El mes passat la bona gent del Club Palindromista Internacional va organitzar la seva trobada anual que en aquesta ocasió ens va portar a l’Ateneu de Cultura Popular de l’Hospitalet de Llobregat. Els habituals d’aquestes Totxanes ja saben de què va la cosa perquè n’he parlat en altres ocasions.L’A. i jo procurem no perdre’ns cap edició. Són
Digueu-me intransigent, mal geni i tots els qualificatius que us vinguin al cap, que segurament tindreu raó. Però he de confessar que com més vell em foto menys tolero la informalitat de la gent. I em sembla que ho tinc complicat, això, perquè l’actitud de no respectar la puntualitat en començar els actes -començant pels seus mateixos organitzadors- és un mal costum que
No recordo si ja havia explicat aquí o en alguna altra banda l’atracció que sento des que era ben petit pels signes físics que evidencien el pas del temps. Em vénen ara a la memòria, per exemple, aquells venerables graons d’accés a les estacions del Metro de Barcelona de fa molts anys, fets amb una pedra de color gris fosc amb fragments incrustats d’un material que
Dissabte de tancament de mes. I de setmana, és clar. Una setmana que, per cert, a efectes d’activitat en aquest Bloc ha estat més aviat magra, ho reconec. Tot i que us asseguro que aquest venerable jubilat no ha parat de trescar ni un sol instant.Ja fa una setmana ben bona que he començat a posar en solfa un dels
Aquest mes de maig he publicat un total de catorze nous apunts. Els deu més visitats han estat aquests: * 1) Els llibres. Onzena carta a la meva néta. (vegeu-lo aquí) * 2) Sobre els calendaris i els noms dels mesos (i en defensa del llatí). (vegeu-lo aquí) * 3) La “Recherche” de Proust en català: un procés que
Estimadíssima Mila, Avui és un dia important: fas dos anys. Dos anys que estic segur que pels pares han estat els més pletòrics i il·lusionadors de la seva vida. També per nosaltres, els teus avis, tot i que la nostra biografia -privilegis dels vellets- ja ens ha fet passar per situacions similars, precisament quan exercíem de pares. T’he de
Aquí teniu una tria de les definicions que ens han agradat més a l’A. i a mi entre les aparegudes darrerament als encreuats de La Vanguardia. El català, del mestre Màrius Serra, i el castellà del mestre Fortuny. * Curull d’advocats: REPLET (MS) * Su palabra va a misa: DIOS * Sus ventas son ejemplares: LIBRERO (n’hi ha més) * Hebreu coneixedor de totes
De les moltes coses que m’han interessat de Menorca durant els dies d’aquesta Setmana Santa que hi hem estat (vegeu aquí) destacaria un parell de referències visuals que, de forma automàtica, he relacionat amb dos llibres que havia llegit en altres moments. La primera referència és la visió sempre present de la muntanya del Toro (Mercadal) que amb els seus 358
Si no vaig errat demà, dimarts 20 de maig, la doctora J. prendrà possessió de la seva plaça en el departament de pediatria d’un dels hospitals públics més importants de Barcelona. Coneixem la doctora J. des que era una nena. A finals dels 80 els seus germans grans jugaven a bàsquet als Lluïsos de Gràcia amb els dos nois de casa i d’aquella
Un any més el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), responsable del portal Media.cat, treu el seu Anuari dedicat als silencis mediàtics de l’any passat. Uns silencis que cada dia que passa són més aclaparadors i eloqüents.No és pas aquesta la primera vegada que en parlo en aquest Bloc (vegeu aquí) i tot em fa
(març de 1975) M’enrecordo molt bé de la primera visita que l’A. i jo vàrem fer a la ciutat de Girona. Hi vàrem anar en tren i va ser el mes de març de 1975. (*) Puc assegurar l’exactitud de la data per dues raons: primerament perquè recordo que durant el trajecte d’anada en el tren
Com faig gairebé cada matí, una mica abans de les 8 entro en el Club Natació Catalunya -que el tinc just al costat de casa- per fer la meva estona d’exercici físic: començo fent 3 quilòmetres en mitja hora a la cinta de caminar i després empalmo amb un quart d’hora de bicicleta en el transcurs del qual
París 9 de febrer “Aquesta nit he estimat Barcelona més que mai. De sobte, el cos de Maude ja no contenia el seu esperit. He arrencat a córrer, he tornat a cercar en la passejada una forma de meditació. Volia esbrinar què mata l’amor en el món modern, quina és la naturalesa d’aquest assassinat quotidià. Però, abocat
El bon amic Jordi Palou -el timoner de RodaMots, un vaixell que cada dia ens ofereix de franc el valuós regal d’un mot (*)– és seguidor fidel d’aquestes Totxanes i de tant en tant té la gentilesa d’aportar-hi alguna puntualització que n’enriqueix els continguts i que, no cal dir-ho, li agraeixo profundament. A propòsit del meu recent apunt sobre les versions editades en
Estimadíssima Mila,El dimarts 29 d’abril, pocs dies després de Sant Jordi va ser una data molt important ja que vares fer la teva primera visita a una biblioteca. De la mà de l’àvia i meva et vas estrenar a la Biblioteca Martí Rosselló de Premià de Mar, el poble on vius amb els pares. I com que les