Totxanes, totxos i maons

Aquest dissabte l’hem dedicat a conèixer la Ruta Josep Pla a la ciutat de Figueres (vegeu-la aquí). No voldria equivocar-me però em sembla que aquesta Ruta, que segueix les traces del pas de Pla per la capital de l’Alt Empordà, s’ha posat en marxa aquesta temporada. Més concretament, es va estrenar el 6 de desembre i ara com ara hi ha programades un total d’onze sortides fins al 13 de setembre, a raó d’una cada mes. La del dissabte, doncs, era la quarta vegada que es feia. A més a més, com a estímul addicional, en tots els casos hi ha la possibilitat, optativa, de coronar la passejada amb un àpat al Motel Empordà, en aquell mític menjador on Josep Pla va passar un munt d’hores en els darrers anys de la seva vida tal com ha explicat Josep Valls, un escriptor al qual he dedicat uns quants apunts en aquest Bloc (vegeu-los aquí).

Com totes les iniciatives que organitza la Fundació Josep Pla de Palafrugell (vegeu aquí), la Ruta figuerenca és interessant i molt recomanable. I ho serà encara més quan, amb el rodatge, s’acabin de polir alguns petits detalls que encara, lògicament, s’han d’ajustar del tot.

Però si parlo ara d’aquesta experiència ‘planiana’ que acabem de viure pels carrers i places de Figueres és perquè l’escriptura del Mestre em va posar en contacte amb un deliciós adjectiu que no li recordava.

El descobriment el vaig fer al començament de tot, en la primera etapa de la Ruta, davant de l’Institut Ramon Muntaner, el lloc on Josep Pla es va examinar el 1906, quan tenia 9 anys, per poder ingressar en l’Institut de Girona on va continuar els seus estudis.

El fragment que es va llegir –i en el qual hi ha el mot que em va enlluernar– pertany a ‘Girona, un llibre de records’, un dels títols fonamentals i de lectura imprescindible del Mestre de Llofriu. A part de diverses edicions individualitzades, com la de Labutxaca de 2012 amb un magnífic pròleg de Narcís Comadira, el trobareu a la pàgina 27 de ‘Primera volada’, el tercer volum de l’Obra Completa que aplega textos sobre tres ciutats: Girona, Barcelona i Madrid.

El paràgraf que destacaré tot seguit descriu el trajecte del nen Pla i de son pare camí de l‘Institut on s’han convocat els exàmens. Diu així:

“Tot pujant el carrer de Cervantes, abans Sant Pau –Sant Pau i Cervantes estan com gat i gos, a Figueres–, m’envaí una gran depressió. Arribàrem a la plaça de l’Institut, que feia pena de veure, i per la portalada entràrem al patí, que era ple de brogit de criatures i de senyors respectables que devien ésser llurs pares i que es passejaven per sota els claustres, fumant cigars gruixuts. Em semblà que l’aire era carregat d’emanacions vespasiàniques molt saturades i vives.”

Aquest mot que he destacat amb color vermell –i el primitiu ‘vespasià’ d’on prové– es remet al que vulgarment anomenem com ‘orina’, o amb més precisió ‘pixum’, i té una història darrere seu que m’agradarà explicar en el proper apunt.

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!