Totxanes, totxos i maons

(Les recomanacions de Sant Jordi 2010 comencen aquí)

Hi ha uns quants discos que, al meu parer, faríeu santament de no deixar-vos perdre. Ja sigui amb l’excusa de Sant Jordi o per qualsevol altre motiu que us vingui al cap:

* “Al marge d’un camí”, Sanjosex. El tercer disc d’aquest músic i arquitecte de La Bisbal d’Empordà és una delícia. Si ja em va agradar el seu anterior “Temps i rellotge” (vegeu aquí) aquest s’enfila -i m’enfila- encara més amunt (vegeu aquí el seu MySpace).  (n’hi ha més)

* “Fràgil”, Els Pets. Contra el que fa suposar el títol vet aquí el disc més sòlid i més potent de tota la discografia de la colla de Constantí. No us perdeu l’estudiat “crescendo” amb què han planificat la primera meitat del disc -els sis temes que van des de la sorprenent “Tres” fins a “Jo i ningú”– i l’eficaç senzillesa de tot el bloc. Un disc de maduresa. Musical i personal.

* “A la casa d’enlloc”, Roger Mas. No era gens fàcil afrontar un nou disc després de la grata sorpresa de “Les cançons tel·lúriques” (al meu parer el millor disc català de 2008). I tanmateix el solsoní Mas se n’ha sortit amb encert i murrieria: mirant cap enrere els seus propis referents de discos anteriors i accentuant la presència de guitarres elèctriques en les seves noves cançons. “El Calavera” és una peça amb totes les traces per ser un èxit comercial. I al seu costat n’hi ha quatre o cinc més de gran categoria com “La caseta d’enlloc”, “El dolor de la bellesa”, “Ara pla!”, “Tanco els ulls – Obro els ulls” o “Les tres germanes” (vegeu aquí el seu MySpace).

Al costat d’aquest tercet hi posaria també mitja dotzena de perles més:

* “Bellver”, Maria del Mar Bonet. Recreació de quinze temes de totes les èpoques de la senyora Bonet interpretades amb el suport de l’Orquestra Simfònica de Balears.

* “Ordre i aventura”, Mishima. El grup de David Carabén continua jugant la seva lliga particular més enllà de les modes i de l’oportunisme. Gent seriosa i feina com cal. Un disc per escoltar unes quantes vegades. No entra a la primera però un cop el tens ja a dins s’instal·la i et fa companyia durant molt de temps. (vegeu aquí el seu MySpace)

* “stat Jònic”, Bikimel. Un disc ambivalent, tal com ja vaig explicar aquí.

* “Camí de tornada”, Enric Barbat. Un veterà de la Cançó -fundador dels Setze Jutges- que es resisteix a desaparèixer del món de la música. Hi he parlat moltes de vegades, en aquestes Totxanes, d’aquest home (vegeu aquí), i no vull repetir-me ara. Només recomanar-vos aquest disc que podreu baixar-vos de franc si feu click aquí.

* “Les paraules justes”, La Brigada. (vegeu aquí el seu MySpace)

* “A l’esquena d’un elefant”, Ivette Nadal. (vegeu aquí el seu MySpace)

En l’apartat de recopilatoris i recomanacions destaco quatre discos:

* “Pop ie-ié català 60’s”. Recopilatori de 28 temes seleccionats per Joaquim Vilarnau i editat per Picap.

* “Pop a la catalana”. Selecció de 18 temes feta per Òscar Dalmau i editat per Vadim Music. En vaig parlar aquí -una mica emprenyat, per cert- quan el disc encara no es comercialitzava a les nostres botigues. Ara sí que ja es pot trobar i per això us el recomano.

* “Homenatge musical als Setze Jutges”. Un àlbum de 1965 en el qual el pianista Francesc Burrull, al front d’un selecte grup de músics del món del jazz, va interpretar en versió instrumental 40 cançons dels Jutges d’aquell moment. Tretze: de Miquel Porter a Joan Manuel Serrat. Ara com ara aquest disc compacte només el trobareu si compreu el número 31 (abril-maig) de la revista “Jaç” (vegeu aquí). Estigueu atents, però, a la programació de les properes setmanes del Museu d’Història de Catalunya.

* “Lets get smashed”, Màquina!. Tots (o quasi) els temes dels històrics Màquina! que no es varen editar en format LP. Onze bones raons per apropar-nos a un grup que ja és història.

Acabo ja aquesta llista de recomanacions amb tres discos més. Dos de músics catalans que canten en llengua impròpia i un d’un duet de senyores asturianes que canten en llengua espanyola.

* “Vs. las trompetas de la muerte”, Delafé y las flores azules. Ras i curt: una petita meravella (vegeu aquí) (vegeu aquí el seu MySpace).

* “Adelante Bonaparte”, Standstill. Un altre disc per quedar-te amb la boca oberta (vegeu aquí el seu MySpace), serà un dels discos de l’any. Ja ho veureu.

* “Física del equipaje”, Pauline en la Playa. Dues senyores -les germanes Álvarez, de Xixón- per les quals sento una flaca especial -com em passa des de fa una pila d’anys amb Vainica Doble- i que des de feia una temporada semblava que s’havien retirat. Ara tornen amb un disc que no supera els que han editat fins ara però que em fan sentir molt a gust quan les escolto. Es pot demanar més? (vegeu aquí el seu MySpace).

(Continua aquí amb recomanacions de llibres)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!