Totxanes, totxos i maons

No fa encara una setmana que m’he començat a introduir en el món del Murdoku, un dels jocs que darrerament s’estan posant de moda entre nosaltres.

No sóc, doncs, cap expert (si més no encara) ni tampoc m’he convertit en un addicte (i espero que trigui).

De fet, el nom del joc ja és força indicatiu: es tracta d’una combinació entre el que seria un Sudoku –sense números– i la resolució d’un assassinat tot seguint procediments deductius inspirats en el Cluedo.

El joc consisteix en una graella –de 9 x 9 quadres, com el Sudoku— que reprodueix la planta d’un espai (un magatzem, un garatge, un pis, un laboratori, la cabana d’un jardiner, …) limitat per parets exteriors, finestres i envans de separació i ocupat per un seguit d’objectes (taules, televisors, plantes, sillons, pretatgeries, llits, …) que en alguns casos fan les mateixes funcions que els quadres negres dels encreuats.

En el joc intervenen vuit personatges diferents i un novè que és la víctima i, com ja us podeu imaginar, es tracta de descobrir qui és l’assassí.

De manera molt similar al Cluedo, de cada un dels vuit assassins en potència el joc ens facilita una pista que llegida amb atenció i combinada amb les dels altres set candidats ens porta a la resolució de l’enigma.

Amb una particularitat molt concreta, que és la que emparenta el Murdoku amb el Sudoku: cap personatge pot compartir fila i columna en la graella amb els altres.

No és, doncs, ni un joc lingüístic ni un joc d’aptituds matemàtiques. És una altra cosa.

Jo ja porto una dotzena de casos del primer llibre resolts. Són els més assequibles pels que comencem a familiaritzar-nos-hi. No són gaires, d’acord, però em sembla que ja puc dir que la proposta m’agrada molt perquè demana atenció, aptituds deductives, paciència, lògica i –potser el que jo més valoro– absència total de presses. Temps de dedicació, vaja.

Per això ara que ja he entès la mecànica del joc i que em vaig endinsant en problemes progressivament més complicats (cada un dels dos llibres que ara com ara tenim en català –editats per Columna— aplega un total de 80 casos) m’he proposat resoldre’n UN al dia. No més.

Sobretot tenint en compte que encara he de començar a provar les altres dues novetats d’aquest gènere dedicat als jocs de lògica: el Murdle i el Bordergrams.

Ja us ho aniré explicant…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!