El seguici amb les digníssimes autoritats -ZP, la ministra, la presidenta autonòmica, l’alcalde- inaugurant tot allò que se’ls posava pel davant. Una manifestació de veïns de quatre urbanitzacions properes emprenyats pel soroll dels aparells. Tres llargues cues d’usuaris reclamant desesperats maletes mal facturades, enllaços aeris perduts i vols amb hores de retard. I, entremig, uns actors
Nova llista de definicions brillants de l’encreuat en castellà de La Vanguardia fabricat diàriament pel mestre Fortuny. * Indicativo de presente: REGALO. * Letra pequeña y maloliente: LETRINA. * Tiene varios cuerpos pero una sola cabeza: FAMILIA. * Cuando su padre le hablaba de hacer sacrificios se echaba a temblar: ISAAC. * Permite ir en
Diu que estan molt indignats perquè un diari europeu va publicar una caricatura del seu Déu. I surten al carrer, cremen banderes i diaris, disparen -a l’aire- trets de metralladora, es manifesten davant de les ambaixades, s’esgargamellen crispats davant les càmeres de les televisions, apel·len a la guerra santa i omplen els carrers. Sempre són
Ahir TV3 va emetre l’últim “Afers exteriors”. Era el que tancava la tercera temporada del programa i sembla que a Sant Joan Despí de moment no hi ha previsions de cara a una quarta. No tinc tirada cap a les idolatries desenfrenades però he de confessar que segueixo i admiro Miquel Calzada i Olivella, àlies
Ja he parlat aquí mateix en altres ocasions del talent que demostra la gent del diari esportiu El 9 a l’hora de trobar titulars de portada enginyosos i atractius. És un veritable art, això de titular. No en tinc cap dubte. Un art on s’hi combinen la intel·ligència dels dobles sentits i la capacitat de
Avui parlaré d’una persona que pertany a una espècie que estimo i respecto d’una manera molt especial: els que jo denomino “herois anònims”. Són gent que va per la vida silenciosament, mirant de no trepitjar l’ull de poll de ningú i fent feina. Una feina, a més a més, útil i necessària. Que no busca el
Déu meu, quin país! Impossible aplegar més estultícia en menys quilòmetres quadrats… Jo avui tenia previst parlar, ni que fos breument, de les “Veus literàries”, la sèrie d’onze DVD’s dedicats a onze escriptors catalans que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) acaba d’editar i que es poden consultar íntegrament a través del vostre ordinador si entreu aquí
Ja fa uns quants dies que “De Profundis”, l’últim disc de Joan Isaac, es pot trobar a can FNAC però, en canvi, sembla que la distribuïdora li fa la pirula als meus amics del carrer Tallers perquè encara no l’han rebut i, per tant, encara no el tinc. Si fos supersticiós pensaria que tot plegat ve
Avui fa vuit dies, després de conèixer la notícia de l’acord sobre l’Estatut que els senyors Rodríguez Zapatero i Mas havien pastat a la Moncloa em dedicava en aquesta mateixa pàgina a fer una mica de conyeta. Més concretament em preguntava quan trigaríem a veure pels carrers mostres espontànies de l’entusiasme popular en forma de cartells
Doncs a mi, què voleu que us digui, el darrer disc dels Strokes m’ha agradat. D’acord que no és un xut continuat com aquell magnífic “Is This It” amb el qual varen debutar a finals de 2001 però jo a aquest “First Impressions of Earth” d’ara li trobo coses interessants. Potser sí que hi ha dues
“A veure si d’una vegada entenem que el país es construeix, sobretot, des d’altres bastides, que la política mai més no anirà al capdavant, que ja no és l’avantguarda del canvi, que tan sols n’és la intendència. // Aquí, ara, es necessiten bons empresaris que sàpiguen vincular els seus interessos als del país. Es necessiten
El meu bon amic R. em va explicar en certa ocasió la història, desconec si real o inventada, d’un gallec murri que havia disposat en el seu testament que si es moria a Lugo l’havien d’enterrar a Pontevedra i que si es moria a Pontevedra l’havien d’enterrar a Lugo. Quan un dels fills va preguntar-li el perquè d’unes darreres voluntats tan recargolades la resposta va
Dies enrere, en aquest mateix espai comentava la importància de poder conèixer el màxim nombre de punts de vista al voltant d’un afer abans de llançar-ne una opinió als quatre vents. Ho deia arran de la sorpresa que em va provocar saber les reaccions no gaire favorables que havia suscitat entre la gent de TV3 el llibre
“No, no totes les opinions són igualment respectables. N’hi ha de vomitives. No, no tothom té la seva part de raó. N’hi ha que en tenen molta més que altres, i alguns la van perdre tota el mateix dia que la vergonya. No, no tot és opinable. Moltes coses sí, perquè abunda el gris, però
Només un apunt de dietari gairebé telegràfic: diumenge vinent és l’últim dia que es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona l’exposició -extraordinària, commovedora, memorable- “Literatures de l’exili”. Les meves previsions són de parlar-ne aquí amb una certa extensió quan tingui una mica de temps. De moment un simple avís pels qui puguin seguir