Quarts de quatre de la tarda d’avui, diumenge. Tenia ja triada la fotografia per il·lustrar l’apunt (una de les que he fet aquests dies a Frankfurt) i acabava d’escriure les primeres paraules de la meva crònica –“Tot és gran, fora de mesura, a la Fira…”– quan ha sonat el telèfon. Una veu desconeguda de dona barrejada amb
Enlluernat, atabalat, excitat i esgotat acabo d’arribar a casa amb un taxi directe des del camp d’aviació (*) després de passar tres dies inoblidables i en magnífica companyia a la Fira del Llibre de Frankfurt. Dissortadament no vàrem ser a temps d’assistir a la multitudinària roda de premsa de presentació del programa i del logotip -deliciós-
Disc a disc, amb una obra sense estridències, amb idees clares i molta professionalitat ja fa uns quants anys que opino que els Pets són un dels grups més interessants de casa nostra (i tal vegada d’una mica més enllà si ens posàvem a analitzar amb una mica de cura). Ara m’arriba la notícia d’una nova gira
Un recent i agradable sopar a casa dels nostres amics R. i C. per conèixer la seva adorable filleta Mercè -que li va anar d’un pèl de no ser la primera catalana nascuda l’any 2000- va acabar amb el préstec que ens varen fer d’un DVD editat per Deutsche Grammophon on apareixen els moments culminants de les sessions
Divendres passat els diaris es feien ressò de la roda de premsa que Òmnium Cultural va convocar per presentar el document en el que la Junta Directiva expressa la posició de l’entitat respecte la presència d’escriptors catalans a la Fira de Frankfurt de 2007 en la que, com ja és sabut, la cultura catalana serà la convidada d’honor. Tal com
Tot i que, pel meu gust, alguna vegada "convergenteja" més del compte no em perdo mai la columna de les "Engrunes" que cada dia escriu Joan Oliver a la segona plana de l’Avui. Em sembla un saludable exercici de concisió, intel·ligència, moderació i sentit comú que, vistos els temps que corren, cal valorar en la seva justa mesura. Per
Em telefona per sorpresa l’E., un antic company de batalletes musicals de l’època de Ràdio Obrera i del qual feia segles que no en sabia res. Després d’interessar-nos per les respectives saluts m’explica que continua relacionat amb els mitjans a través de la seva feina en un conegut grup de comunicació -el nom del qual em reservaré- amb casa
Una nit especial, la d’avui. "Valentina", de Carles Soldevila: la primera estrena de la primera temporada del Teatre Nacional de Catalunya amb Sergi Belbel com a director. I encara una tercera novetat: l’horari de representacions a les 8 del vespre. Una delícia d’horari. Ni fet expressament: abans de les 10 ja érem al carrer i vint
Certament he de reconèixer que com més gran em faig més m’atabalo davant de les sofisticacions de la informàtica. Potser és per això que no puc explicar-me els motius de la queixa que ara mateix comentaré perquè a mi no m’ha semblat detectar-ne cap, d’anomalia. De tota manera alguna cosa hi deu haver perquè resulta
Els seguidors d’aquestes totxanes ja hauran detectat al llarg de tots aquests anys que no tinc gaire tirada a plànyer els polítics. Més aviat al contrari. Ara bé, he de reconèixer que dintre del bestiari que habita en la jungla política hi ha uns personatges que de vegades em poden arribar a commoure amb aquella vibració íntima -meitat solidaritat,
Si algú es pensava que després d’aquell apoteòsic "Anem allà" escoltat dies enrere en el cafè barrilià havíem tocat sostre pel que fa als desficacis linguïstics a Catalunya Ràdio -la que abans era la ràdio nacional de Catalunya i que ara, a casa, ja comença a ser aquella emissora que posem quan hi ha el Puyal
(La primera part d’aquest espot la trobareu aquí) El repertori bàsic de llibres sobre els quals treballarem al llarg de les nou sessions del curs el formen tres títols clàsssics –"Camí de sirga", de Jesús Moncada, "El vigilant en el camp de sègol", de J. D. Salinger, i "Helena o el mar del verano", de Julián Ayesta- més un
"Si Salvador Puig Antich fos viu seria a la presó. No era un pres polític sinó un que atracava bancs i allò que feia durant la dictadura encara en democràcia segueix feliçment prohibit…". Començament de l’article "Salvador", de Salvador Sostres, publicat a l’Avui del dimarts 19 de setembre. Feu clic aquí si voleu llegir-ne el contingut
Quan l’A. i jo ens vàrem casar -parlo de novembre de 1972 i ja avanço que va ser per l’església- sembla que vàrem cometre unes quantes irregularitats respecte els costums de l’època. Unes irregularitats que vistes ara poden considerar-se ingènues però que aleshores -si més no en els cercles familiars respectius- eren prou sorprenents, per
Aquesta història va passar ahir, dimecres, pocs minuts després de les 10 de la nit. A l’hora que tothom estava amorrat al televisor xutant-se la primera ració de "Porca misèria" de la temporada. (n’hi ha més) Mentre treia el cobrellit per preparar-me per clapar vaig engegar la ràdio just en el moment que sonava "Diamonds on the soles of her shoes", una gran cançó d’un gran