Després de molts anys d’haver-la vist al cinema reviso en format DVD “To have and have not” (“Tenir o no tenir”), el film de Howard Hawks fet per a la Warner el 1944, just dos anys després de “Casablanca“, pel·lícula amb la qual manté nombrosos paral·lelismes. Conten les cròniques que durant el rodatge de “To have and have not” els dos protagonistes, Humphrey Bogart i Lauren Bacall, varen iniciar el sei idil·li, un dels més mítics de Hollywood, que només va interrompre la mort de l’actor tretze anys després. (n’hi ha més)
Certament la tòrrida relació a base de mirades, gestos i diàlegs entre els dos protagonistes -un Bogart ja consagrat i una actriu de dinou any totalment desconeguda i amb un físic inquietant- que trobem al llarg de la pel·lícula va molt més enllà del que ara en diríem “exigències del guió”. Un guió, per cert, en el que varen intervenir (poca broma) dos premis Nobel: Ernest Hemingway, autor de la novel·la original, i William Faulkner, aleshores a sou de la Warner per fer adaptacions per al cinema.
Per als amants de mites destaco tres escenes que ara, amb el DVD, podran paladejar sense limitacions: el primer diàleg entre Bacall i Bogart (“Hi ha algú que tingui foc?”), la conversa a la barra del bar amb el client morós de Bogart en el transcurs de la qual, sense dirigir-se en cap moment la mirada entre ells dos, Bogart treu una cigarreta i Bacall li encén el misto, i l’escena final quan Bacall s’acomiada del pianista i comença a bellugar-se insinuantment durant uns breus segons seguint el ritme de la música.
Potser hi havia una part considerable de “boutade”, d’acord. Però després de revisitar un clàssic com “To have and have not” s’entén una mica més aquell famós article de Peter Bogdanovich en el qual opinava que totes les grans pel·lícules ja estaven filmades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!