Totxanes, totxos i maons

¿Què commemorem el 2023?

(Article publicat a Vilaweb –vegeu-lo aquí– el diumenge 1 de gener de 2023)

Aquest 2023 que avui comença té tota la pinta de no ser un any qualsevol. Si més no des del punt de vista de les efemèrides, commemoracions i aniversaris que anirem trobant en el calendari els dotze mesos vinents. Si ens centrem en l’àmbit cultural, cal destacar dos aniversaris de gran importància: els quatre-cents anys de la mort de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut com el “Rector de Vallfogona”, que commemorarem el 6 de setembre i que ens hauria de servir per a recuperar aquesta figura cabdal del nostre barroc, i el centenari de Josep Vallverdú, escriptor d’obra de gran nivell, extensa bibliografia i trajectòria exemplar que el 9 de juliol farà cent anys en plena fase creativa, atès que acaba de publicar un nou llibre de poemes que li ha editat Pagès Editors titulat ‘Atresorat silenci’.

Fabra, els Imparables i un suplement que plega
Sense deixar l’àmbit de la cultura també cal destacar els 75 anys de la mort de Pompeu Fabra, el dia de Nadal de 1948 a Prada de Conflent. Els 50 anys de la constitució del Centre Català del PEN, el 4 de febrer de 1973, en una peculiar assemblea feta durant el trajecte entre Barcelona i l’Espluga de Francolí, anada i tornada, dins un autocar que es va contractar expressament per evitar intromissions policíaques. El 27 de novembre farà 40 anys de la mort, a 54 anys, de la pianista Rosa Sabater en un tràgic accident d’aviació prop de Madrid quan tornava d’una ronda per Sud-amèrica. El dia de Sant Jordi es compliran 30 anys de l’aparició del primer número de la revista musical Enderrock, que encara avui arriba cada mes puntualment a la cita amb els seus lectors. El 6 de gener farà 20 anys d’aquell “som imparables!” pronunciat per Hèctor Bofill en ser proclamat guanyador del premi Josep Pla, un crit que va posar en acció un moviment, els Imparables, ara ja oblidat, però que en el seu moment va fer força soroll.

I encara un parell de referències més a destacar en l’apartat cultural. La primera són els 10 anys que es compliran, el 30 d’octubre, de la recuperació de la llibreria Ona, al carrer Gran de Gràcia. L’establiment, que feia 3 anys que era inactiu després d’haver tancat l’històric local de la Gran Via, va tornar amb el nom comercial d’Ona Llibres a tocar de la plaça de Lesseps. La segona referència són els 5 anys de la publicació, el 20 de maig, per última vegada, del suplement de Cultura del diari Avui, que es publicava d’ençà del l’estiu de 1989.

Einstein, Primo de Rivera i els 113 de Maria Mitjancera
En l’àmbit polític no haurien de passar desapercebuts els cent anys de la visita d’Albert Einstein a Catalunya, convidat per la Mancomunitat que presidia Josep Puig i Cadafalch. La presència del científic –que va durar tota una setmana, del 22 al 28 de febrer– va tenir un valor afegit si tenim en compte la política incipient, però decidida i avui no gaire coneguda, de projecció exterior que d’ençà del 1921 impulsava la Mancomunitat. Però set mesos després el cop d’estat del 13 de setembre de 1923 impulsat per Alfonso XIII i consumat per Miguel Primo de Rivera, el capità general de Catalunya que seguia la línia dels seus antecessors Milans del Bosch i Martínez Anido, va tallar de soca-rel les aspiracions catalanistes. Seria molt recomanable que el centenari d’aquest fet –molt relacionat, d’una altra banda, amb la Marxa sobre Roma que un any abans havia portat Mussolini al govern d’Itàlia– servís per a estudiar les diverses reaccions i posicionaments que hi va haver entre la classe dirigent de Catalunya arran de l’adveniment de la dictadura. Del gest dels Güell, que varen pagar de la seva butxaca els nombrosos deutes de joc de Primo de Rivera per evitar que fos atacat per aquesta banda, a la confiança original de Puig i Cadafalch. Una confiança, val a dir, de recorregut força breu, perquè no va trigar gaire a adonar-se de la monumental i perillosa aixecada de camisa que hi havia darrere l’actitud d’un Primo de Rivera que al cap de poc temps va declarar l’estat de guerra, suspendre les garanties constitucionals, decretar una rígida censura de premsa i perseguir entitats i organitzacions catalanistes. Tot plegat una situació difícil de sostenir que la vigília de Nadal va empènyer Puig a desar els seus arxius en un lloc segur, deixar la presidència de la Mancomunitat i exiliar-se a França.

Una altra commemoració destacable va esdevenir-se més cap ací: els cinquanta anys de la detenció de cent tretze membres de l’Assemblea de Catalunya reunits a les dependències de la parròquia barcelonina de Maria Mitjancera de Totes les Gràcies (situada, per cert, molt a prop de la presó Model). Va ser el diumenge 28 d’octubre, el mateix dia que Johann Cruyff debutava oficialment amb la samarreta blau-grana al Camp Nou en un partit contra el Granada C.F.

Segles i segles cap enrere
Aquest 2023 farà 900 anys de la consagració de les esglésies de Sant Climent i de Santa Maria de Taüll; el mes de maig farà 250 anys del motí contra el Capità General (un altre!) de Catalunya, conegut amb el nom d’Avalot de les Quintes. El 4 de novembre farà 225 anys del naixement de Bonaventura Carles Aribau. També es compliran 200 anys del naixement de Joan Mañé i Flaquer i Manuel Duran i Bas. Farà 175 anys de la mort de Jaume Balmes i del primer viatge del tren entre Barcelona i Mataró. Es complirà un segle i mig exacte del nomenament de Francesc Pi i Margall com a president de la Primera República espanyola i del naixement de Gabriel Alomar, Joaquim Mir, Xavier Nogués, Josep Pous i Pagès, Rosa Sensat i Juli Vallmitjana.

L’any 1898, fa 125 anys, Francesc Flos i Calcat fundava l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i Adrià Gual engegava el Teatre Íntim i dirigia la representació d’Ifigènia a Tàuride, de Goethe, amb versió de Joan Maragall, al Laberint d’Horta. Aquell mateix any varen néixer Carles Buïgas, Just Cabot, Ferran Canyameres, Josep Carner Ribalta, Valentí Castanys, Marià Manent, Miquel Mateu Pla, Josep Mestres Cabanes, María Luz Morales i Frederic Roda i Ventura.

Centenaris notoris, Lucreci i un autòdrom a Ribes
Farà cent anys del naixement de Xavier Amorós, Victòria dels Àngels, Oriol Casassas, Pere Català i Roca, Fabià Estapé, Sebastià Estradé, Robèrt Lafont, Alícia de Larrocha, Josep Maria Madorell, Josep Mascaró Pasarius, Joan Oró, Albert Ràfols Casamada, Víctor Seix, Antoni Tàpies, Alícia Tello, Xavier Valls, Joan Vernet i Jaume Vidal i Alcover.

Respecte de les defuncions, 1923 en va tenir dues de singulars: l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i el dirigent anarcosindicalista Salvador Seguí, ‘El Noi del Sucre, assassinat al carrer de la Cadena de Barcelona pels pistolers al servei de la patronal.

Més fets dignes de remarca dels quals aquest 2023 es commemora el centenari són l’admissió de l’Institut d’Estudis Catalans com a membre de la UAI (Unió Acadèmica Internacional); la publicació del primer volum de la col·lecció Bernat Metge: ‘De la Natura’, de Lucreci, traduït per Joaquim Balcells; la creació de la Mútua Escolar Blanquerna, sota la direcció pedagògica d’Alexandre Galí; la fundació de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i dues inauguracions: la del cinema Coliseum, a la Gran Via de Barcelona, i l’autòdrom de Terramar, al terme de Ribes (per bé que molta gent el situa erròniament a Sitges), que va estar en actiu fins a la guerra del 1936-1939.

Aniversaris per a festejar, Dau al Set i drets humans
Felicitar els aniversaris és una mostra de finesa que sempre fa quedar bé. Preneu nota, doncs, que al llarg del 2023 el pediatre Joaquim Ramis farà 95 anys; que en compliran 90 Mirna Lacambra, Xavier Polo, Rosa Regàs i Julieta Serrano; i que Joaquim Arenas i Sampera, Josep Lladonosa, Fèlix Martí, Josep Palàcios, Jordi Pàmias, Jaume Pérez Montaner, Joan de Sagarra, Jaume Santandreu i Enric Satué en faran 85.

Faran vuitanta anys Jaume Arnella, Pilar Aymerich, Eduardo Mendoza, Manuel Milian Mestre, Joan Rendé i Masdeu, Joan Manuel Serrat i Maruja Torres; i en faran setanta-cinc Jordi Batiste, Manel Joseph, Lluís Llach, Joan Pera, Carme Riera, Rodolf Sirera, Rafael Subirachs i Francesc Andreu Sabadell, el Màgic Andreu.

El mes d’octubre del 1948 es va fundar el grup artístic d’avantguarda Dau al Set i poc abans d’acabar l’any l’ONU va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans.

Els Octubre, Zeleste i el Museu del Cinema
Tornant al món de la cultura, recordarem que farà cinquanta anys de la primera convocatòria dels premis Octubre; de la publicació del primer volum de la col·lecció Llibres del Mall; de la publicació de l’últim número de la segona etapa de la revista Patufet; del final de les activitats de l’editora discogràfica Concèntric i de l’enderroc de l’històric Gran Price, local polivalent i escenari d’unes quantes sessions poètiques memorables, que funcionava d’ençà del 1934 a la ronda de Sant Antoni de Barcelona.

Aquell mateix 1973, Lluís Llach va fer el seu primer recital a l’Olimpia de París, Edigsa va publicar ‘Cants al vent’, el primer disc d’Esquirols, i varen obrir portes per primera vegada tres espais importants de Barcelona: la sala Zeleste, al carrer de l’Argenteria; el Museu de Cera, al passatge de la Banca, i la Sala Villarroel, en el carrer que li dóna el nom i que va obrir amb l’espectacle ‘Quejío’, de Salvador Távora.

Edicions de 1984 farà 40 anys que es va fundar; en farà 25 de la inauguració, a Girona, del Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol; i 10 del tancament de la llibreria Canuda, que feia més de 60 anys que era just al costat de l’Ateneu Barcelonès.

El “calendari julià” i més desficacis
El 23 de setembre de 1973 el BOE publicava la nova organització dels cursos universitaris preconitzada per Julio Rodríguez, ministre del ram, nomenat per Carrero Blanco. L’invent d’aquest individu es coneix popularment amb el nom de “calendari julià”, atès que implantava una nova organització dels cursos universitaris de gener a desembre. Va ser un ministre fugaç –de juny de 1973 a gener de 1974–, però tot i la brevetat va tenir temps de desgraciar una promoció d’estudiants i fer-se un lloc preferent a la història de l’esperpent de la qual és tan ric el país dels nostres veïns.

Farà 40 anys que va deixar de publicar-se la Hoja del Lunes, que funcionava d’ençà del 1926, i que Catalunya Ràdio va començar les emissions. Va ser un any pletòric, aquell 1983, pel que fa a iniciatives parlamentàries: es varen promulgar la Llei d’ús i ensenyament del valencià, l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, i la Llei de normalització lingüística, que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Un decenni després, el 1993, el mateix parlament va declarar “Els segadors” himne nacional de Catalunya. També farà 10 anys del Concert per a la Llibertat al Camp Nou, amb l’escalf de 90.000 assistents.

I perquè no sigui dit que ens deixem coses al tinter, hi afegirem dues referències més: el 24 de novembre de 2003 –és a dir, en farà 20 anys– es va morir al Zoològic de Barcelona el goril·la albí Floquet de Neu, tenia 39 anys i s’havia convertit en un dels símbols més universals de la ciutat; i el 29 de novembre de 2013 –és a dir, en farà 10 anys– una altra defunció o semblant: el tancament de Canal 9, que havia començat a emetre l’octubre del 1989.

Un espai final per al record
En l’apartat de defuncions val a dir que, a part del traspàs de Pompeu Fabra ressenyat més amunt, enguany en farà 75 de la mort de dos artistes plàstics notables: Feliu Elias “Apa” i Joan Garcia Junceda; el 22 de novembre farà 60 anys de l’assassinat, a Dallas, del president dels EUA John F. Kennedy, i el 20 de desembre es compliran 50 anys de l’atemptat mortal, a Madrid, contra el president del govern espanyol, l’almirall Luís Carrero Blanco.

També farà 50 anys de les morts del músic Pau Casals, del crític d’art Juan Eduardo Cirlot, de l’arquitecte Cèsar Martinell, del pintor Pablo Picasso, de l’historiador Joan Reglà, de l’empresària Tecla Sala i del periodista Eugeni Xammar. En farà 40 dels traspassos del clown Josep Andreu, “Charlie Rivel”, del crític d’art Alexandre Cirici Pellicer, del pintor Joan Miró, de l’escriptora Mercè Rodoreda i del seu editor, Joan Sales, i de l’arquitecte Josep Lluís Sert. Es compliran 30 anys de l’assassinat de Guillem Agulló a mans d’un escamot de feixistes i de les morts del poeta Vicent Andrés Estellés, del pensador Carles Muñoz Espinalt, de l’ex-batlle de Barcelona Josep Maria de Porcioles, de l’escriptor Joaquim Soler i Ferret i del periodista Albert Viladot.

Farà un quart de segle que ens varen deixar el poeta Joan Brossa, el fotògraf i historiador Pere Català i Roca, l’artista Leandre Cristòfol, l’escriptor Jaume Fuster, el crític d’art Enric Jardí, la poeta Maria-Mercè Marçal, l’escriptor i lingüista Josep Miracle, el fotògraf Xavier Miserachs, el polític i periodista Vicent Ventura i el pintor Manuel Viusà. Recordarem també els 20 anys de la mort del tenor i corrector Bartomeu Bardagí, del pare Miquel Batllori, dels escriptors Josep Maria Carandell i Josep Maria Gironella, del compositor Joaquim Homs, del metge i escriptor Gonçal Lloveras, del poeta Miquel Martí i Pol, dels escriptors Terenci Moix i Pere Pagès, “Víctor Alba”, de l’editor Josep Pedreira, de l’escriptor Joan Perucho, del periodista i escriptor Manuel Vázquez Montalbán i de l’historiador Pierre Vilar. En farà 15 de la mort de l’historiador Josep Benet, dels radiofonistes Salvador Escamilla i Teodor Garriga, de l’ex-abat de Montserrat Cassià Maria Just i del poeta Josep Palau i Fabre.

Farà 10 anys que ens varen deixar el cineasta Bigas Luna, el polític i editor Max Cahner, els fotògrafs Toni Catany i Oriol Maspons, l’historiador Martí de Riquer i el locutor i actor de doblatge Constantino Romero. I en farà 5 de la mort de la soprano Montserrat Caballé, del rei del bolero Ramon Calabuch Batista, “Moncho”, de l’historiador Josep Fontana, de l’escriptor i capellà Josep Dalmau, “mossèn Dalmau”, del monjo i antropòleg Lluís Duch, del teòleg Josep Maria Rovira Belloso, de l’escriptor i crític Robert Saladrigas, del poeta Màrius Sampere i del físic i divulgador científic Jorge Wagensberg.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!