Totxanes, totxos i maons

Dies enrere el digital Núvol publicava aquest article de Marta Romero Lorente que em sembla que, pel que explica, val la pena que el reprodueixi. Cosa que faré tot seguit després de demanar-vos que, si us sembla una petició assenyada i amb trellat, mireu de donar-li la màxima difusió que pugueu:

10 pobles de Catalunya que escrius malament i no ho sabies

Sabies que el poble de Navàs en realitat es diu Navars? I que Castell-Platja d’Aro en realitat s’hauria d’escriure sense guionet: Castell i Platja d’Aro. I que l’estació de Massanes tampoc respecta el nom històric de Maçanes. Potser tampoc sabies que Rialb no s’escriu amb ‘p’ final sinó amb una ‘b’. Una cosa és el nom oficial d’un poble i una altra de ben diferent el que els habitants consideren autèntic.
Els ciutadans de deu municipis catalans es veuen obligats a escriure malament el nom dels seus pobles per estalviar-se dificultats amb l’administració, com ara errors en els enviaments o el correu postal. Tampoc poden fer una cerca al Google Maps utilitzant el topònim correcte del seu lloc de residència.
Els habitants d’aquests pobles s’han unit per denunciar l’ús incorrecte que es fa dels seus respectius topònims. L’enuig és la força que els ha unit per escriure una carta oberta al Govern de la Generalitat demanant que es garanteixi un tracte igualitari en aquesta qüestió a tots els ciutadans de Catalunya i que es normalitzi l’ús d’aquests topònims oficials no normatius.
Els municipis afirmen que l’anomalia d’haver d’escriure aquests topònims amb errors d’ortografia és herència del franquisme, que va desfigurar els noms catalans dels pobles. És per això, que els deu municipis demanen que s’apliqui la Llei de Política Lingüística de manera homogènia per tots els pobles de Catalunya.
Els noms correctes d’aquests deu pobles desfigurats són Cabassers (no Cabacés); Campmany (no Capmany); Castell i Platja d’Aro (no Castell-Platja d’Aro); Figueró i Montmany (no Figaró-Montmany); Vulpellac, Fonteta i Peratallada (no Forallac); Lledó (no Lladó); Maçanes (no Massanes); Navars (no Navàs); Rialb (no Rialp); Terrassola i Lavit (no Torrelavit).

El text de la carta oberta que ha impulsat el col·lectiu Cabassers.org (vegeu aquí) és el següent:

Carta oberta al Govern de la Generalitat i als municipis de Catalunya: A Catalunya hi ha ciutadans de segona

Els catalans que viuen en municipis amb topònims oficials no normatius i indirectament també, aquells altres que, sense viure-hi hi han de tractar, bé quan es relacionen amb l’administració, bé quan han de rebre un paquet o enviar-lo o bé quan han de cercar-lo al googlemaps, pateixen una discriminació: Han d’escriure el nom del poble com si n’ignoressin l’ortografia, a risc que si no ho fan, el servei demanat sigui denegat. I tot per culpa d’una legislació injusta i caduca. Això, òbviament, és una clara discriminació cap a aquests ciutadans però també és un tracte degradant cap a la resta de catalans, ja que com a tals, tenim tots el dret a poder escriure correctament el nom dels nostres pobles i ciutats i que aquest fet sigui reconegut oficialment.

En molts casos, l’anomalia d’haver d’escriure malament aquests topònims és per culpa de l’herència del franquisme. La dictadura va deturpar, o sia, va desfigurar i enlletgir els noms de lloc catalans com a part del seu programa repressiu contra la nostra llengua i cultura, tornant a les formes oficials anteriors a la normativització que el 1933 va fer la Generalitat republicana a través de l’Institut d’Estudis Catalans. I aquesta conseqüència del franquisme, fou disfressada de “tradició” per seguir present en alguns topònims oficials, talment com si alguns catalans haguessin d’escriure, obligatòriament, noms de ciutats i viles catalanes així: Gerona, Lérida, Sampedor, San Cucufate, San Martín de Tous o Sarriá de Ter.

La intenció d’aquesta carta és per a que els qui us la llegiu us feu les següents preguntes: Per què el nom oficial de deu dels municipis catalans no es poden escriure correctament en català i sense faltes? Per què no podem escriure oficialment el nom d’aquests llocs habitats tal i com dictaminen les normes lingüístiques i la llei? Per què, de 947 municipis, 937 compleixen la Llei de Política Lingüística al seu topònim oficial i 10 no? (*) Que no som tots iguals davant la llei?

El bon govern i la transformació democràtica han d’evitar la corrupció i arbitrarietat d’aquest fet. Si la Llei de Política Lingüística diu que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’IEC, ha de ser veritat en tots els casos i cal fer-se efectiva en la senyalètica i nomenclàtor oficial d’arreu.

Els ajuntaments responsables d’aquesta situació no l’han corregida fins ara. Ho haurien hagut de fer el 1998, quan el Parlament promulgà la Llei de Política Lingüística, però no ho feren. Alguns encara proposen solucions caducades i amb una perspectiva fal·laç i covarda, com que els veïns votin en un “procés participatiu” l’ortografia que voldrien o votin si s’ha de complir la llei o no.

Des de la Fundació Reeixida, ens sumem a la demanda del col·lectiu Cabassers.org i demanem al Govern que acabi amb aquesta arbitrarietat i que garanteixi el mateix tracte que reben en aquesta qüestió tots els ciutadans de Catalunya, sense excepció, empadronats en ciutats i pobles amb el seu topònim normalitzat.

(*) Els noms correctes d’aquests deu pobles desfigurats són: Cabassers (no Cabacés), Campmany (no Capmany), Castell i Platja d’Aro (no Castell-Platja d’Aro), Figueró i Montmany (no Figaró-Montmany), Vulpellac, Fonteta i Peratallada (no Forallac); Lledó (no Lladó), Maçanes (no Massanes), Navars (no Navàs), Rialb (no Rialp), Terrassola i Lavit (no Torrelavit).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!