Acabo de prendre una decisió que no em pensava que hauria d’adoptar tan aviat: a la vista dels comentaris que en els darrers temps es pengen als meus textos -sempre del mateix color, sempre amb la mateixa mala llet- he decidit desactivar l’opció que permetia als lectors incorporar-hi algun comentari.
La gota que ha fet vessar el got ha estat l’exabrupte que un “anònim” (per cert, què mal muntat que ho teniu, això de la identificació de les respostes, Partal i Maresma estimats) ha escrit aquesta passada nit a propòsit del meu text de fa dos dies (vegeu-lo aquí) en el que reproduïa un fragment del darrer llibre de Vicenç Villatoro. Així doncs, “anònim” i altres espècimens amb l’adolescència encara en fase de superació, QUE US MOQUI LA MAMA.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!