Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

11 de setembre de 2014
2 comentaris

Noia afortunada (quinzena carta a la meva néta)

Estimadíssima Mila,

T’escric de nit. L’Onze de Setembre és a punt d’esmunyir-se. Ja fa estona que hem sopat i a casa hi ha silenci. La teva àvia dorm, jo ja he rentat els plats i amb una punta de son i una notable dosi de fatiga em disposo a preparar-te aquesta nova carta –la que fa quinze– que, com totes les anteriors, desconec si algun dia l’arribaràs a llegir.

Amb els teus dos anys i tres mesos de vida el d’avui ha estat el tercer Onze de Setembre que vius de prop i al carrer. I, com és lògic, a diferència dels dos anteriors enguany has estat plenament conscient que tot allò que passava al teu voltant –gent abillada amb samarretes grogues i vermelles (ara que ja comences a saber-los, els colors) que reia, saltava, cantava i agitava banderes–; que tot allò, dic, no era gens habitual.

No sé si de tot plegat et quedarà algun record –encara ets molt petita– però en tot cas del que sí que estic segur és que aquesta successió de Diades en les quals has tingut la sort d’estar present ja ha entrat en la Història del teu país. I que els nois i noies de la teva generació podreu dir ben cofois “Jo hi vaig ser” quan us toqui estudiar el procés que va desencadenar la separació d’España i, per tant, la independència de Catalunya.

L’assumpte obre moltíssimes ramificacions que farien que aquesta carta s’allargués molt. No és, però, la meva intenció fer-ho. Almenys no avui. Ni ara per ara. L’únic que volia deixar-te escrit aquesta nit, quan fa ben poques hores compartíem el Tram 26 (Diagonal entre passeig de Sant Joan i Roger de Flor) amb tanta gent entusiasta i plena d’il·lusió, és el meu convenciment que ets una noia afortunada.

Ets una noia afortunada per haver nascut en aquest país i per poder viure aquests moments pels quals moltíssima gent abans havia donat la seva vida. Ets afortunada perquè pertanys a un poble de gent positiva i sensible, que sap mobilitzar-se per les coses que considera justes. I que sap fer-ho de manera pacífica i festiva. Carregada de raó, energia i bon humor.

També crec que ets afortunada perquè has nascut en una gran ciutat —Barcelona— complexa, variada i plena de contrastos. Una gran ciutat, però, que disposaria de molta menys força si darrere seu no tingués tot un país que ara com ara va del Pirineu a la Sènia, però que voldríem que aviat s’unís amb els seus germans valencians i balears.

Això darrer costarà una mica més, però arribarà. No dubto gens que tu ho viuràs; jo crec que ja no.

Ho deixo aquí. És tard i el dia ha estat intens. Si demà se m’acut dir-te alguna cosa més l’afegiré sense problemes.

Que els àngels de Premià vetllin el teu son, noia bonica.

Que t’acompanyin els ocells, que t’acaronin els estels, noia afortunada…

————————————————————————————————————-

Les anteriors cartes a la meva néta -conjuntament amb altres apunts amb ella com a protagonista- les podeu trobar en l’apartat “Mila” d’aquestes Totxanes. Aquí, vaja.

 

  1. Bona tarda Isern:
    Esperem i desitgem ser molts avis (en el meu cas em diuen padrí), els que tinguem la gran oportunitat d’aconseguir i acompanyar els nostres nets en aquesta nova singladura, que estic convençut aconseguirem.
    Una abraçada, des de Tarragona.

Respon a Joan Manel Querol Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!