L’octubre de 1994, de resultes d’un refredat molt fort, vaig decidir deixar el tabac (jo em fumava tres o quatre fàries al dia, reminiscència dels meus anys en el ram de la construcció) i fins avui mantinc sense problemes la meva abstenció. Això sí, mai he tingut cap conflicte amb els fumadors que tinc al
Una de les poques nocions de tàctica militar que encara recordo de quan vaig fer la mili era sobre el millor sistema per protegir-se d’un bombardeig. En aquests casos el lloc més segur és el forat que hagi deixat un obús caigut anteriorment ja que, per llei de probabilitats, és molt difícil que una bomba caigui en
Ara fa un any vaig escriure això en el meu Bloc. Avui, dotze mesos després, els meus sentiments són exactament els mateixos… tot i que, ai las, arrossego un any més a les costelles. Repeteixo, doncs, la jugada i bon dia a tothom. Ah, i que els Reis us hagin portat totes les coses que havíeu escrit a la carta!
L’any 1966 -és a dir, aquest any en farà quaranta- es varen produir els esdeveniments següents: campanya “Volem bisbes catalans” (febrer), bany de Fraga a Palomares (7 de març), “Caputxinada” (8 de març), Llei “Fraga” de Premsa i Impremta (15 de març), nou parc d’atraccions a Montjuïc (30 d’abril), manifestació de capellans davant de la prefectura
ACCEDIREU A LA PÀGINA PRINCIPAL DE "TOTXANES, TOTXOS I MAONS" FENT CLIC AQUÍ. Una de les novetats agradables que m’ha portat el nou any ha estat veure la incorporació a la parròquia de blocaires mesvilagüepencs d’Agustí Pons, home de llarga experiència professional com a periodista cultural i amb una interessant bibliografia com a narrador, poeta
El 19 d’abril de 1936 -aviat farà setanta anys- el Palau de la Música Catalana va acollir l’estrena mundial del Concert per a violí i orquestra “A la memòria d’un àngel” del compositor vienès Alban Berg. Va ser, de fet, una estrena pòstuma ja que l’autor havia mort pocs mesos abans; més concretament la vigília
No fa gaire parlava aquí mateix dels resums anuals que aquests dies publiquen els diversos mitjans de premsa i del component d’imprecisió que solen arrossegar pel que fa als esdeveniments que es produeixen durant els darrers dies de l’any. Uns esdeveniments que semblen condemnats a l’oblit ja que generalment no apareixen mai descrits. Un exemple ben
Mentre llegeixo als diaris d’avui que la més alta representació institucional del país va referir-se ahir a Espanya com “La Nació Gran” (ja ho sabem, doncs, quina és la petita pel nostre President) i mentre cada dia que passa tinc més clar que quan s’acabi tota la comèdia els nostres parlamentaris acabaran fent-nos passar bou per
Sopant anit amb uns bons amics, la C. i el seu home, va sortir a la conversa el supercomputador Mare Nostrum de la UPC, un dels més potents ara com ara en el món. Gràcies als bons oficis de la C. mesos enrere vaig poder veure de prop aquesta maquinota. Sentia curiositat, més que res,
Són bona gent, els espanyols, en general. El que passa és que la majoria tenen un rei al cos de dimensions considerables. Un rei que els porta a valorar el món en funció d’un únic patró de mesura que comença i acaba en ells mateixos. Potser és una reminiscència de l’època en què en els dominis
(La sèrie comença aquí) L’any 1997, com cada estiu, un dissabte de juliol vàrem fer la nostra habitual visita al Tiet a Palamós. Era, més concretament, el dia 12. Un dia no pas com els altres, per cert. D’una banda perquè va ser el mateix cap de setmana que ETA tenia segrestat el regidor del PP
(La sèrie comença aquí) Després de la seva jubilació el 1978 i fins a la seva mort, ara fa set anys, amb el Tiet i la seva muller ens vèiem tres o quatre cops l’any. Venien a dinar a casa o anàvem nosaltres a la seva. Una d’aquestes visites -ritual de cada estiu- era al
El dia de Nadal de 1998 -tal dia com avui de fa set anys- moria a la clínica Delfos de Barcelona el Tiet. Malgrat l’apel·latiu no ens unia cap lligam familiar. Sí que, en canvi, compartíem ofici ja que també era aparellador. Entre els anys 1976 i 1978 el Tiet -que en realitat es deia
Un dels símptomes de la proximitat les festes nadalenques (això que ja hem sentit alguna vegada per TV3 i Catalunya Ràdio com li diuen “els nadals” per imitació de “las navidades” dels espanyols) és l’increment de missatges de correu electrònic que ens arriben amb felicitacions cada cop més sofisticades pel que fa als recursos mutimèdia que
Aquest llarg cap de setmana no podia començar millor. He escoltat “Solo Acoustic”(*), el disc més recent de Jackson Browne en el que interpreta una dotzena d’esplèndides cançons acompanyant-se ell mateix al piano o a la guitarra. Val a dir que pels qui el seguim des de fa anys això d’ara no és cap descobriment: el