Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

26 de juliol de 2004
0 comentaris

Per a la petita història…

El 26 de juliol de 1975, tal dia com avui de fa vint-i-nou anys, era dissabte. A les 8 del vespre començava la primera edició del Canet Rock (“12 hores de música i follia”, prometia el cartell). Des de feia unes setmanes tenia la corresponent entrada… que no vaig poder utilitzar perquè poques hores abans -cap a les 6 del matí- va néixer, amb uns dies d’avançament sobre la data prevista, en Marc, el nostre primer fill.  (n’hi ha més)

 

Recordem, per situar-nos, que Franco encara vivia, que Lluís Llach acabava de treure “Viatge a Ítaca” i que des de feia unes setmanes anava penjadíssim (jo, tot un pare de família!) amb “Salsa catalana”, el primer disc de l’Orquestra Mirasol (la bona, la dels Pedrito, Roda i Lizandra, amb Amman i Batllés). Avui puc dir que el “To de re per a mandolina i clarinet”, escrit per Xavier Batllés, que obria aquell disc irrepetible forma part d’un dels CD -ja en porto 7- on vaig gravant les músiques de la meva vida.

Tanmateix, el que m’empeny a explicar tot això i a deixar-ho escrit per a la petita història és que justament aquella nit de fa vint-i-nou anys TAMBÉ hi havia obres a la plaça Lesseps. Més concretament, aquella matinada les primeres brigades començaven a modificar semàfors i altres senyalitzacions per iniciar les obres que donarien a la plaça la fesomia que ha lluït durant tot aquest temps.

Gairebé podria jurar que l’entranyable 4-L que aleshores jo traginava va ser un dels darrers vehicles que va girar cap a l’esquerra des de la Travessa de Dalt per embocar directament el Torrent de l’Olla -en aquella època es deia Menéndez y Pelayo- cap a la clínica de la Mare de Déu de Lourdes. Avui, vint-i-nou anys després, la plaça torna a estar panxa enlaire i la circulació ha de fer mil filigranes per travessar-la. Em fa gràcia pensar que la vida d’en Marc -l’honorable Sir Marc del Guinardó i ara també Senyor de Florejacs- va començar a cavall entre l’inici d’una reforma llargament demanada pels veïns i un festival de música que ha passat a la nostra història col·lectiva.

Per cert, feliços vint-i-nou, nano. Ja saps que per aquí se t’estima…

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!