Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

20 d'abril de 2010
0 comentaris

Sant Jordi 2010: les meves recomanacions de llibres (1).

(Les recomanacions de Sant Jordi 2010 comencen aquí i aquí recomano discos)

Com cada any per aquestes dates, dedico els últims apunts de recomanacions de Sant Jordi a l’apartat dels llibres. A fi de comptes -i conjuntament amb les roses- els protagonistes genuïns de la festa.

Avui parlaré només de tres llibres. Però no de tres llibres qualssevol. Preneu-ne bona nota perquè els que avui us recomano són (sempre al meu parer, és clar) les tres millors compres que podeu fer aquests dies. Espero no defraudar-vos.

* “Maletes perdudes”, Jordi Puntí (Empúries). La meva primera recomanació ja és coneguda dels seguidors d’aquestes Totxanes perquè fa un parell de mesos vaig dedicar-li un apunt monogràfic (vegeu-lo aquí).  Aleshores encara molt poca gent havia parlat d’aquesta novel·la i celebro, francament, haver estat dels primers a rompre el gel…  (n’hi ha més)

… en favor d’aquesta divertida i emocionant -les dues coses alhora- història de quatre fills a la recerca de son pare. Ara el recull de comentaris elogiosos dels mitjans especialitzats ja és unànime i tot fa pensar que Jordi Puntí serà una de les estrelles d’aquest Sant Jordi.

A més a més “Maletes perdudes” és un esplèndid mostrari de tècniques narratives que recomano de manera molt especial a aquells lectors que tinguin tirada cap a l’escriptura. Jo penso tornar-lo a llegir en els propers dies, amb una llibreta i un llapis al costat. I un pitet per anar eixugant-me la bava.

* “Bulevard dels Francesos”, Ferran Torrent (Columna). Un altre llibre que considero de lectura imprescindible aquest Sant Jordi és la darrera novel·la de Ferran Torrent (vegeu aquí), una obra  que confirma la plena maduresa del seu autor.

La història de “Bulevard dels Francesos” transcorre a través de dos plans temporals: la València negra i trista del franquisme -anys seixanta- i les seves reminiscències en l’actualitat. Una altra lliçó -sense cap mena de dubte la més completa impartida fins ara per Torrent- de com s’ha d’explicar una història jugant amb les línies argumentals, posant-hi la dosi justa d’intriga, retardant o accelerant el temps en funció de les necessitats de cada moment, creant un esplèndid repertori de personatges i, com d’habitud, demostrant que a l’hora d’escriure els diàlegs ningú el supera. Amb “Boulevard dels Francesos”, doncs, Ferran Torrent es referma en el grup dels indiscutibles. Un clàssic, ja.

* “L’illa”, Gianni Stuparich (Minúscula). Traducció: Anna Casassas. Els llibres anteriors són peces de gruix: tots dos superen les quatre-centes pàgines. En el cas de “L’illa”, però, les dimensions són molt diferents: un centenar de pàgines, comptant la presentació d’Elvio Guagnini i el postfaci de Claudio Magris. I, a més a més, tot plegat en un volum que us hi cap de sobres a la butxaca de l’infern. Un llibre petit, una obra gegant (i no és només un joc de paraules).

Segurament algun lector coneixerà el llibre en la seva versió castellana publicada el març de 2008. Ara, però, tenim l’oportunitat d’entrar en el món de Stuparich en llengua pròpia i, a més a més, esplèndidament servida per la traductora Anna Casassas.

Escrita el 1942, “L’illa” explica la història d’un pare que, malalt de càncer terminal, demana al seu fill que l’acompanyi uns dies a l’illa on va nèixer amb el secret desig d’acomiadar-se del lloc on va viure els seus anys d’innocència i felicitat.

Amb emotiva senzillesa, deixant transcórrer la calma del temps, Gianni Stuparich (Trieste 1891-Roma 1961) ens dóna una lliçó de contenció narrativa i d’emotivitat. Dues hores de lectura en la que tanta importància tenen les paraules com els silencis i les mirades.

I un paràgraf final per posar-lo en qualsevol antologia: “El fill va veure com s’empetitia l’illa, com desapareixia a l’horitzó en la immensa resplendor del mar. Aquell va ser el primer moment que va tenir la consciència precisa i simple de què perdia en perdre el seu pare.”

(Les recomanacions de llibres continuen aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!