(la sèrie comença aquí)
Des del punt de vista professional el retorn a casa de la RM ha estat francament triomfal. Ha pogut triar entre diverses ofertes, totes ben temptadores, que de seguida li van arribar i s’ha acabat decidint per una plaça d’alt nivell com a experta en gestió cultural en una empresa relacionada amb una administració pública i en una zona molt propera a Barcelona. A l’hora de les postres s’interessa per la meva segona feina com a comentarista de llibres, cosa que ens porta a parlar de la literatura catalana. Just en aquest moment la RM se m’acosta com un confessor que pregunta quants pecats he comès i em diu: “I tu, Jotajota, continues sent tant de la ceba com abans?”. Em fa gràcia recuperar l’expressió “ser de la ceba” en boca, precisament, de la meva amiga RM. “Ara més que mai, estimada”, li responc sense dubtar-ho ni una dècima de segon. (n’hi ha més)
Es pensa que faig broma i m’ho torna a preguntar. Quan veu que li parlo seriosament se m’embranca amb unes quantes disquisicions sobre el castellà, el català i l’anglès. Em parla de mercats -encara sort que no tira mà dels famosos i suats “trescientos millones”-, de globalització, d’internet com a símbol d’un món on ja no tenen sentit les fronteres, dels encants del mestissatge i la barreja -“mira jo i el Tom”, em diu-, de la política de les grans multinacionals -surt el tema dels doblatges i, com era d’esperar, el fantasma de la Disney apareix com a paradigma- i acaba comparant-nos als de la ceba amb els gals d’Astèrix: entranyables però poc pràctics. Ja que esmenta internet li parlo d’aquest Bloc. “Hi vaig entrar fa uns dies. Sembles la sucursal de l’Avui, nen”, em diu. “I això de les totxanes i els totxos què vol dir, que t’enyores dels temps que eres el rei del formigó armat?”. Ha tornat en plena forma, la RM.
Llavors tinc una inspiració: “Si em promets que aniràs llegint el meu Bloc jo et prometo que en els propers dies et dedicaré un espai especial. I, sobretot, miraré d’argumentar-te per escrit en quins punts crec que t’equivoques en la teva actitud vers el català”. “T’ho prometo”, em va dir. I vàrem anar a preparar la cafetera i els licors.
Estan bojos aquests romans…
(Continua -i acaba- aquí)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!