Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

5 d'abril de 2016
1 comentari

Algunes coses que vaig dir a Manresa sobre “Res no és perfecte a Hawaii”, de Màrius Serra.

Tot i que ja fa uns quants anys que em vaig retirar d’aquest tipus de cerimònies promocionals (en les quals, ho confesso, no hi crec gaire) el passat 31 de març vaig fer una excepció perquè em venia molt de gust participar en la presentació a l’Espai Rubiralta de Manresa de “Res no és perfecte a Hawaii”, la novel·la de Màrius Serra que acaba de publicar Edicions Proa.

I com que encara no he perdut els bons hàbits professionals d’altres èpoques, vaig preparar un text d’uns quants folis pensat, lògicament, per ser llegit en veu alta i no per publicar en un paper. Tot i això no em resisteixo a reproduir alguns fragments del que vaig comentar sobre el llibre esporgats, en la mesura del que m’ha estat possible, dels col·loquialismes. Som-hi, doncs:

 

Tot i que la majoria de la gent quan pensem en Hawaii se’ns fa present de manera automàtica la paraula “paradís” resulta que Màrius Serra se’ns despenja amb una novel·la que des del títol pregona precisament el contrari. Que “Res no és perfecte a Hawaii”.

¿Com és això? Doncs molt senzill: una de les primeres coses que veiem tan bon punt entrem a la trama del llibre és que la vida és dura i que a Hawaii, com a tot arreu, no hi ha ni un pam de net. No és estrany, doncs, que en el mosaic de situacions i de personatges que ha bastit l’autor hi trobem coses tan, diguem-ne, familiars com l’especulació urbanística, la corrupció, uns quants periodistes incompetents, polítics carregats d’estultícia, algun predicador de pa sucat amb oli i fins i tot una família de catalans  –els Puig Reig—  amb un patriarca al capdavant tallat pel mateix patró que l’ínefable Fèlix Millet.

———————————————————————————————————–

Quan una editorial posa en marxa els mecanismes de promoció d’un llibre tard o d’hora apareix algú que proposa fer una faixa promocional amb la frase “Aquest és el llibre més ambiciós de l’autor” (perquè es veu que això de l’ambició falla poques vegades quan el que es vol és pescar compradors).

En el cas que ens ocupa, però, opino que això no és cert del tot perquè tinc la impressió que Màrius Serra és un autor que es planteja sempre qualsevol activitat creativa –i mira que n’arriba a fer; i de ben variades– amb la màxima ambició.

Compte: no parlo de seriositat, rigor o professionalitat (que també). Parlo d’ambició. És a dir, d’aquella voluntat de jugar-s’ho tot en favor del text. De la convicció d’aconseguir, com es diu en l’Eclesiastès, “encalçar el vent”. De la voluntat de construir, com a plantejament de sortida, una catedral i no conformar-se només amb un xalet arregladet o amb una finestra perfectament apariada.

Ens les havem, doncs, amb una novel·la totalment en la línia de Màrius Serra: honesta i ambiciosa. Tant de plantejaments com de resultats. I això la fa summament atractiva pels seus lectors.

————————————————————————————————————

Una altra cosa que em sembla digna de remarca llegint la novel·la és la percepció que l’autor s’ho ha passat pipa parint-la. Vull dir, no només escrivint-la; sinó pensant-la, documentant-se i assajant estructures i maneres diferents d’enfocar aquesta història.

Perquè torno a dir que no estem davant d’una historieta feta amb més o menys traça, amb més o menys ofici, sinó que s’hi detecten uns coneixements més que notables sobre la història de Hawaii i, més concretament, sobre com va anar la mort –l’assassinat, vaja– del capità James Cook, conqueridor del Pacífic i descobridor de l’arxipèlag hawaià, el 14 de febrer de 1779. D’aleshores ençà s’han publicat una pila considerable d’estudis històrics i de testimonis directes de la massacre i em fa la impressió que Màrius Serra se’ls ha llegit tots.

————————————————————————————————————

Però, ¿què és exactament “Res no és perfecte a Hawaii”? ¿Què ens vol explicar l’autor?

Diria que l’objectiu principal de l’argument és parlar-nos de Tom Rodley, que té 37 anys i fa de periodista a la premsa digital. Un home que es descriu ell mateix com “invisible a l’amor”, una invisibilitat sentimental que intuïm que es mantindrà almenys mentre no resolgui el gran enigma de la seva vida: la misteriosa desaparició de son pare trenta anys enrere, el 1979, quan ell en tenia només set.

El Tom ajuda sa mare a regentar el “Captain Cook Bed & Breakfast”. Ella és una dona reclosa en el seu món. I molt especialment des que el pare del Tom va desaparèixer. I pel que fa al fill, tres quarts del mateix ja que viu al jardí del “Bed & Breakfast” dintre d’una autocaravana i amb l’únic objectiu aparent de recopilar el màxim nombre de dades sobre la mort del capità Cook per escriure el llibre que aclarirà definitivament tots els enigmes que graviten sobre aquell assassinat.

Per tot això crec que podem definir la novel·la com la descripció de la travessa interior que viu el protagonista a la recerca dels seus orígens. Un procés que ens aproparà a aquell Hawaii dels anys seixanta que va popularitzar Elvis Presley, paradís dels “hippies”, els fills de les flors i de l’amor. Un procés de reconeixement que el Tom seguirà al llarg del llibre fins que, al final, copsarà el veritable origen de les seves contradiccions quan descobrirà que ell, malgrat els aires d’aquella època, no és un producte de les flors ni de l’amor, sinó de l’odi.

——————————————————————————————————————-

“Res no és perfecte a Hawaii” pot ser llegit també com una metàfora sobre la manera com s’escriu la Història (amb H majúscula, en aquest cas). Vegeu, si no, el capità James Hook, considerat un heroi per uns, un invasor per uns altres i fins i tot un déu pels hawaians que el varen acollir per primera vegada a l’illa. Tres enfocaments ben distants i, tanmateix, tots tres prou documentats i raonats pels historiadors.

——————————————————————————————————————-

Una altra de les gràcies d’aquest llibre és que Màrius Serra ha estat prou hàbil com per aconseguir que al llarg del desenvolupament de la trama, amb anades cap el passat i retorns cap el present, el centre de gravetat del relat vagi variant. Aquest és, al meu parer, un dels motius que fan que el seu interès mai decaigui.

El llibre comença amb la inauguració del complex hoteler de gran luxe “Wells Epoch” (una espècie de Marina d’Or hawaiana sense polítics del PP parant butxaca). Una escena que, tot i el seu caràcter tràgic, aplega un seguit d’elements que l’apropen a l’esperpent. N’enumeraré uns quants: tres equips de periodistes que transmeten la cerimònia per cadenes diferents de televisió i explicant cada un allò que li interessa, uns habitants de la zona que protesten contra l’especulació tot seguint les consignes d’un grup independentista denominat “Free Hawaii”, unes autoritats gairebé d’opereta que esperen el seu gran moment de glòria, uns convidats –tots amb vestits de l’època de James Cook— que s’incorporen a la festa a bord d’un vaixell de museu, un castell espectacular de focs d’artifici… i una grua carregada amb quatre persones que havien de protagonitzar el moment culminant de la inauguració i que, fatalment, es precipita roques avall fins al fons del mar.

Un accident que, com acabo de dir, s’emporta les vides de quatre persones i que podria fer pensar de primeres que “Res no és perfecte a Hawaii” serà una història en clau de novel·la negra. Però no, perquè de seguida entra en escena la mort del capità Cook que semblaria decantar-nos cap a la novel·la històrica. Però no, perquè a continuació coneixerem els seguidors de la “hulateràpia” i viurem la seva dimensió més patètica sense que estiguem parlant d’una novel·la de crítica social. I per entremig veurem en acció Tom Rodney amb la seva incapacitat per a l’amor i obsedit per la desaparició de son pare sense que estiguem parlant tampoc de cap novel·la psicològica.

———————————————————————————————————— 

La novel·la, a més a més, farà les delícies dels lectors que busquen jocs amagats i picades d’ull. Poso un exemple: com no podia ser altrament tractant-se d’una història hawaiana –el país del mític “Magnum”— no hi falta un personatge que es diu Higgins.

¿I jocs lingüístics? ¿I enigmes? Doncs també. Llegint amb atenció m’ha semblat que enxampava quatre o cinc jocs de paraules de modalitats diferents tot i que, coneixent l’autor, estic segur que n’hi ha posat uns quants més i que serà qüestió d’anar-los trobant en lectures successives.

Pel que fa als enigmes he de dir que, tot i les aparences, no veig “Res no és perfecte a Hawaii” com una novel·la enigmística tot i que al final, precisament en el moment àlgid de la resolució de la trama, adopta un gran protagonisme un clàssic dels enigmes: el de les dues portes. L’una vigilada per un sentinella que sempre diu la veritat i l’altra per un que és mentider de mena. No es perdin tampoc una curiosa elucubració que comença evocant la carpa Juanita (del museu de curiositats marineres de Vilanova) i que acaba parlant de la promiscuïtat sexual dels hawaians. I fins i tot l’autor troba lloc i moment per fer aparèixer alguns documents secrets –i cabdals–  que, dissortadament, estan escrits en una llengua indesxifrable per un hawaià normal.

Ja es veu, doncs, que aquesta nova novel·la de Màrius Serra atresora prou elements com per garantir-ne una lectura ben plaent. Facin-me cas: no se la perdin. I després recomanin-la a la gent que més s’estimin perquè, com diu el poeta: “Hawaii es de lo que no hay”.

Respon a Pere Ruiz Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!