Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
L’any 1896 Richard Strauss (vegeu aquí) va estrenar el poema simfònic ‘Així parlà Zaratustra’, una obra inspirada en el llibre del mateix títol (vegeu aquí) que deu anys abans havia escrit Friedrich Nietszche.
El tema musical de l’obertura, amb un espectacular ‘crescendo’ de trompetes i timbales, de seguida es va fer popular.
Una popularitat que l’any 1968 va arrivar gairebé al zenit quan Stanley Kubric el va triar com a suport musical de les primeres imatges de ‘2001, una odissea de l’espai’.
I quatre anys després, el 1972, el pianista brasiler Eumir Deodato (vegeu aquí) va fer una versió amb tocs de funk i de jazz que va aplegar un gran èxit, tant de crítica com de vendes.
Aquí sota trobareu el tema tal com va aparèixer en l’àlbum ‘Prelude’, de 1973, i interpretat en directe el 2005.
Música, mestre!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també, als dinou anys, com moltíssima gent, vaig descobrir la música de Richard Strauss per la pel·lícula 2001 d’en Kubric i de passada també el llibre Así hablava Zaratustra, que només es trobava en castellà. Gran enlluernament de joventut llegint Nietzsche.
Més endavant ja em va arribar la música de Strauss amb la meravellosa Una Simfonia Alpina i El Cavaller de la Rosa i també els Lieder que la nostra Montserrat Caballé cantava com ningú al món.
Parlant de la Caballé, em dol haver de recordar que en una entrevista ella deia que no li agradava que li diguessin “la soprano catalana”. L’auto odi arriba també a les nostres patums. El cas d’en Dalí també és per a sucar-hi pa.
També recordo la cerimònia de comiat d’en Terenci Moix, que es pogué veure per TVE i TV3 on es veu la nostra gran diva entrant a la sala quan gairebé tothom estava ja assegut, anant directe sense mirar a ningú a saludar a d’Isabel Preysler abraçant-la i deixant clar que elles eren les dues estrelles presents a l’acte.
La Gran Diva i la Reina del paper couché. Un parell de faraones.
Tornant al fil del comentari acabo dient només que la música de Strauss m’agrada moltíssim.
Magnífic i riquíssim el teu article.