Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

13 de maig de 2021
1 comentari

Quinze filòlegs… i dos etnòlegs, collons! (elogi de La incorrecta).

La incorrecta és un dinàmic duet format per les germanes Planas, un parell de banyolines amb poques manies i talent de sobres per fer tronar i ploure cada vegada que s’ho proposen. La Valentina, filòloga i professora d’institut, i la Júlia, dissenyadora gràfica, són La incorrecta, un dels tàndems més estimulants i creatius que ara mateix tenim a casa nostra pels afers relacionats amb la llengua i rodalies.

Tot i que ja fa temps que van fent de les seves pel món i que les vaig seguint més o menys de prop a les xarxes socials, aquest Sant Jordi han passat del digital a l’analògic –del bit al paper, com si diguéssim– i acaben de publicar ‘Parla bé, collons!’, un manual summament engrescador per entrar en contacte amb els secrets de la gramàtica del català. (*)

Si escric aquest apunt no és pas per entrar a analitzar la metodologia Planas ni les nombroses mostres d’enginy que travessen el llibre de punta a punta, sinó per destacar allò que, de tot el conjunt, em sembla el més remarcable. Ho diré sense embuts: d’aquest magnífic ‘Parla bé, collons!’, el que em sembla encara més notori és la segona part. Els collons, vull dir.

L’actitud categòrica, desvergonyida i exempta de complexos que aquesta interjecció denota em sembla admirable i digna de seguir sense la més mínima vacil·lació. I ho dic perquè ja començo a estar fart de la gran facilitat que tenim els catalans de demanar perdó contínuament i de canviar de llengua de forma automàtica quan veiem que algú arrufa el nas en sentir-nos enraonar aquí en la nostra llengua. Aquest constant ‘Ay, perdone…’ que sembla que tinguem instal·lat a la punta de la llengua –amb el seu espuri complement: ‘Mejor: así nos entenderemos todos’— ens està convertint en forasters a casa nostra. De pena, si us pareu un segon a analitzar-ho.

És fonamental i urgent -ens hi va la supervivència lingüística- que davant d’aquella malintencionada fal·làcia tan repetidament sentida aquí de ‘el catalán no se puede imponer’, responguem ben alt i clar que cap llengua del món s’imposa en el territori que li és propi; senzillament, el que fa és ocupar el lloc, el rang i el protagonisme que li correspon i, en tot cas, són les altres llengües les que s’imposen quan pretenen usurpar un espai que no els pertoca. Així doncs, no ens ho pensem dues vegades, que ja hem fet prou el préssec: parlem bé, collons/cony!

Perquè la llengua és, també, una meravellosa expressió de la vida. La nostra i la dels que ens han precedit. Tot el pòsit d’expressions, frases fetes, girs, dites, refranys, cantarelles i rondalles que hem heretat de pares, avis i besavis –i que, ai las, cada vegada arraconem més (‘anar a misses dites’, ‘tenir mala peça al teler’, ‘posar fil a l’agulla’, ‘fer Pasqua abans de Rams’, …)– ens parlen de relacions socials, d’ambients, costums i vides que ja no hi són però que bateguen en les expressions de la llengua. I en aquest punt La incorrecta també ens esperona a posar ben dretes les orelles i a no badar.

Una de les frases que han escampat amb més èxit les germanes Planas és “cada vegada que dius ‘tinc que’ moren quinze filòlegs”, una sàvia sentència que, tanmateix, es queda curta perquè, per aquesta connexió que té el llenguatge amb el passat del que provenim, el lot de damnificats per cada ‘tindria que tindre’ s’hauria d’incrementar amb un parell d’etnòlegs pel cap baix.

Llegiu el llibre de La incorrecta i feu-li cas. És un manual de català i, per tant, hi aprendreu els mecanismes del guionet, el quadre dels accents catalans o els secrets de l’ús de la dièresi i, alhora, us divertireu, aprendreu un munt de coses, veureu el valor de la conya marinera emprada de manera intel·ligent, carregareu les piles de l’autoestima i, sobretot, us adonareu de l’important que és parlar bé, collons!

————————————————-

(*) No em semblaria just acabar aquest apunt dedicat a lloar la bona feina de La incorrecta –i, més concretament, el llibre que acaben de publicar– sense fer cap referència, encara que sigui de manera fugaç, a ‘Curset’, un mètode de català publicat l’any passat (vegeu aquí) i que val la pena de tenir molt en compte a l’hora d’inventariar propostes interessants recents per aprendre el català d’una manera diferent a la que fins ara ens semblava la canònica.

Fiqueu-vos-ho al cap, si us plau: AVANCEM.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!