Fresno? I, doncs, què esperàvem?
El meu company V., seguidor d’aquestes notes, s’estranyava aquest matí a l’hora del cafè davant del meu silenci a propòsit de (paraules textuals seves) “la desil·lusionant resolució de Fresno”. Li he contestat, gairebé de bursada, que el lamentable no és la desil·lusió d’ara sinó l’il·lusionament de fa un mes a Macao. ¿Quins miracles t’esperaves, li he dit, dels nostres