Totxanes, totxos i maons

(Aquí recomano revistes, aquí discos i aquí una primera tongada de llibres)

Després de les tres joies de la corona que varen protagonitzar l’apunt d’ahir passo a detallar altres llibres de narrativa que em semblen dignes de remarca. Per començar destacaré dues novel·les i dos reculls de contes.

* “Miracle a Llucmajor”, Sebastià Alzamora (Proa). El subtítol del llibre és una bona definició del seu contingut: “una novel·la sobre la força de l’amor i el desig de volar”. Jo hi afegiria que es un llibre summament divertit, cosa que té el seu mèrit. L’autor de “Sara i Jeremies” -la novel·la que continua sent, al meu parer, el cim narratiu d’Alzamora- ens ofereix un text irreverent i lleuger que no és en absolut una obra menor.

* “La casa de gel”, Joan Pons (Bromera). Un altre bon autor de les Illes…  (n’hi ha més)

… que ens ofereix una delicada història d’amor entre un home que es considera el més lleig del món i una bella peixatera. Pons és un autor reconegut en petits cercles però injustament ignorat per la majoria del públic i tant de bo amb aquesta “casa de gel” que ara ens presenta li canviï la fortuna. Si voleu conèixer de què és capaç Joan Pons aneu a una biblioteca i demaneu en préstec “El laberint de les girafes” (Proa, 1999), una de les millors novel·les publicades a casa nostra en els darrers trenta anys. “La casa de gel” no arriba a aquell nivell -ja ho aviso- però no es queda gaire enrere…

* “La pressa del temps”, Maria Barbal (Columna). Quasi una trentena de relats d’esplèndida manufactura. Barbal ens ofereix un llibre de plàcida maduresa amb històries que són com les bones racions de cafè: curtes, intenses i plenes d’aroma.

* “No hi ha terceres persones”, Empar Moliner (Quaderns Crema). Sens dubte el millor llibre fins ara de l’autora. La crònica de la vida quotidiana descrita des d’una mirada implacable i sense cap concessió al tòpic. Diverteix primerament. Després et fa rumiar…

Altres llibres de narrativa que em sembla que també mereixen estar en una llista de recomanats de Sant Jordi són (per ordre alfabètic d’autor):
* “Un país de butxaca”, Joan Daniel Bezsonoff (Empúries)
* “Olor de violetes”, Josep Campmajó (Amsterdam)
* “Viatge al centre de la terra”, Melcior Comes (Columna)
* “La pastoral catalana”, Julià de Jòdar (Proa)
* “El gratacel”, Màrius Sampere (Meteora)
* “Els convidats”, Emili Teixidor (Columna)
* “Tenim un nom”, Vicenç Villatoro (Planeta)
* “El somni de Farringdon Road”, Antoni Vives (La Magrana)


Pel que fa a traduccions d’autors estrangers les meves recomanacions (per ordre alfabètic d’autors) són les següents:
* “Temps d’estiu”, J. M. Coetzee (Ed. 62) Trad. Dolors Udina
* “Tota una vida”, David Grossman (Ed. 62) Trad. Roser Lluch i Oms
* “Els quaderns de Malte”, Rainer Maria Rilke (Viena) Trad. Jordi Llovet

I per acabar quatre llibres de l’any passat que, al meu parer, continuen sent plenament recomanables ara (també per ordre alfabètic):
* “Olor de Colònia”, Sílvia Alcàntara (Edicions de 1984)
* “Londres nevat”, Jordi Llavina (Amsterdam)
* “Els jugadors de whist”, Vicenç Pagès Jordà (Empúries)
* “Contes russos”, Francesc Serés (Quaderns Crema)

(Vegeu aquí l’últim apunt del lot: les recomanacions de llibres que no són de narrativa)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!