Totxanes, totxos i maons

No fa gaires dies va arribar a casa un sobre gran i reforçat amb un cartró que preservava el seu contingut de possibles deterioraments.

Vaja, un sobre d’aquells que abans d’obrir-los ja t’ensumes que conté material important.

I així va ser. Quan el vaig obrir em vaig trobar un diploma de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) que m’atorgava el títol de Soci d’Honor de l’entitat. Anava acompanyat d’una carta signada per Sebastià Portell, l’actual president de l’entitat (una bellíssima persona, com se solia dir abans), en la qual, a part de felicitar-me, m’anunciava que el meu nou rang m’eximia de pagar la quota anual (60 euros si no m’erro). Mira què bé… (*)

M’apresso a dir que les raons de rebre aquest títol no estan lligades a cap mèrit excepcional. És un reconeixement que s’atorga als socis quan arriben a l’edat de 75 anys, cosa que en el meu cas s’esdevindrà el dia 19 del mes que ve, festa de sant Josep.

Suposo que el nomenament també deu estar relacionat amb la meva veterania com a soci. Una veterania que es remunta a quaranta-tres anys ja que el meu ingrés va ser el 2 de febrer de 1982. Cosa que em converteix en el soci número 254 d’una entitat que deu apropar-se als dos mil associats.

La meva relació amb l’AELC ha estat sempre propera i fluïda i es va intensificar entre octubre del 2001 i abril de 2005 període en el qual vaig formar part, amb el càrrec de Tresorer, de la Junta Directiva presidida per Jaume Pérez Montaner.

Ara m’adono que al llarg dels més de vint anys que escric en aquest Bloc l’AELC ha estat esmentada diverses vegades. Com a simple referència en algunes ocasions i com a protagonista central en d’altres.

Si sentiu curiositat per saber què diuen tots els apunts que he fet sobre l’Associació entreu aquí i els trobareu tots aplegats.

I ara, content i cofoi per aquest nomenament, només em resta dir que procuraré estar a l’alçada d’un honor com el que se m’acaba d’atorgar.

Ep. I ateses les circumstàncies (i, sobretot, per la part que em toca): que sigui per molts anys.

——————————————————————————————-

(*) No sé si encara es fa però fins no fa gaire la condició de Soci d’Honor  de l’AELC comportava, a més a més, la publicació d’una breu esquela a la premsa, generalment al Punt Avui, quan te n’anaves cap a l’altre barri. Mira què bé…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!