Totxanes, totxos i maons

En l’última reunió de juliol, just abans de tancar barraca per vacances (calia preparar amb calma la inauguració de l’eclipsi), el Govern va fer pública la llista de commemoracions oficial previstes a Catalunya per l’any 2027.

Com podeu veure més avall, es tracta d’un paquet que aplega un total de vint aniversaris significatius: disset relacionats amb personalitats i tres amb esdeveniments històrics.

En relació al primer apartat diré que nou de les persones elegides pertanyen al món cultural, quatre són polítics, tres representen l’àmbit científic i tanca el paquet una persona que es va dedicar a la pedagogia.

Pel que fa als nou noms de l’àmbit cultural en tenim quatre relacionats amb les arts plàstiques nascuts el 1927 (és a dir, farà 100 anys) —Ester Boix, Josep Guinovart, Josep Maria Subirachs i Emília Xargay–, tres relacionats amb la música nascuts també el 1927 —Montserrat Albet, Oriol Martorell i Rosa Sabater–, més un escriptor i un cineasta: Josep M. Espinàs i Pere Portabella. Cal pensar, doncs, que pels que seguim l’actualitat literària 2027 serà sense cap mena de dubte l’Any Espinàs. Una bona notícia.

En el cas de Pere Portabella es dóna, a més a més, la feliç circumstància que encara el tenim entre nosaltres i que si tot continua com fins ara el dia 11 de febrer de 2027 farem festa grossa (com enguany hem fet amb l’organista Montserrat Torrent, igualment centenària (vegeu aquí), i l’any passat amb el també cineasta Lluís Josep Comerón). Sobre els altres aniversaris encara és molt d’hora per saber com es desenvoluparan els respectius programes commemoratius però en el cas de Portabella ja s’ha començat la feina perquè el 23 de gener passat el Govern va fer públic un primer avançament d’actes del centenari (vegeu aquí) i, sobretot, va desvelar el nom del comissari: el professor Jordi Balló.

Hi ha uns quants detalls més relacionats amb les persones i fets que es commemoraran l’any que ve però prefereixo ara com ara informar de la novetat i remetre’m a la nota de premsa que el Govern va fer pública el mateix dia que la va aprovar. La podreu llegir a continuació i també aquí i aquí.

El Govern aprova les commemoracions de la Generalitat per a l’any 2027

(Reunió de Govern 28.07.2026)

El retorn del president Tarradellas

Entre les commemoracions aprovades, destaca especialment el 50è aniversari del retorn de l’exili del president Josep Tarradellas i del procés de recuperació de les institucions d’autogovern durant la Transició democràtica.

La celebració tindrà una clara dimensió territorial, amb activitats i continguts que circularan arreu del país i que hi incorporaran les diferents mirades locals.

Josep Tarradellas va arribar a Barcelona el 23 d’octubre de 1977 i, des del balcó del Palau de la Generalitat, va pronunciar la històrica frase «Ja soc aquí».

Commemoracions d’esdeveniments històrics

• 50 anys de la primera manifestació per l’orgull gai a Catalunya, organitzada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya, va reunir gairebé 5.000 persones a les Rambles de Barcelona el 26 de juny de 1977.
• 50 anys de la primera manifestació del 8 de març, una de les reclamacions va ser la igualtat de drets i el final de la discriminació laboral, legal i social. També dret a avortar, legalització dels anticonceptius i eliminació de les lleis que penalitzaven l’adulteri.
• 1.000 anys de les assemblees de Pau i Treva de Déu: Moviment nascut a la Catalunya medieval per limitar la violència feudal i protegir la població. La primera assemblea es va celebrar el 1027 al Rosselló. Va ser una de les bases de les futures Corts catalanes, ja que va introduir la idea que l’ordre públic es podia regular amb acords entre diferents estaments.

Commemoracions de personalitats

• 50 anys de la mort de Josep Trueta i Raspall: Metge, cirurgià i traumatòleg de projecció internacional, reconegut pel tractament de ferides conegut com el mètode Trueta, i autor de l’obra The Spirit of Catalonia (1946). Exiliat al Regne Unit el 1939, va tornar a Catalunya on va morir el 1977.
• 50 anys de la mort de Carme Julià i Riqué: Mestra i política destacada per la seva activitat pedagògica, sindical i antifeixista. Va formar part de la direcció del PSUC i també va ser dirigent de la FETE-UGT. Es va exiliar a França el 1939 i va emigrar a Mèxic el 1942.
• 100 anys del naixement de Josep Maria Espinàs i Massip: Escriptor i periodista, nascut a Barcelona l’any 1927. Va retratar el país a través de les seves conegudes rutes a peu, cofundador del col·lectiu musical Els Setze Jutges i de l’editorial La Campana. Coautor, amb Jaume Picas, de la lletra del Cant del Barça.
• 100 anys del naixement de Josep Maria Subirachs i Sitjar: Escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d’art. La seva obra més emblemàtica és el conjunt escultòric de la Façana de la Passió de la Sagrada Família.
• 100 anys del naixement de Rosa Sabater i Parera: Pianista i pedagoga musical formada en la tradició d’Enric Granados. Va debutar al Palau de la Música Catalana l’any 1942 i a París el 1951.
• 100 anys del naixement d’Oriol Martorell i Codina: Músic, pedagog i polític, impulsor fonamental del moviment coral català contemporani. Va fundar la Coral Sant Jordi i va dirigir grans cantades populars en moments històrics com el retorn del president Tarradellas i les primeres celebracions de la Diada Nacional de Catalunya recuperada.
• 100 anys del naixement d’Emília Xargay i Pagès: Artista plàstica, pintora i escultora vinculada als cercles d’avantguarda de la postguerra catalana. La seva obra va evolucionar des del figurativisme cap a l’abstracció matèrica.
• 100 anys del naixement de Josep Guinovart i Bertran: Pintor i artista plàstic de referència, creador d’un univers propi que combina pintura, collage i assemblatge. La seva obra és una de les més representatives de l’art català contemporani.
• 100 anys del naixement de Pere Portabella i Ràfols: Cineasta, productor i polític, figura clau del cinema català contemporani. Productor de Viridiana, de Luis Buñuel, va dirigir films com Umbracle (1972), Informe general (1976), Pont de Varsòvia (1989) o El silenci abans de Bach (2007). Creu de Sant Jordi, Premi Nacional de Cinema i Gaudí d’Honor.
• 100 anys del naixement de Joan Reventós i Carner: Polític i destacat activista antifranquista. Durant la Transició va tenir un paper central en la reorganització del socialisme català i va esdevenir el primer secretari del PSC. Entre 1995 i 1999 va ser president del Parlament de Catalunya.
• 100 anys del naixement de Carmina Virgili i Rodón: Geòloga, professora i política, pionera de la presència femenina en la ciència. Va ser la primera dona catedràtica de Geologia de l’Estat espanyol. També va exercir com a senadora.
• 100 anys del naixement de Cipriano García Sánchez: Sindicalista i polític que, després d’emigrar a Catalunya als anys cinquanta, va participar activament en el moviment obrer i en la fundació de Comissions Obreres de Catalunya. Va formar part del PSUC i va ser diputat al Parlament.
• 100 anys del naixement d’Ester Boix i Pons: Pintora i pedagoga compromesa amb la renovació de l’ensenyament artístic. Va participar en la fundació de l’escola de tècniques d’expressió L’Arc i és autora de diverses obres de pedagogia artística i divulgació de la història de l’art.
• 100 anys del naixement de Remei Estéban Nin: Mestra i activista cultural compromesa amb la defensa de la llengua catalana i la promoció de la cultura. Va ser la primera regidora del Vendrell i va impulsar cursos de català per a adults.
• 100 anys del naixement de Montserrat Albet i Vila: Musicòloga i pianista, autora d’estudis i publicacions de referència sobre música catalana. Cofundadora de la Societat Catalana de Musicologia de l’Institut d’Estudis Catalans, va dirigir el Centre de Documentació Musical de la Generalitat entre 1983 i 1993.
• 150 anys del naixement de Francesca Fontova i Rosell: Metgessa pionera, primera dona llicenciada en Medicina a la província de Lleida, l’any 1903. Va exercir a Lleida i Barcelona en una època en què l’accés de les dones als estudis superiors era encara excepcional.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!