Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Vaig a casa del noi gran a regar les plantes. Són a fora, de vacances. Abans de pujar, vaig a un bar proper i esmorzo. M’instal·lo a la terrassa i demano un entrepà. Una truita a la francesa feta per un xinès. La globalització.
Estranyament no porto cap diari i em dedico a observar el paisatge humà que m’envolta. Un munt de botigues tancades i no gaire gent pel carrer. I ja són les deu ben tocades del matí.
Em sobta veure que la majoria dels que passen pel meu costat són gent gran. Molt poca gent jove. Deuen ser tots a la platja, penso; o a la muntanya, que diu que ens aboquem a una onada de calor severa. A Barcelona ens hem quedat, sembla, els més grans. Ciutat, ara, de pares i avis.
M’hi fixo millor i veig que hi ha un altre grup de gent que també circula. Generalment en grups de tres o quatre persones. Són els turistes.
Avis, doncs, i turistes.
Afino encara una mica més: un percentatge notable de la gent gran que contemplo des de la meva improvisada talaia és gent amb xacres. Cadires de rodes, crosses, peus embenats, cames enguixades, persones d’acompanyament d’origen inequívocament sud-americà…
Hi penso i li trobo un sentit: a tots just cent metres d’on soc hi ha l’Hospital de Sant Pau i el de la Creu Roja. I una mica més enllà la Sagrada Família, per allò que deia dels turistes.
Quan ja he demanat el compte -amb el signe internacional de comptar bitllets amb dos dits- el dia s’endreça: un nen que no deu tenir encara els tres anys s’esmuny pel meu costat a tota marxa damunt d’una bicicleta de fusta sense pedals, d’aquelles que s’impulsen amb els peus a terra. Em fa gràcia que la joguina, de color verd, vol imitar les primeres motos Vespa que aparegueren per aquí cap els anys 50. Darrere del noi, sa mare. Jove, és clar. I atrafegada perquè el carrer fa baixada i el plançó se li embala.
Pujo. Rego les plantes com pertoca i en tornar cap a casa, ja damunt la moto, trobo el que podria ser una mica d’explicació a les meves cabòries d’una estona abans. A l’entrada antiga d’Urgències de Sant Pau hi ha una llarguíssima cua que arriba a tocar del carrer de Sant Quintí. Tota de nois i noies joves. M’imagino que deuen aprofitar que s’ha obert finalment la veda de les vacunes i que s’hi presenten sense cita prèvia (si he entès bé les notícies d’última hora).
O tal vegada van a fer-se algun PCR (o com es digui) per poder agafar avui mateix un avió i fugir cap a terres de nord enllà.
Que ja tenim a tocar l’onada de calor…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si teniu ocasió mireu o reviseu una magnífica pel·lícula italiana del 2008 dirigida per en Giani di Gregorio que porta per títol VACACIONES DE FERRAGOSTO. Em sembla el títol més apropiat per una onada de calor….
Us deixo el link
https://www.filmaffinity.com/es/film456458.html