Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

10 de febrer de 2022
0 comentaris

Llegiu ‘Apeirogon’, de Colum McCann: un consell de fa dos anys de Gabriele Romagnoli.

Ara fa dos anys Gabriele Romagnoli parlava d’un llibre excepcional que aleshores encara no s’havia editat a Itàlia: ‘Apeirogon’, de Colum McCann.

A casa nostra va sortir l’octubre de l’any passat vegeu-lo aquí. i per testimonis de gent que l’ha llegit sembla que la impressió del meu admirat Romagnoli no era gens equivocada.

La primera cosa bonica del dijous 9 d’abril de 2020 és un llibre que canviarà el món. O que, segons els crítics, l’hauria hagut de canviar abans de la pandèmia. I que, tanmateix, en llegir-lo, ho pot fer ara. Es titula ‘Apeirogon’ i l’ha escrit Colum McCann. A Itàlia encara no ha sortit. Descriu una amistat capaç de superar tots els obstacles entre un israelià i un palestí que han perdut cadascun un fill lluitant contra l’altra facció. Però parla de moltes més coses. El formen 1001 fragments que semblen talment les facetes d’un diamant. N’agafes un i veus la vida resplendir davant dels teus ulls. Avui m’he aturat en el 237. Parla de quan l’any 700 a.C, el rei Ezequiel va ordenar la construcció d’un túnel a Jerusalem d’un metre d’amplada i una llargada de mig quilòmetre per portar-hi aigua. Els operaris, amb eines rudimentàries, varen començar a excavar des de cada punta. S’haurien hagut de trobar en el punt mig, però no disposaven d’instruments per controlar el procés de la feina. Per això cada brigada treballava molt atenta als possibles sons que li podien arribar de l’altra, s’orientava d’oïdes per esbrinar per on calia excavar en direcció al soroll. No els va sortir pas una galeria recta, més aviat una espècie de S. Quan finalment varen ensorrar l’últim mur de terra que els separava es varen abraçar. Això parla també de nosaltres. De nosaltres i d’altres que estimem i que tenim lluny. Continuem fent soroll fer dir-los que estem arribant, que finalment aquest mur esdevindrà una galeria. Que potser sí que serem més pobres i estarem més fatigats, però ens sentirem més feliços que el rei.

(i com sempre, si entreu aquí –i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica— podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!