(març de 1975) M’enrecordo molt bé de la primera visita que l’A. i jo vàrem fer a la ciutat de Girona. Hi vàrem anar en tren i va ser el mes de març de 1975. (*) Puc assegurar l’exactitud de la data per dues raons: primerament perquè recordo que durant el trajecte d’anada en el tren
Com faig gairebé cada matí, una mica abans de les 8 entro en el Club Natació Catalunya -que el tinc just al costat de casa- per fer la meva estona d’exercici físic: començo fent 3 quilòmetres en mitja hora a la cinta de caminar i després empalmo amb un quart d’hora de bicicleta en el transcurs del qual
París 9 de febrer “Aquesta nit he estimat Barcelona més que mai. De sobte, el cos de Maude ja no contenia el seu esperit. He arrencat a córrer, he tornat a cercar en la passejada una forma de meditació. Volia esbrinar què mata l’amor en el món modern, quina és la naturalesa d’aquest assassinat quotidià. Però, abocat
El bon amic Jordi Palou -el timoner de RodaMots, un vaixell que cada dia ens ofereix de franc el valuós regal d’un mot (*)– és seguidor fidel d’aquestes Totxanes i de tant en tant té la gentilesa d’aportar-hi alguna puntualització que n’enriqueix els continguts i que, no cal dir-ho, li agraeixo profundament. A propòsit del meu recent apunt sobre les versions editades en
Estimadíssima Mila,El dimarts 29 d’abril, pocs dies després de Sant Jordi va ser una data molt important ja que vares fer la teva primera visita a una biblioteca. De la mà de l’àvia i meva et vas estrenar a la Biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar, el poble on vius amb els pares. I com que les
Avui, diumenge, és un dia ideal per parlar de Marcel Proust. Com també ho serà demà, dilluns, o ho va ser ahir, dissabte. Vull dir amb això que SEMPRE és el moment oportú quan es tracta de parlar d’un clàssic com el senyor Marcel i la seva monumental “À la recherche du temps perdu”.Els lectors catalans estem bastant ben
Doncs resulta que l’antic calendari romà només tenia 10 mesos. Començava el març (Martius, més de Mart), el seguien Aprilis (el mes de l’obertura de les flors), Maius (el de la deessa Maia) i Junius (dedicat a la deessa Juno) i a partir d’aquí els altres anaven numerats: Quintilis, Sextilis i així fins al darrer: December
Aquest mes d’abril he publicat un total d’onze nous apunts. Els deu més visitats han estat aquests: * 1) Uns quants llibres que compraria per Sant Jordi (si no fos que ja els tinc). (vegeu-lo aquí) * 2) El que no us vaig dir, president Mas, el diumenge a Fornells. (vegeu-lo aquí) * 3) La meva crítica de “L’altra”,
Fa molts anys, en una de les primeres audicions que vaig fer del “Coral romput” de Vicent Andrés Estellés recitat per Ovidi Montllor i amb Toti Soler a la guitarra em vaig adonar que en un moment determinat del text el poeta escrivia “Tordesillas, Arévalo, Astorga, Rodrigatos de la Obispalía i Villalibre de la Jurisdicción”. És a dir, una
Segueixo Toti Soler des dels inicis de la seva carrera. Vull dir que vaig ser dels qui l’any 1972 varen córrer a comprar “Liebeslied”, el seu primer LP enregistrat al menjador de casa seva amb una guitarra que li va deixar Quico Pi de la Serra, i posteriorment he anat adquirint obra seva -en vinil, primer; després en format CD– fins
Confesso que encara no tinc clar si “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”, l’últim disc d’Els Amics de les Arts, iguala o supera “Espècies per catalogar”, el seu extraordinari precedent que tant em va agradar (vegeu, si no, aquí, aquí i aquí). El llistó està posat molt amunt i en tot cas diria que es tracta de dos
Benvolgut President, Començo a escriure aquest apunt a les tres de la tarda del Diumenge de Pasqua. No sé si l’enllestiré d’una tirada i podré publicar-lo demà de bon matí o haurà d’esperar algun dia més per veure la llum, però he volgut començar precisament en aquesta hora perquè és la mateixa que fa vuit dies -el Diumenge de Rams– us vaig veure
Tot descobrint Menorca durant cinc dies d’aquesta Setmana Santa… Estic segur que en llegir el títol d’aquest apunt a més d’un lector se li dibuixarà un somrís sota el nas i pensarà que potser ja era hora que als meus 64 anyets acabats de complir descobrís aquesta fantàstica illa que els barcelonins tenim a menys de tres quarts d’hora d’avió.I encara podrà fer més
Continuo practicant l’esport de risc denominat “recomanacions de llibres” ja que hi ha tants gustos com lectors, i tots ben dignes de consideració. D’altra banda, em sembla que posar-me en pla dictaminador sobre què és bo i què no fóra una mostra de prepotència en la qual procuraré no incórrer. Algú, però, m’ha preguntat si mantindria la tradició de fer un apunt sobre quins llibres em semblen interessants per Sant Jordi i
No és que en arribar als 2.500 apunts m’hagi aturat de cop, eh? Ben al contrari, la factoria totxanaire està funcionant a tot estrop (com diria el meu amic Joan Rendé) preparant la llista de recomanacions de llibres catalans i en català per aquest Sant Jordi que en aparença encara està lluny però que és més proper del