Totxanes, totxos i maons

Els seguidors d’aquestes Totxanes coneixen sobradament la meva convicció que aquesta meravella que coneixem amb el nom d’internet (amb tot el que hi penja: Google, Viquipèdia, serveis de missatgeria, correu electrònic, etc…) no és normal i no pot durar. I que el dia menys pensat fotrà un pet que ens deixarà amb un pam de nas i el cul enlaire.

Per això des del primer dia que vaig començar a escriure en aquest Bloc –ja fa 21 anys– cada apunt que publico (ara com ara en són gairebé 5.000) l’imprimeixo en paper i el guardo en un arxivador dels de tota la vida. Vull dir d’aquells d’anelles que apleguen els fulls taladrats amb dos forats.

Dic tot això perquè aquest 2025 que encara no hem acabat ja ens ha donat un parell d’avisos seriosos que demostren que el sistema damunt del qual construïm les nostres activitats i rutines és vulnerable. I que quan aquesta vulnerabilitat es manifesta tots plegats ens quedem, com una premonició del pet que vindrà, amb allò que he dit més amunt: amb un pam de nas i el cul enlaire.

Em refereixo a l’apagada general de dotze hores del 28 d’abril. En vaig parlar llargament en aquest apunt el títol del qual “Fragilitat (la gestió de la incertesa)” ja ho diu tot.

I més cap aquí, concretament el passat 20 d’octubre, quan el sistema informàtic que dóna suport a la plataforma Amazon va caure durant unes hores a tot el món i, talment com les peces d’un joc de dòmino, de seguida varen caure altres aplicacions importants. Per exemple la del ‘Bizum’, aquest invent que permet que la gent surti al carrer sense un ral a la butxaca o refiada totalment al recurs del mòbil a través del qual fer tots els pagaments que siguin del cas.

No he oblidat mai he oblidat un consell que fa molts anys em va donar la meva àvia: “nen, no surtis mai de casa sense portar a la butxaca unes quantes monedes i un mocador net”. Potser és per això que encara avui quan he de pagar en alguna botiga dic que ho faré ‘com en el segle passat: amb bitllets i monedes’. A molts els fa gràcia i em donen la raó, però més d’una vegada, malgrat les bones intencions d’ambdues parts he hagut d’acabar pagant amb targeta o a través del mòbil perquè no tenien canvi. I no parlo de primera hora del matí, quan encara no hi ha hagut temps de fer gaire caixa; pot ser perfectament a mig matí o més enllà perquè cada vegada la gent té menys tirada a pagar en metàl·lic. En aquests casos una fallida del sistema que dóna suport als pagaments amb targeta de crèdit o a través del ‘Bizum’ com la de l’altre dia és una catàstrofe de dimensions descomunals.

En fi… m’aturo aquí tot sabent que l’any 2025 encara no ha acabat el seu recorregut i –toco ferro– ves a saber quins sotracs ens pot reservar encara.

Una conclusió de tot plegat? Jo la tinc molt clara: no anem bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!