He començat a llegir “La invención de Carmen Broto”, una crònica periodística sobre el famós crim comès contra una prostituta de luxe i molt relacionada amb les altes esferes de la societat barcelonina de finals de la dècada dels 40. Una història que, a més a més, ha inspirat articles, reportatges, llibres i pel·lícules a
Vistos els temps que corren i la imaginació del personal em permeto suggerir que en els articles d’opinió i en les cròniques sobre l’actualitat del nostre país es renovi el repertori de referències a títols mí(s)tics de la Nova Cançó. Proposo, doncs, donar descans durant una temporada a frases com “Diguem no” o “No és això, companys”
El matí de Sant Jordi, just a l’hora que els carrers començaven a posar-se impossibles de gent, l’A. i jo, cansats de ramblejar des de quarts de nou, vàrem enfilar la moto cap a can Icària-Yelmo per veure “Remake”, de Roger Gual. Després de “Smoking Room”, la seva excel·lent “opera prima”, m’apresso a dir que
Com és habitual cada any pels volts de Sant Jordi amb els que ens dediquem a parlar de llibres a la premsa he participat en algunes tertúlies i programes de ràdio i de televisió dedicats a parlar de les novetats del Dia del Llibre i d’altres afers relacionats amb el noble vici de llegir. Un dels
Una constatació no gaire engrescadora d’aquest Sant Jordi ha estat la quasi total absència de llibres de poesia a les parades del carrer. Vaig preguntar en dues de les principals llibreries de Barcelona i en els dos casos em varen remetre a l’interior de la botiga. Al racó ombrívol on malviuen durant tot l’any (sobretot en una de les dues llibreries
La diada de Sant Jordi m’ha portat una notícia trista: la mort, als 85 anys, de l’actriu Alida Valli, un dels rostres més bells i, alhora, més inquietants del meu “cinema dels dissabtes”, per dir-ho en terminologia no terencimoixiana sinó d’Antonio Martínez Sarrión, que és qui va inspirar al Ramonet el nom del primer volum de
Qui ens ho havia de dir? Encara ens divertirem, amb el nou conseller de Governació.
Arribo a casa després de veure al Gran Teatre del Liceu l’estrena prèvia de “Rock & Cat”, la pel·lícula de Jordi Roigé sobre el rock a casa nostra i en la nostra llengua. M’apresso a deixar ressenyades, ara que encara són calentes, les meves primeres impressions tot i que no descarto de tornar-hi més endavant
Ja se sap que la publicitat és el territori de la imprecisió. Vull dir que quan es tracta de fer propaganda cada veritat que es diu sol anar acompanyada de cinc o sis inexactituds (per dir-ho de manera fina). Crec recordar que era Màrius Serra qui deia que ens fixéssim, per exemple, en quantes vegades
Una vegada més heus ací un bonic florilegi de definicions enginyoses (i sovint enganyoses) trobades en l’encreuat en castellà de La Vanguardia, que signa cada dia el mestre Fortuny. I aquesta vegada amb uns afegits de definicions corresponents a l’encreuat en català signat no menys diàriament pel no menys mestrívol Màrius Serra: * Fallo de
Estimada Queralt: Fa temps que no consulto l’Amades però estic segur que en algun lloc deu dir que la tradició de regalar llaminadures als fillols per Pasqua té una edat màxima a partir de la qual aquests són considerats ja adults i, per tant, el ritual es pot donar per acomplert. (O potser no, vés
Dimecres Sant. Visitem Empúries, que feia una pila d’anys que no ens hi acostàvem. Encertem el dia: poca gent i temperatura moderada. Ni fred ni calor, vaja. Parlant de fred i calor, decididament m’adono que les ruïnes em deixen indiferent. Ho vaig començar a copsar ja fa uns quants anys a Numància. a tocar de
Menges altament saludables per a l’organisme (i, tal vegada, de retruc, per a l’ànima). Tiberi sant, com si diguéssim…
Hi ha oficis que requereixen coneixements tecnològics o habilitats manuals i poca cosa més. El de fer cases, per exemple. Un arquitecte o un aparellador poden ser un excel·lents professionals i, alhora, ser uns perfectes cretins. O uns mala bèsties. Difícilment, però, aquesta característica personal apareixerà reflectida en el seu treball final. D’altres, en canvi,
(La sèrie s’inicia aquí) L’amistat amb el Pere s’ha mantingut ben ferma tot i que han passat moltes coses des d’aleshores. Jo vaig deixar el ram de la construcció, ell encara s’hi manté. Jo continuo vivint a Barcelona i ell, en canvi, ja fa uns quants anys que viu enmig d’un bosc en una urbanització molt tranquil·la del