Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

Òscar Briz i Sanjosex al Petit Palau (i 2)

11 d'octubre de 2010

(Vegeu aquí l’article anterior)Tot i que encara queden dos mesos i mig ben bons per acabar l’any i, per tant, hi ha espai per l’aparició de noves sorpreses (quina delícia que l’estat magnífic de la nostra música permeti mantenir oberta l’aixeta de l’optimisme) tinc la impressió que no m’equivoco gaire si vaticino que en la meva llista de

Llegir més

Lone Star a Madrid, 1968.

8 d'octubre de 2010

“Señoras y señores: vamos a tener el gusto de interpretar para todos ustedes una conocida canción que lleva por título…” Semblaria que estic parlant de la dècada dels 30 però puc dir que fa quaranta anys tots els espectacles de música tenien presentador (sense anar més lluny, Torrebruno va presentar els Beatles el 1965 a la Monumental de Barcelona) i

Llegir més

Sant Valentí, ora pro nobis (o de com Hereu fa bo Clos).

5 d'octubre de 2010

A aquest home li deu passar alguna cosa. O és que, senzillament, li va la marxa. Jo penso que estava patint per si amb aquell esperpèntic referèndum de la Diagonal no l’havia feta prou grossa i no s’havia guanyat encara un espai preferent en el museu dels horrors barcelonins. Per això, per assegurar la jugada, ara va i es despenja amb la proposta de suprimir del

Llegir més

Joan Triadú i els misteris de La Vanguardia.

2 d'octubre de 2010

Com no podia ser altrament, l’edició d’ahir de La Vanguardia cobria de manera molt correcta la notícia de la mort de Joan Triadú. A part d’una pàgina completa d’esqueles…  (n’hi ha més) … publicava cinc articles de Josep Massot, Abert Manent, Agustí Pons, Jordi Amat i Jordi Pujol dedicats a glosar la figura de l’home que ens acaba de

Llegir més

Les 10 Totxanes més visitades de setembre (amb repicó).

1 d'octubre de 2010

Dels disset apunts que he publicat durant el mes de setembre els 10 més visitats han estat: * 1) Sobre la unitat independentista (o, si us plau, podríeu deixar de fer l’ase?)  (vegeu-lo aquí) * 2) Sobre la fatiga de la ficció.  (vegeu-lo aquí) * 3) Joan Triadú: adéu al mestre. (vegeu-lo aquí) (n’hi ha més) * 4) “Ancoratge”, el nou disc de Plouen (sense Catximbes).

Llegir més

Joan Triadú: adéu al mestre.

30 de setembre de 2010

Acaben de dir-m’ho: fa una estona que s’ha mort Joan Triadú. I jo -tot i que sabia que d’un temps ençà no estava gaire bé de salut i que, per tant, amb vuitanta-nou anys que tenia qualsevol dia ens podria deixar- no he pogut evitar que se’m trenqués la veu quan he donat les gràcies

Llegir més

Avui i El Punt: amb la vaga, més clònics que mai.

29 de setembre de 2010

Un apunt d’urgència només per deixar testimoni d’una nova fita galàctica en l’estrambòtic procés de clonació que estem vivint entre el diari Avui i l’edició de les comarques barcelonines d’El Punt. Un procés que des de fa uns quants mesos ens ha convertit als barcelonins en uns privilegiats: som els únics habitants del planeta que

Llegir més

Mine!: un gran brindis a la salut del nen androide.

28 de setembre de 2010

Ho diré sense alçar la veu, modestament i apel·lant a la poca o molta credibilitat que puguin tenir les meves opinions sobre música entre els lectors d’aquestes Totxanes: crec que els senyors Bernat Sánchez, Oriol Romaní, Albert Rams i Ricky Malo -és a dir, els quatre components del grup Mine!– són la novetat més creativa, estimulant i plena de futur que ha aparegut últimament a casa

Llegir més

Per a la carpeta dels retalls (91): “Ese equívoco aniversario”, de Gregorio Morán.

26 de setembre de 2010

Una de les meves lectures fixes del cap de setmana és l’article que cada dissabte publica l’escriptor i periodista Gregorio Morán (Oviedo, 1947) a La Vanguardia. La secció -que ja fa més de vint anys que es manté- té un títol preciós i precís: “Sabatinas intempestivas” i, com dic, procuro no perdre-me-la mai. Del senyor Morán -persona amb la

Llegir més

El doctor Rams: metge, músic… i ara blocaire.

24 de setembre de 2010

Al doctor Francesc Rams el vaig conèixer fa uns deu anys. Des d’aleshores la nostra relació ha estat molt especial: ens hem vist només un cop l’any durant la revisió mèdica que l’empresa on treballo fa al seu personal fins fa dos anys, quan un altre equip de metges va guanyar el concurs i va entomar la cura de la nostra salut laboral. Comptat i

Llegir més

“Pareja mayor” (per acabar).

20 de setembre de 2010

Sopar domèstic amb el noi gran de casa i la seva enamorada bretona, la “jolie J.”. No ens havíem vist des d’abans de vacances i teníem moltes ganes de reprendre el contacte. És el que passa quan els fills són grans i fan la seva vida… De fet, no hi érem tots. Faltava el noi petit de

Llegir més