Seguint els meus criteris de jubilat amb un passat de crític literari -criteris que ja vaig explicar aquí– he trobat un llibre que m’ha agradat fins a l’entusiasme i he escrit el comentari que trobareu a continuació. Ahir me’l va publicar la bona gent de Vilaweb i avui el penjo a casa, a les Totxanes. Ja us
Aquest mes de març he publicat un total de catorze apunts. Els deu més visitats han estat aquests: * 1) “Contra el separatisme”, un gran article d’Albert Sánchez Piñol. (vegeu-lo aquí) * 2) Un home m’estima. (vegeu-lo aquí) * 3) Donar exemple. Novena carta a la meva néta. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) Una hora i tres quarts
(agost de 1996) Me’n recordo de les dues setmanes de vacances que vàrem passar a Nova York, amb escapada a Washington i les cascades del Niàgara inclosa, amb la mare de l’A. Ara que ens ho mirem amb perspectiva creiem que va ser una de les decisions més encertades que l’A. i jo hem pres mai. Feia
Estimadíssima Mila, Avui compleixes vint-i-dos mesos. Estàs entrant, doncs, en aquella deliciosa etapa en la qual cada dia aprens una paraula nova que mires d’articular amb la teva parla encara incerta (i a més a més complicada pel fet d’aprendre simultàniament dues llengües: la catalana del pare i la francesa de la mare). Una etapa, ja et dic, deliciosa, i que és un enorme
Per si algú encara té dubtes -vaja, que és dels que “no ho veuen clar”– sobre el fet que l’escriptor Albert Sánchez Piñol és un dels valors clau que el país té a l’hora de bastir arguments per fotre el camp com més aviat millor d’España reprodueixo l’article que va publicar dies enrere -el diumenge 23 de febrer, més
(gener de 1978) Me’n recordo del dia que el noi gran de casa -que aleshores tenia dos anys i mig- va tenir consciència que un intrús -el seu germanet- havia envaït els seus dominis. Per bé que tant l’A. com jo miràvem d’esforçar-nos a fer-li més fàcil el tràngol, feia uns dies que la major part de les festes
Avui, 21 de març, és el Dia Mundial de la Poesia i, com ja és costum a les Totxanes, en faig referència. Enguany, però, la data coincideix amb un aniversari familiar molt especial: avui fa 100 anys que es varen casar, a l’església dels Àngels, l’avi Domingo i l’àvia Juanita. En altres ocasions ja he parlat dels meus avis.
Tot i que el llegireu el dimecres, que és quan toca, aquest apunt l’escric durant la nit del dimarts, la vigília de sant Josep, el dia que compleixo anys. Seixanta-quatre, en aquesta ocasió. Repasso l’arxiu de les Totxanes i m’adono que cada any, des de 2005, he escrit alguna cosa a propòsit del canvi d’edat. Ja sé que cada vegada
(abril de 1955) Me’n recordo del dia que va néixer mon germà. És un record que ha quedat fixat en la meva memòria gràcies a una joguina que tenia un nom que recordaré mentre visqui: “Indianapolis”. Mon germà va nàixer el dijous 7 d’abril de 1955. És a dir, jo acabava de complir 5 anys i segons em deien els pares,
El divendres passat, coincidint amb la data oficial de la seva arribada a les llibreries vaig publicar a Vilaweb un comentari sobre la novel·la “Totes les cançons parlen de tu”, de Xavi Sarrià, el cantant del grup Obrint Pas, un autor que ja m’havia interessat fa sis anys quan va debutar amb el seu primer llibre de contes
El dijous passat la bona gent de l’Assemblea Nacional Catalana va organitzar a l’Orfeó Gracienc una conferència de l’economista Xavier Sala i Martín amb un títol d’allò més engrescador: “És l’hora dels adéus?”. Com era d’esperar les 200 places d’aforament de l’Auditori de l’Orfeó varen ser insuficients així com la sala adjunta -amb cabuda per a 150 persones- que es va habilitar per
Hi ha un home que m’estima. És alt i força cepat, es diu Joan i és una mica més jove que jo. Fa un any i mig que ens coneixem i no em reca gens admetre públicament que des del primer dia jo també corresponc a la seva estimació. Amb en Joan ens veiem a tongades. Al principi era cada setmana, després vàrem passar als contactes trimestrals, fins fa tres
Acabo de llegir un llibre deliciós: “Principis de botànica funerària”, de Celestí Barallat (Ed. Base, 2013), amb edició a cura del periodista Adolf Beltran i Xandri, responsable del magazine cultural “Sentits”, de Catalunya Ràdio.Puc entendre que a algú li estranyi el meu interès per un llibre de tema tan peculiar com és aquest però, francament, després de tota una vida dedicada a llegir
Estimadíssima Mila,Si al final resulta que tot això de la informàtica és veritat i que, per tant, d’aquí a uns anys queda alguna cosa dels 2.500 apunts que porto escrits fins ara en aquest Bloc. I si, a més a més, aquesta “alguna cosa” que queda arriba a les teves mans i sents una mica de curiositat per fer-li una ullada sabràs que des del desembre
Després de quasi set setmanes d’acudir puntualment cada matí a dos quarts de nou, avui serà el primer dia que no aniré a fer rehabilitació a les instal·lacions que la Mútua Asepeyo té al carrer de Casp de Barcelona. Recordareu que, tal com vaig explicar aquí, just una setmana abans de jubilar-me em vaig fotre de morros pel passadís