Un any més el preludi de les festes de Nadal ens arriba a través de la publicitat del xampany Freixenet. Una campanya summament representativa del que per a la majoria de la nostra societat representen les festes de Nadal i Cap d’Any: consum i més consum. Per això em sembla molt clarificador que avui els diaris insertin el
Viatge llampec per coses de la feina a Tolosa de Llenguadoc (que, curiosament, no pertany a la regió del Languedoc-Roussillon sinó a la del Midi-Pyrénées). Vaig arribar-hi anit a l’hora de sopar, matí de reunions i aquesta tarda, just en acabar de dinar, autopista i cap a casa. Si fa no fa el mateix temps que ha
Per fi he pogut dedicar quatre hores seguides als dos DVD’s que contenen “No Direction Home”, la pel·lícula de Martin Scorsese sobre els primers anys de Bob Dylan. Els de la seva irrupció com a gran promesa del folk -hereu directe de Woody Guthrie i Pete Seeger– en el festival de Newport de 1963 i
L’individu amb pinta de gilipolles és al restaurant amb la seva dona (pobra, ja la planyo…) i una parella d’amics. A l’hora de fer la comanda del vi el gilipolles li diu al cambrer que el sorprengui amb el millor que tingui. Mentre diu això la càmara té prou cura perquè es vegi com el gilipolles dirigeix
Jo, francament, ja no ho veia clar, això de les tallades de la Ronda de Dalt cada dimecres per part dels veïns d’Horta que s’oposen a la narcosala de la Vall d’Hebron. No dic pas que no tinguin motius per manifestar la seva disconformitat amb una política municipal que sembla que no reparteix prou equitativament
Inicio avui una sèrie de comentaris intermitents (i tal vegada impertinents) sobre la publicitat i les criatures que la fan possible: els publicitaris. Llopada fina. A mesura que vagi fent comentaris ja s’anirà veient cap on tiro però, així d’entrada, voldria dir que davant de tanta i tanta tonteria sofisticada, cofoia i pedant que ens bombardeja sense
Encara és l’hora que a aquella celebrada colla pessigolla de progres i “modelnos” que s’aplegava sota la Puerta de Alcalá (mírala, mírala…) -és a dir, els Aute, Sabina, Víctor Belén i Ana Manuel, Miguel Ríos, etc.- se’ls senti dir alguna cosa a favor de les reivindicacions catalanes al voltant de l’Estatut. I tan d’esquerres que semblava que eren… Per
“No va quedar xampany a cap establiment”. La matança del porc (Francesc Pi de la Serra). Frase inclosa com a variant de la lletra de l’esmentada cançó que el Quico va utilitzar en alguns concerts en directe d’ara fa trenta anys. (n’hi ha més) Curiosament, però, en el concert del Palau dels Esports de
“Mentre el sòl serveixi per finançar els ajuntaments, la solució al problema de l’habitatge és difícil”. Fragment de l’article “Requalificators”, de Xavier Roig, publicat a l’Avui del divendres 11 de novembre. Feu click aquí per llegir-ne el text íntegre. (Anterior “Per a la carpeta dels retalls”: 21 d’octubre) NOTA: Com podeu comprovar si entreu al
En la pel·lícula de Joaquim Jordà “Veinte años no es nada” que s’ha estrenat avui hi ha una escena en la que una antiga treballadora de Numax explica la seva visió de la democràcia. “La diferència -diu- és que abans no podies parlar i ara sí, però ningú t’escolta”. Potser no és exactament així però ja va per aquí,
Des de fa un mes i mig cada nit entre les 9 i les 11 de dilluns a divendres per Catalunya Ràdio es poden sentir coses com "Demà pot ser un dia magnífic per pintar taques negres a aquell gos que sempre et segueix pel carrer. Una manera molt senzilla d’omplir la ciutat de dàlmates"
Anar a Girona un dia entre setmana de tardor per motius de feina amb un acompanyant que no conegui la ciutat. Arribar-hi a mig matí, enllestir la feina, dinar sense entretenir-nos gaire a Cal Ros i destinar tres quarts d’hora a passejar pel barri vell. Parlar-li de l’explosió de color de les cases de l’Onyar ara fa
Titular de portada d’El 9, diari esportiu en català, del diumenge passat: "Catalunya solidària". I a sota un destacat que parla de l’aportació de dos jugadors catalans -Xavi i Luís García- al triomf de la selecció que entrena el senyor Luís Aragonés, àlies "El sabio de Hortaleza": "´Luís García, amb tres gols i un penal provocat, i Xavi, amb
Ja és negra nit a Chiang Mai quan el turista surt del cibercafè. Sense manies -passa poca gent a aquesta hora pel carrer- estira els braços per alleujar l’encarcarament de la llarga estona davant de la pantalla i comença a caminar fins a l’hotel. Sort que no és a gaire distància perquè ara se sent cansat. Molt cansat. Tot
Tot i que encara no m’he posat al llit la cronologia és una ciència implacable i, per tant, resulta que ara ja som a diumenge. L’endemà del meu dissabte simètric amb Sisa de què parlo en el text d’aquí sota. Acabo de sortir de l’Espai on el gran Sisa ha fet el que ha volgut amb nosaltres fins