Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

(Vegeu aquí l’anterior apunt)

Una de les peculiaritats meteorològiques de la regió de Trieste és la Bora (vegeu aquí i també aquí), un vent huracanat que pot superar tranquil·lament els cent cinquanta quilòmetres per hora i que quan el vius per primera vegada, tot i estar informat de la seva existència i de la manera poc previsible com es manifesta, és molt difícil que no t’impressioni.

Us poso uns quants videos perquè jutgeu vosaltres mateixos:

Durant la nostra estada triestina vàrem tenir un dia de Bora. El diari ‘Il Piccolo’, història viva de la ciutat, ho havia anunciat ja el dia abans perquè tothom n’estigués al cas. Parlava d’una ‘bora moderata’ i, certament, no vàrem veure cap escena extrema com la dels videos anteriors però, tot i la ‘moderació’ del fenomen, puc assegurar que va ser una experiència que recordarem durant molt de temps.

Contemplant aquests videos es veu que un dels llocs emblemàtics de Trieste és el ‘molo Audace’ (vegeu aquí), un moll de prop de dos-cents cinquanta metres de llargada i uns quinze d’amplada que recorda el destructor ‘Audace’, el primer vaixell de la marina italiana que hi va atracar, l’any 1918, per bé que ja existia des de l’època de la dominació austríaca, el 1740, amb el nom de ‘molo San Carlo’.

Si mireu el plànol de la ciutat veureu que molt a prop d’aquest moll que s’endinsa com un estilet en el mar hi ha un espai invers des del punt de vista formal: el ‘Canal Grande’ (vegeu aquí), que és un braç de mar navegable que s’endinsa en el cos de la ciutat. I a tocar de l’un i de l’altre l’espectacular Piazza Unità d’Italia (vegeu aquí), la plaça oberta al mar més gran d’Itàlia i, segons algunes fonts, la més gran d’aquest tipus de tot Europa. Desconec fins a quin punt aquesta classificació és veraç però el que no puc amagar és la forta impressió que s’experimenta, no només quan la veus per primera vegada sinó cada vegada que hi passeges.

Un altre atractiu és el tramvia d’Opicina (vegeu aquí), una atracció històrica que es va inaugurar l’any 1902 i que durant bastants anys ha estat aturada a causa de problemes ‘estructurals’ tot i que recentment ha tornat a entrar en funcionament, cosa que ens ha permès fer el trajecte i posar-lo en la llista de coses que recomano de fer quan es visita Trieste.

Una llista que pot ser molt llarga –queda prou demostrat en els apunts anteriors d’aquesta sèrie– i en la qual no hi pot faltar una visita al Museo Revoltella (vegeu aquí), fundat el 1872. De fet, més que un museu convencional és el palau on residia l’empresari Pasquale Revoltella i, per tant, és un conjunt que aplega una rica col·lecció de mobiliari noble i les nombroses i valuoses obres artístiques –pintures i escultures– que decoraven les estances. Per fer-nos una idea aproximada de la influència del senyor Revoltella en la història de Trieste del segle XIX potser n’hi ha prou dient que va ser un dels promotors de l’obertura del Canal de Suez –una infraestructura vital per a l’evolució dels negocis que començaven al port de Trieste i s’obrien camí cap a Àsia— fins al punt que va ser el vice-president de la companyia encarregada de la seva construcció.

Ja us aviso que no falten gaires capítols més per acabar aquesta sèrie que he volgut dedicar a una ciutat que considero summament singular i de visita del tot recomanable.

En el següent apunt comentaré una feliç i inesperada trobada que vàrem tenir l’A. i jo un dia mentre sopàvem.

I en el que el seguirà em centraré en el passat fosc de Trieste, més concretament parlaré de diversos fets protagonitzats pel règim feixista de Mussolini.

La part final d’aquesta sèrie consistirà en un apunt amb la bibliografia que em sembla més destacada sobre la ciutat i la seva història; li seguirà un parell o tres apunts més per detallar la llarga i variada cronologia històrica de la ciutat i acabaré amb un capítol de recopilació que serà l’índex de tots els apunts que hauré escrit sobre Trieste.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!