Bastant justet, francament, això de "La teva vida en 65 minuts" que ha estrenat tot just fa tres setmanes la directora catalana Maria Ripoll. (n’hi ha més) Un guió amb unes quantes cartes que no lliguen, una realització massa deutora de l’estètica del videoclip, un protagonista principal – Javier Pereira- que es passa tota la pel·lícula amb
"… I si bé aquesta degradació sense precedents que pateix Barcelona és transversal, també és cert que ha estat en bona part provocada pels poders públics i els seus aliats. Vull dir que l’origen del desgavell actual té uns responsables perfectament identificables. ¿Qui va encetar la tradició d’una Bercelona festivalera, especialitzada en esdeveniments que van
(Tenia un altre títol però era massa llarg: "¿Quantes meravelles més puc esperar d’un dia com el d’avui que comença amb una audició triada aleatòriament pel senyor iPod de la cançó del pont del carrer 59 -"feelin’ grooovyyy…"-, de Simon & Garfunkel?")Ja ho he dit moltes vegades: és savi, el senyor iPod. No sé com s’ho
Feia molt de temps que no m’acostava a una platja i pel que he pogut veure ja n’he tingut prou per una llarga temporada més. Digueu-me intransigent i carca, si voleu. Intolerant, fins i tot. Però he arribat a la conclusió que no suporto la impúdica exhibició de personal damunt la sorra amb pells tatuades i cossos perforats
Matí de passeig sense presses amb la Vespa per la carretera vella de la costa fins a Caldetes per visitar la Fundació Palau, del poeta Josep Palau i Fabre. A les 10 del matí, quan sortim de casa, el sol és més aviat estantís -fins al punt que he hagut de posar-me un jersei- i
(La sèrie comença aquí) El passat 27 de juliol la gent de la revista Enderrock va fer una roda de premsa per presentar el projecte “Dioptria 2006” per commemorar els 35 anys de l’aparició del disc complet. Com es pot veure en el dossier el projecte consta de diverses fases. La primera és un número
Molt bo, tu, això de les vacances intermitents del nostre President. Ja friso per veure el suc que li treurà, a aquest nou concepte del lleure polític, la colla del "Polònia" quan tornin a mitjans de setembre…
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar aquí l’any passat entre octubre de 1982 i juliol de 1985 vaig fer un programa nocturn d’una hora setmanal a l’emissora Ràdio Obrera. El nom dels programa s’explica sol -“Els meus discos”- i és una de les experiències de comunicació més lliures, agradables i profitoses que he dut
(La sèrie comença aquí) Va ser a finals de desembre de 1969 quan vaig veure per primera vegada la carpeta de “Dioptria” a l’aparador de la mateixa casa de discos on dos anys abans havia vist “Taxista”. La referència cronològica la tinc molt clara perquè quan vaig comentar-li la notícia a l’A. em va dir que
(La sèrie comença aquí)Els dos anys següents -1968 i 1969, els mateixos que en el camp literari feia la seva irrupció Terenci Moix– la figura de Pau Riba va començar a prendre consistència entre la parròquia cada vegada més nombrosa dels seus seguidors. El 23 de maig, tot just quinze dies després que a París els estudiants
“Té veu de regadora, però una regadora pot fer florir tot un jardí“. Aquesta era la frase promocional -atribuïda a Àngel Casas- que un bon dia de finals de 1967 vaig veure en l’aparador d’una botiga de discos i instruments musicals del carrer Pelai que avui ja no existeix. Al seu costat, artísticament escampats, hi havia
Si fa vint-i-quatre hores algú m’hagués parlat d’un país on el dia en què està previst el major nombre de sortides i arribades per via aèria una colla de treballadors emprenyats envaeix les pistes com si fos la cosa més natural del món i col·lapsa el trànsit durant tot un dia deixant bloquejats milers de passatgers
Quan aquest matí el senyor iPod, que és savi, em seleccionava el descomunal "Tom Traubert’s Blues", de Tom Waits (que podeu escoltar aquí), per començar la tanda de música triada aleatòriament que m’inoculo entre pit i esquena durant el meu quart d’hora diari de bicicleta estàtica ja m’he imaginat que avui seria un dia complet.
Tot i que de bon matí, via internet o per la ràdio, ja surto de casa una mica informat del que està passant al món tinc un sistema quasi infalible per assabentar-me de quins són els temes que de debò interessen al ciutadà del carrer. Em refereixo a una espècie de tertúlia que s’organitza -de
A part de les seves consideracions sobre els cagarros i els museus, degudament detallades aquí dies enrere, una altra de les coses que el meu pare em va ensenyar és que en aquesta vida ningú no et regala res. Que davant de qualsevol ganga cal llegir atentament la lletra menuda perquè segurament allí trobarem el