Totxanes, totxos i maons

Com cada any per aquestes dates -és a dir, vigílies de Sant Jordi– la feina se m’acumula i fa que la meva producció d’apunts en aquest Bloc baixi en picat.

Em passa tots els anys i aquesta vegada diria que amb una mica més d’intensitat (combinat, ai las, amb el fet inevitable que cada any sóc una mica més… veterà). El cas és que, a part de les crítiques de novetats que em semblen importants que van apareixent a Vilaweb, he hagut de preparar –amb gran plaer (diguem-ho tot)– la presentació que faré demà a la llibreria La Impossible de la traducció al català de ‘La camera da letto’, la monumental autobiografia en vers que va escriure Attilio Bertolucci (vegeu aquí) cap a la meitat del segle passat i que ara, amb el títol ‘El dormitori’ i edició de Saldonar (vegeu aquí), apareix en català gràcies a l’esplèndida traducció que n’ha fet el poeta i activista català resident a l’Alguer Joan-Elies Adell amb el qual muntarem un diàleg obert al públic a propòsit d’aquest llibre i de la feinada que sens dubte li ha representat adaptar-lo a la nostra llengua.

Serà, a més a més, una bona manera de donar a conèixer Attilio Bertolucci, pare de Bernardo i Giuseppe, dos dels grans directors del cinema italià del segle XX, i ell mateix personatge important i molt respectat per la societat cultural italiana dels anys 50 i següents.

També han estat dies de celebració dels meus primers setanta-cinc anys (vegeu aquí). Que sempre és cosa bona, això de festejar…

Un altre factor que està ocupant el meu temps és la preparació del viatge a Trieste que l’A. i jo farem d’aquí a pocs dies. Serem un grup de tretze viatgers (onze catalans i dues californianes) que ens hem conegut a les classes sobre la ‘Commedia’ de Dante que des de fa tres cursos ens fa el savi i admirat ‘professore’ Francesco Luti.

També em fa il·lusió pensar que aquesta mateixa setmana sortirà el número d’abril de la revista Serra d’Or en el qual publico una extensa entrevista al cantautor (i un munt de coses més) Miquel Pujadó que em sembla força reeixida.

I arribat en aquest punt m’aturo, però seguiré, és clar.

Encara sóc aquí i de moment no m’he retirat ni pensaments de fer-ho..

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!