M’ha semblat veure anunciat que un dia d’aquesta setmana hi ha programada nova gresca (gresca-Fòrum, faltaria més) amb en Carlinhos Brown, aquell noi d’estrafolària pinta que ja ha clissat (hortera sí, però no ruc) que per aquestes contrades cosmopolites i multiculturals ens agrada d’allò més que ens facin beure a galet. (¿Va pela a que
Quan jo em dedicava a fer de jurat de premis literaris -una perversió que fa dos anys que ja he abandonat- tenia una norma que procurava seguir escrupolosament i que deia que la feina d’un jurat es desenvolupa en tres fases: llegir, fallar… i callar. (n’hi ha més) Potser són manies meves, ho admeto, però sempre
Extret del butlletí "Barcelona Informació", núm. 77: "El cartell de la Mercè 2004 és obra de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957). L’artista es planteja el futur de Barcelona en un cartell ple d’interrogants situat, diu, "entre l’humor i la metafísica". "El turisme ha esdevingut un fenomen central en la nostra ciutat i el nostre
Amb tot l’embolic muntat aquests dies a propòsit de la denominada “píndola de l’endemà” m’ha vingut a la memòria un comentari que fa uns quants anys li vaig sentir al doctor R. “La demostració de la inexistència d’una justícia divina és la cruel i immensa desproporció que hi ha entre una nit boja i una criatura”.
Declaracions de Jordi Sebastià (Burjassot, 1966), autor del llibre “El parany cosmopolita” (Ed. Afers, Catarroja, 2004) en l’entrevista que li fa Núria Cadenas a la revista El Temps de la setmana del 13 al 19 de juliol. (n’hi ha més) “… el cosmopolitisme demana una cosa tan abstracta com el fet que et comprometes amb tota
Un company de la feina que sol fixar-se en aquestes coses em diu que la setmana passada, en el transcurs d’un acte literari celebrat en una localitat del Vallès Oriental, l’escriptora Empar Moliner va obsequiar la concurrència amb un parell de tics facials. Un pas més de la susdita senyora en el seu imparable (amb perdó)
Trobo hipòcrita i pervers que algú continuï encara amb la cantarella del “contra Franco vivíem millor”. Si alguna cosa es pot enyorar de l’època del general és que aleshores érem trenta anys més joves. Res més.
La darrera referència daliniana de l’estiu correspon a la lectura de “Dalí y otros amigos”, de l’arquitecte i dissenyador Oscar Tusquets Blanca i publicat -pèssimament, i ara diré per què- per la nova editorial RqueR. (n’hi ha més) M’havien fascinat -i així ho he manifestat públicament en diverses ocasions- els tres anteriors llibres de
La segona referència daliniana de l’estiu correspon a la relectura que he fet d’"Els colors de l’aigua", la magnífica novel·la d’Isidre Grau que va guanyar el premi Sant Jordi de 1985 i que era -i és- la punta de llança d’un projecte literari summament ambiciós. (n’hi ha més) Amb un dels capítols inicials més rodons
Fa una estona, mentre repassava les coses que hem fet aquest agost, m’he adonat que n’hi ha algunes -tres en concret- que sense haver-nos-ho proposat prèviament tenen un fil comú que les relaciona amb la figura de Salvador Dalí. Avui va la primera i les altres dues pels propers dies. (n’hi ha més) Principis d’agost.
Tornem després de 3.000 quilòmetres de carretera i 15 dies per Donostia i Nafarroa. Dies tranquils i amb dificultats -que hem procurat no superar- per trobar premsa de Barcelona. Dues setmanes, doncs, sense sentir parlar del Fòrum!!. Aquesta tarda, però, per l’autovia prop dels Brucs hem agafat Catalunya Ràdio i no ha passat ni un minut sense
Cromos de felicitat (publicat el 24 de juny). Som en aquest món per ser feliços. No sé si està de moda dir-ho però me’n fot. N’estic plenament convençut i per tant ho deixo escrit ara i aquí. No sóc, però, ni il·lús ni panxacontent i sé que aquesta vocació de felicitat no significa que hàgim de
La meva amiga L. (publicat el 18 de juliol). La setmana passada la meva amiga L. va deixar voluntàriament la feina. Poca estona després de presentar la seva carta de renúncia va venir a dir-m’ho al despatx. Els ulls li brillaven i encara que s’esforçava a dissimular-ho semblava força afectada. (n’hi ha més) Feia
Zoologia recreativa (sobre toros, gats i ases) (publicat el 21 de juliol). Tinc la impressió que quan els catalans ens decidim a emprendre alguna acció reivindicativa, sobretot si -romàntics de mena, al capdavall- toca de prop la simbologia, la majoria de les vegades ho fem en contraposició a alguna acció prèvia perpetrada pels nostres veïns
Fascinats per Valentí Puig (publicat el 15 de juliol). He de confessar que no acabo d’entendre la fascinació que la figura i l’obra de Valentí Puig suscita en bona part dels cervells pensants i escrivents d’aquest país. Atribuiu-ho, si voleu, a les meves limitacions però no hi puc fer més: detesto combregar amb rodes de molí. Si més