Igualet, igualet que en el bàsquet -aquell horrorós i exasperant joc en el que facin el que facin els dos equips durant els primers trenta-nou minuts sempre arriben a l’últim empatats; un últim minut insuportable perquè, a més a més, sol durar-ne set o vuit- sembla que ja hi ha acord “in extremis” amb el govern
El mes passat parlava aquí sobre uns elements monumentals existents en el tanatori de Les Corts de Barcelona que des de fa temps m”intriguen i anunciava que em posaria en contacte amb l’arquitecta de l’edifici amb el desig que fos tan amable de donar-me les dades que em faltaven per aclarir els meus dubtes. Quan he tornat d’Astúries m’he
(La sèrie comença aquí) Són dies curiosos aquests, precisament. Dies especials. Tornen els papers de Salamanca i la discussió de l’Estatut amb el govern central ha entrat en fase crítica. I jo, tot això, ho visc en la distància i a través de mitjans que no són els meus habituals. Desconec per quins set sous en
(La sèrie comença aquí) En un dia feiner d’hivern com el d’avui Xixón és una ciutat tranquil·la, endreçada i amb una estètica a mig camí entre l’elegant i el decadent. Molt cantàbrica, diria. Si més no, és clar, el Xixón que he pogut veure i trepitjar: la plaça Major, el barri antic i, sobretot, el
Dos dies a Xixón per qüestions de feina. Un congrés, vaja. Vull dir que, de la ciutat, fins al moment d’escriure aquesta nota poca cosa he vist. Fa tres o quatre estius vàrem passar-hi fugaçment amb l’A. (que ara no m’acompanya) per veure el Elogio del Horizonte, la monumental escultura d’Eduardo Chillida que, als elements
Comparteixo plenament el que Agustí Pons deia al seu "Fora d’hores" -un dels Blocs que jo llegeixo- de dissabte passat a propòsit de les mares dels militars colpistes. Tothom té dret a ser respectat. Fins i tot qui no ens respecta a nosaltres. (Deu ser que l’Agustí i jo som de l’època de les catequesis
A mi, com a qualsevol ciutadà, em va la marxa, per què ho hauria de negar? Ara bé, fins a un cert límit. Sobretot perquè tinc una edat i segons quins excessos ja no me’ls puc permetre. Vull dir que la perversió de llepar-li el cul a qui m’insulta i em menysprea pot tenir el
Ja sé que no cal que t’ho digui però tot això que t’ha caigut al damunt, estimat Iu, és molt complicat perquè entremig s’hi barreja un fum d’interessos creats que et superen i ho distorsionen tot. Tanmateix si em permets el consell et diria que el que em sembla que no s’ha de fer mai
La literatura espanyola té dos autors catalans que jo m’estimo molt especialment, Juan Marsé i Manuel Vázquez Montalbán, i que em serveixen per il·lustrar amb exemples concrets les relacions sempre complicades que hi ha entre la literatura i el cinema. Començo per Marsé, un home que fins ara no ha tingut gens de sort quan
M’arriba per correu electrònic una nota de la revista “Lateral” en la que em fan saber que tanquen portes. Que pleguen. Segons llegeixo en l’editorial aquest número de comiat, el 133, és el primer de l’any 13 de la revista i el difonen precisament avui, divendres i 13, només per Internet. Es tracta, doncs, d’un número
Dinar de feina amb gent de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Mentre fem temps perquè arribi tothom se m’acut parlar del llibre “Tor. Tretze cases i tres morts”, de Carles Porta, escrit arran de la investigació que va generar un “30 minuts” dedicat al tema. Els pregunto si han pensat de comercialitzar en
Dies d’estar pioc. Mig refredat, vaja. I quan semblava que la cosa afluixava, una punteta de problemes gàstrics (hi ha una passa, sembla, em diuen). Cap de setmana enfeinat, si fa no fa com tots, però amb poca trempera. Mal d’ossos i desig de jeure. Diumenge per la tarda, sobretot. Sort, però, de les certeses
Una nova selecció de definicions enginyoses extretes dels encreuats en castellà de La Vanguardia (i una del català): * Tiene unas salidas la mar de graciosas: SOL * A veces no es nada del otro mundo: OVNI * Por sus obras lo conoceréis: FOMENTO * Políticamente está verde: ECOLOGISTA * Gran amante de los best sellers: EDITOR
L’octubre de 1994, de resultes d’un refredat molt fort, vaig decidir deixar el tabac (jo em fumava tres o quatre fàries al dia, reminiscència dels meus anys en el ram de la construcció) i fins avui mantinc sense problemes la meva abstenció. Això sí, mai he tingut cap conflicte amb els fumadors que tinc al