrana mitja dotzena de frases amb to interrogant que a tots ens són summament familiars: “Lluitem conta el virus?”, referint-se a la proliferació d’individus uniformats i emmedallats davant de les càmeres de televisió, sobretot durant els primers mesos de la pandèmia, “Tot anirà bé?” “Resistiré?” “Queda’t a casa?” “Cuidem-nos?” sense oblidar un apartat dedicat a la famosa “nova normalitat”.

Perquè vegeu el pa que s’hi dona, en aquest document, us reprodueixo l’apartat dedicat al “Resistiré”:

“Durant moltes setmanes vam sortir als balcons de ciutats i pobles per aplaudir el personal sanitari i a totes aquelles persones que no es podien confinar perquè la seva feina es considerava ‘servei essencial’. Potser també ens aplaudíem una mica a nosaltres mateixos per animar-nos enmig d’aquesta situació insòlita i restringida que ens posava cara a cara amb el mirall de la nostra fragilitat. I, de sobte, la cançó ‘Resistiré’ del Dúo Dinámico s’escolava des d’alguna finestra d’algun veí o veïna que la taral·lejava. Tal vegada, igual que amb els aplaudiments, cantàvem per convèncer-nos, però sense cap certesa, ni compromís, ni discerniment… Resistència vers què o qui? Vers el virus? Vers les restriccions de la ‘nova normalitat’? Vers el sistema? Vers la solitud i l’aïllament?

Són moltes les preguntes que ens hauríem de fer, però ens costa fer-nos-les perquè les respostes ens exigirien conversió, responsabilitat, acció, pèrdua de privilegis, alçar la veu… La veritable resistència no és només la que s’exerceix contra una força oposada, sinó la que genera reflexió i transformació. Una resistència que subverteix la por i la temptació de no fer res; una resistència col·lectiva i solidària que, com explica la Donna Haraway al seu llibre ‘El mundo que necesitamos’, és urgent ‘davant de l’amenaça de la depressió i la derrota, del cinisme, dels futurismes feixistes estranys’. Una resistència, en definitiva, per ‘inventar allò que encara no és però hauria de ser’, anant més enllà de la simple denúncia i la crítica emprenyada.”

El document es clou amb un apartat de títol obligat: “I ara què? El camí de la postpandèmia” que llança un seguit de preguntes que fóra bo que trobessin resposta ben aviat, sobretot ara que ja ens han carregat la motxilla de lemes i eslògans: “(…) servirà aquesta crisi com a aprenentatge per a les futures crisis conseqüència de l’emergència climàtica? Arribarà la vacuna a les zones més empobrides del nostre planeta sota criteris justos de repartició? Revisarem finalment els sistemes sanitaris, ara que els reconeixem infradotats, per tal que la salut sigui un bé universal i garantit? Es mantindran les polítiques econòmiques que ajudin els més perjudicats per la pandèmia? Serà la Vida en majúscules, el centre de les decisions individuals i col·lectives futures?”

El text íntegre del document -descarregable en tres llengües- el podeu trobar aquí i en la mateixa pàgina trobareu el botó que us permetrà rebre cada mes a casa vostra el quadern de torn.  Val la pena que tingueu en compte el que expliquen abans de donar l’OK a la inscripció: “Els quaderns els enviem gratuïtament a tothom qui ho demana. Un cop l’any demanem col·laboració voluntària per contribuir en les despeses de Cristianisme i Justícia per aquells que tenen possibilitats de col·laborar. Encara que no puguis col·laborar et continuarem enviant el quadern si així ho desitges.”

‘Tu no hi pensis’, ens deia la mare. I, a la seva manera, tenia raó. Jo crec, però, que sí que hi hem de pensar. I actuar en conseqüència.

  1. Hi estic subscrit. I moltes de les reflexions que arriben en aquestes quatre planes (un foli doblegat i escrit pel davant i pel darrere) són algunes vegades més profundes que tot el que ens puguin dir els “media” de torn. I, naturalment, totalment d’acord en el fet que aquest suplement del quadern 221 convida a una reflexió profunda. Servirà d’alguna cosa? Esperem que sí.
    Com proposes al final, faig una crida a la subscripció gratuïta i a col·laborar amb les despeses dins de les nostres possibilitats.

Respon a Carles Duarte Montserrat Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!