Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

9 de juliol de 2024
0 comentaris

És cert: españa ens roba (Francesc Cabana i un llibre ens ho expliquen).

Fa una pila d’anys que vaig dient a tothom que em vol escoltar que españa ens roba, i que cada dia que passa l’atracament es fa més gran.

I el pitjor de tot és que sembla que ho tenim totalment assumit i que ens hem resignat a continuar acotant el cap i a deixar que l’espoli continuï.

De tant en tant surten articles a la premsa parlant sobre el tema, però sembla evident que encara se’n publiquen pocs.

El diumenge passat Francesc Cabana en la seva secció setmanal al diari El Punt Avui va dir-hi la seva i entre altres consideracions va recomanar la lectura d’un llibre que explica de manera entenedora i contundent aquest robatori continuat.

L’article us el reprodueixo al final de l’apunt, però abans us passo unes quantes referències del llibre.

Es titula  “Dèficit fiscal, benestar dels ciutadans i competitivitat de l’economia catalana: una situació a revertir” (vegeu aquí més informació), l’autor és l’economista Josep Renyer Serra, membre del col·lectiu Economistes pel Benestar, i l’ha editat la Fundació Vincle (vegeu aquí) que ha habilitat dues versions del text: una en llibre convencional de paper i una altra en format PDF que podeu baixar-vos en aquesta adreça sense cap compromís. Son cent dotze pàgines molt ben aprofitades.

En la nota de premsa de presentació podem llegir el següent: “Aquest llibre tracta del dèficit fiscal, i intenta explicar què és, com sorgeix i quins efectes té tant des del punt de vista individual com col·lectiu. Però també explica per què moltes vegades s’exclou del debat públic i per què, si això no es pot, es busca la forma d’embolicar-lo confonent de forma interessada conceptes i objectius. El llibre té un propòsit a la vegada didàctic però també de denúncia, i incideix en alguns aspectes que no es tracten habitualment, com, per exemple, els efectes macroeconòmics que implica per a les societats que el pateixen. I, finalment, combat alguns mites que pretenen justificar els nivells actuals d’aquest dèficit.”

I aquí teniu l’article. Llegiu-lo, divulgueu-lo i no oblideu que españa ens roba. I amb total impunitat.

Divulgueu, si us plau.

(Article de Francesc Cabana publicat al diari El Punt Avui el diumenge 7 de juliol de 2024)

(Vegeu-lo també aquí)

L’Estat espanyol es dedica a fer malifetes a Catalunya des de fa molts anys. Ho han fet governs conservadors i governs d’esquerres, sense distinció. L’expressió “a por ellos” s’ha fet general en la seva actuació. Veuen Catalunya com un territori diferent a la resta de l’Estat, que té una llengua i una cultura diferents i que econòmicament ha tingut una trajectòria molt diferent de l’espanyola.

Les malifetes han estat de tota mena però, en els darrers anys, s’ha arribat a un ritme que es podria qualificar de ridícul segons qui l’observa. Les manifestacions de protesta amb milers de persones participant-hi han estat qualificades de terrorisme pel fet que quan un policia pegava a un manifestant, aquest s’hi tornava amb tota la força i amb tot l’esperit de defensa que podia. Hem après el que era la sedició i altres qualificatius d’aquest món. S’ha arribat a demanar a un participant de la protesta si tenia material explosiu a casa seva. La resposta va ser clara: “Sí que en tinc, perquè vaig comprar petards per als meus fills.” Tot això fa molt mal i no té aturador. Seria ingenu creure que aquesta actitud pot canviar o aturar-se. Ara fa uns dies vàrem veure un campionat europeu de futbol en el qual l’equip d’Escòcia –una nació sense estat– s’enfrontava amb estats europeus acceptats per tothom.

Tinc al davant un llibre publicat per la Fundació Vincle, del qual és autor l’economista Josep Reyner, que es diu “Dèficit fiscal”, en el qual s’explica que, des de fa anys, una bona part dels impostos que paguem els catalans i que fem arribar a l’Estat són repartits generosament entre altres comunitats i tan sols una part d’ells retorna a Catalunya en forma de construcció d’infraestructures i altres activitats pròpies d’un estat.

El problema és que aquests llibres, i altres del mateix estil, es mantenen dintre d’un radi limitat. No es divulguen prou i, per tant, no arriben a una part de la població. Els qui senten la catalanitat com a pròpia, ho fan moltes vegades per sentiment: creuen que Catalunya és una nació, o sigui una comunitat diferent, i que té característiques que la separen d’altres comunitats, encara que siguin ben properes geogràficament. Molts catalans no tenen consciència de les malifetes que ens arriben de l’Estat i que redueixen la capacitat econòmica de Catalunya, i si les coneixen és parcialment i separades en el temps, de manera que el seu efecte negatiu resulta diluït en el conjunt. Per això és importat que es divulguin llibres com l’esmentat, escrits per persones amb coneixements econòmics més que suficients i que ens presenten l’estat desolador d’unes malifetes fetes amb tota la intenció, tot i que a vegades penso que es fan purament per seguir un costum que porta molts anys aplicant-se.

Seria bo que les institucions privades catalanes com el Foment del Treball o el Cercle d’Economia es posessin d’acord per a una feina de divulgació d’aquests fets que ells mateixos reconeixen. I seria bo que les autoritats públiques encapçalades per la Generalitat fessin de divulgació d’aquestes polítiques dels diferents governs estatals de forma seriosa. I això aniria dirigit tant a les persones amb recursos suficients com perquè els efectes de les esmentades malifetes siguin mínims, fins a les capes més baixes de la població i que tenen un mínim coneixement d’aquestes polítiques de l’Estat.

Gràfic sobre les balances fiscals de Catalunya amb l’Estat 2023

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!