Totxanes, totxos i maons

Avui, a la concentració de persones de bé que cada dilluns al vespre es convoca a la plaça de la Vila de Gràcia per demanar la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i en defensa dels represaliats, el gran Celdoni Fonoll ens ha recitat un poema de Joan Oliver (Pere Quart) publicat fa quasi quaranta anys però que sembla escrit avui mateix.

L’amic Celdoni l’ha recitat amb la seva competència habitual i, expressament, n’ha omès el títol. Crec que té raó i us ho justificaré al final de l’apunt, després que hàgiu llegit els mots del poeta:

La democràcia sols
funciona sense trampes
en els pobles on abans
de votar-la i engegar-la
ja l’exercien, de fet,
per costum i per criança.
I per això no reïx
a l’Espanya retardada
on encara lleven fruit
caciquismes, tupinades,
capellanies i feus,
rebrots d’antigues usances.
¿Com pot Catalunya entrar
en la mateixa fornada
si ella, només per raons
—val a dir-ho—, geogràfiques
supera cívicament
el míser estat d’Espanya?
Que ens deixin, doncs, anar sols
i podrem, amb temps i palla,
ensenyar-los com se fa
una vera democràcia.

Llavors, i només llavors,
encetarem el diàleg
per arribar a ser germans
—però cadascun a casa!

PERE QUART,
“Poesia empírica”
Edicions Proa, Barcelona, 1981

Clar, català i contundent. Però, pel que fa al títol, crec que per molta ironia que li vulguem posar a la tria de Joan Oliver és l’únic element discordant del conjunt: “La solució de l’il·lús”.

Ai…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!