Si fos supersticiós estaria d’allò més esperançat de cara al futur a la vista de la magnífica tria aleatòria que el senyor iPod, que és savi, m’ha preparat mentre em dedicava a la meva estona matinal i matinera de bicicleta estàtica: "Max" (Paolo Conte), "Tren de mitjanit" (Sau), "Toulouse" (Claude Nougaro), "I’ll be your mirror"
És un quart de dotze de la nit del dilluns quan començo a escriure aquest apunt amb la intenció de publicar-lo de seguida que hagin tocat les campanades de la mitjanit en el rellotge del menjador de casa. És a dir, quan ja haurà començat la jornada de reflexió prèvia a les eleccions del dia de Tots Sants. Arribem
Tornem-hi amb el de sempre: vés a saber quins rèdits electorals pot acabar aportant als tres actors de la comèdia aquesta paròdia -en versió segle XXI- de l’escena del sofà però no em quedaré tranquil si no dic que trobo absolutament patètica la pantomima de l’esmorzar "espontani" muntat entre el president del Barça i el
Com que el cap de setmana té una hora més decideixo dedicar-la a una sessió de Flotàrium. Reprenc, doncs, el meu hàbit matinal i matiner de cada tres diumenges de regalar-me una hora de relaxació i aïllament integrals. Havia interromput les sessions a finals de juliol i avui hi he tornat. I val a dir que, com sol passar amb la majoria dels
Com que amb el canvi d’horari el cap de setmana té una hora més aprofito bé el temps des de bon matí i, del llit estant, m’obsequio -via senyor iPod- amb un fragment del "Köln Concert" de Keith Jarrett. Un disc que sembla mentida que hagi complert ja trenta anys perquè sona fresc com si fos
Dinar de tafaneig amb H., persona estretament relacionada amb un mitjà de comunicació català i, per tant, amb l’antena ben orientada i farcida d’informació. Com no podia ser altrament el tema monogràfic de la conversa són les eleccions. Entre el que m’explica clarament i el que em dóna a entendre dedueixo unes quantes coses. La primera és que el
Tal com vaig fer l’any passat (vegeu aquí), si tot rutlla segons el previst m’autoimposo el compromís de penjar en aquest Bloc cada 31 de desembre la llista dels que al meu parer hauran estat els millors discos catalans publicats durant els dotze mesos anteriors. No voldria que semblés que em faig l’interessant però, de moment, ja avanço que dels vuit o deu
No tothom pot dir-ho: des de fa una colla d’anys visc sabent que hi ha una persona que es diu com jo, que té una edat similar a la meva i que, a més a més, es mou en cercles no gaire diferents dels que jo freqüento. Més d’una vegada m’havia plantejat d’explicar-ho en aquest Bloc perquè
Adéu, mestre. Encara que en les últimes curses de la temporada no ens has donat l’alegria que tots esperàvem has demostrat que ets el més gran. No sé si ho saps però ja hem començat a enyorar-te… I a qui també enyorarem serà al Sebastià Roca i les seves impagables mostres de "catañol" (a ell li
La notícia la vaig llegir ahir a l’Avui i al Punt: Sisa i Suburbano acaben de presentar el seu disc d’homenatge a Vainica Doble. Sobre el gran Sisa poca cosa he d’afegir al que ja he escrit en altres racons d’aquest Bloc. Pel que fa a Suburbano només diré que són els autors d’una de les cançons més belles i
Fa uns quants dies explicava aquí i després aquí que arran d’un infortunat accident que el diumenge 8 d’octubre mon pare va patir pel carrer jo estava buscant la senyora que el va atendre i que l’endemà encara va tenir la gentilesa de deixar-me un missatge al contestador del telèfon fix de casa interessant-se per com havia acabat tot allò.
Aquests dies que em dedico a preparar el resum del que ha estat (i del està sent, que queda molt peix encara per vendre) l’any literari m’adono que una de les característiques més notòries dels darrers mesos és que han arribat a la seva culminació uns quants projectes de llarga durada. Per ordre cronològic cap al mes
(Nota: aquest apunt és el mateix que vaig publicar el 21 de maig passat, en plena etapa prèvia del referèndum per l’Estatut. Com que ara vivim una situació força similar no crec que ningú trobi inoportú que el torni a posar) Tant que costa pujar un fill… i tan fàcil com és que te l’espatllin. Aquesta reflexió que estic segur que tots
Breu selecció de definicions aparegudes en les darreres setmanes en l’encreuat en castellà de La Vanguardia que diàriament signa el mestre Fortuny: * Gajes del orificio: ALMORRANAS * Ama a sus semejantes: SARASA * Penélope lamentando la ausencia de Ulises: LOPE * Firmó lo que quizá no debía: AVALÓ (n’hi ha més) * El hecho de poseer
Una de les primeres coses que faig quan m’arriba a les mans un llibre nou és mirar si està dedicat. No em refereixo a la dedicatòria manual i personalitzada de l’autor cap al comprador del volum sinó a les dedicatòries diguem-ne “oficials”. És a dir, les que apareixen impreses al començament del llibre per a coneixement general