La família blocaire de Mesvilaweb s’ha enriquit amb la incorporació d’un nou membre. Es tracta de “La Vaca que Vola”, un nou bloc que com a subtítol exhibeix la divisa “repensant premsa” i del qual n’és responsable Joan Montes. En l’apartat “Què és la VqV” el pare de la criatura s’explica: “La VqV parteix del fet que, massa
Una bona amiga m’acaba de passar notícia de la pàgina web i del bloc de Gabriel Bibiloni, un lingüista mallorquí que és professor titular de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears. Pel que he pogut llegir m’ha semblat tan interessant i assenyat el que hi diu que ja l’he inclòs entre els meus
M’agrada el canvi de disseny general de TV3 (logotip, caretes, cortinetes de continuïtat…) i molt especialment el dels Telenotícies. El plató és ample i net, la paleta de colors es mou sempre per les gammes càlides i tot plegat convida a dedicar-hi una atenció sense estridències. O, si més no, sense més estridències a afegir a les
Avui, un any després de la inauguració d’aquell esdeveniment (ara en diuen “event”) que ens havia de fer a tots plegats d’allò més moderns i guais, tenia la intenció d’escriure un text que, amb el mateix encapçalament que té aquest, digués només “he, he, he…”. Aquest matí, però, en llegir el “mail obert” de Vicent Partal
Renoi, això dels Blocs és una meravella. Vas escrivint les teves coses (amb la intenció, és clar, que et llegeixin)… i, sí, resulta que l’invent funciona!. I, com a prova, de tant en tant t’arriben per les vies més insospitades testimonis i reaccions de la gent -coneguda o anònima- que hi ha a l’altra banda de
“…convindria analitzar quins han estat els responsables que s’hagi elevat a categoria de personatge representatiu aquest bípede anticatalà -professional del “tapeo de señoritingos”- anomenat Francisco García (àlies ‘Marqués de García-Prieto’)“. Fragment de l’article “Els altres señoritos”, de Xavier Roig, publicat a la secció Diàleg del diari Avui d’avui. Vegeu-ne aquí el text íntegre. Vegeu també
“Picasso creava amb el pinzell; jo amb la gola”. Paraules del “cantaor” Modesto -ai, perdó- Diego el Cigala reproduïdes en forma de titular a la pàgina 90 d’El Periódico d’avui.
Qui més qui menys em sembla que a tothom li toca de patir algun amic, conegut i/o saludat d’aquells que practiquen el simpàtic costum d’omplir-nos el correu electrònic a base de missatges amb acudits, felicitacions, enllaços lamentables o imatges no menys allunyades del sentit del gust o de la virtut de l’oportunitat (per no esmentar
Rebo un correu electrònic de l’editorial El Acantilado en el qual se’m convida a la roda de premsa de presentació d’"El contorno del poema", el magnífic llibre de Pere Ballart que fa set anys Quaderns Crema, l’editorial germana d’El Acantilado, va editar en la seva versió original catalana. (n’hi ha més) Tanmateix, en cap punt
Una dada per a la petita història personal: acabo d’estrenar la iPod (o és l’iPod?). Els tres primers CD’s que hi hem introduït han estat “Anem al llit” (Albert Pla), “Dark Side of the Moon” (Pink Floyd) i “The Raise and Fall of Ziggy Stardust and The Spiders from Mars” (David Bowie). La primera cançó que he escoltat
“Un intel·lectual és una persona per a qui els problemes polítics són problemes morals”. Frase de Max Aub que tanca “Lawn Tennis”, el magnífic recull de narracions de Salvador Company (València, 1970) publicat recentment per l’editorial Moll.
Ja ho vaig anunciar temps enrere però no he volgut donar l’assumpte per tancat fins ara que ja és definitiu: El Periódico, aquest graaan diari català, prodigi d’equanimitat i referència inequívoca a l’hora de definir què és una informació de qualitat i sense intoxicacions, ha tancat la seva sèrie dominical de devedés “Dies de transició”, que reproduïen els
Sembla que són conceptes que ja fa temps que varen ser definits per un estudiós del fenomen internet però que a mi, immigrant de mena, no em varen arribar fins ahir gràcies a una conversa amb el meu amic i company Josep M., home d’àmplies lectures, generoses inquietuds i també, ai las, pertanyent a la secta dels immigrants.
Continuo prestant atenció als articles de Salvador Sostres. Sovint en tinc prou amb una lectura en diagonal; altres vegades, però, el vailet m’atrapa i el llegeixo íntegrament. No me n’amago pas. De fet, temps enrere ja vaig dir-hi la meva en aquest Bloc. És destraler però de tant en tant l’encerta i, doncs, és ben just que al costat de les
D’acord, a Guadalajara la constant presència de l’escriptor Juan Goytisolo en els actes de més rellevància era deguda al fet de ser el guanyador del “Premio de Literatura Latinoamerica y del Caribe Juan Rulfo”, instituït per la Universitat de Guadalajara i, per tant, era totalment aliena a la voluntat de la part catalana de l’organització. (n’hi ha