Totxanes, totxos i maons

En Tomàs és un veterà seguidor d’aquestes Totxanes que, pel que porto comprovat, vibra de manera especial quan faig algun comentari sobre la qualitat lingüística de les retransmissions de les curses de Fòrmula 1 a TV3.

Ara fa quinze dies, després de llegir això, li va faltar temps per escriure’m i dir-me que era molt optimista. Que la capa de vernís lingüístic preparada en el període entre temporades que a mi em semblava detectar ell no la veia per enlloc.  (n’hi ha més)

El diumenge passat vàrem tornar a tenir cursa i jo, naturalment, la vaig seguir amb la llibreta i el llapis al costat. La diferència, però, és que fins avui no havia escrit cap apunt sobre aquesta nova retransmissió per la senzilla raó que no tinc intencions d’obrir cap sèrie sobre el tema. El que hagi de ser ja anirà sortint, no sé si m’explico…

Tot i això en un nou correu d’abans d’ahir l’amic Tomàs continua reptant-me i insisteix en la seva teoria que aquella colla continua passant-se la gramàtica i el diccionari per l’arc de triomf. I, mira, jo mantinc la creença que no és així, que aquests mesos anteriors a la nova temporada algú els ha donat deures per fer a casa i que en part els han fet. Ara ho explicaré.

La cosa va començar el dissabte quan en acabar les sessions de qualificació i fer un repàs a la graella de sortida el senyor Merlos ens va obsequiar amb una frase que a mi em va encendre totes les alarmes: “Per darrere seu Alonso tindrà Felipe Massa QUE NO ÉS MANXOL”. Bufa!, em vaig dir, aquest bon home ens acaba de col·locar l’espanyolíssim “que no es manco” amb aquella alegria desinhibida que per regla general proporciona la ignorància.

I no, tu. Si aneu al Diccionari de l’IEC veureu que “no ésser manxol” és ben normatiu i que equival a “ésser apte a fer una cosa, no ésser impotent per a repel·lir una agressió, etc.”

És a dir, que la meva teoria sobre l’enllustrament lingüístic dels Merlos, Rosés i companyia es confirma. Han mirat llibres i manuals i alguna cosa sembla que els ha quedat. A fi de comptes són gent de carrera, són periodistes, no?

Jo, que si he arribat a l’edat que tinc amb les condicions que pregono ha estat perquè em prenc la vida amb la màxima filosofia que puc, valoro el pas endavant que s’ha donat i demano als serveis lingüístics de TV3 que no es rendeixin. La seva feina és dura però s’ho val. Els en dono testimoni.

Ara potser es tractaria de fer una repassada al promptuari de frases espanyoles transferides al català que “els Merlos boys” deuen haver-se preparat i veure si, malgrat la pulcritud del “no ésser manxol”, seríem capaços de trobar solucions un pèl més de cap aquí. No sé si m’enteneu…

Vull dir que “deshacerse de” està molt ben traduït com “desempallegar-se de” i que “al bell mig de” funciona sovint en el sentit d’“en el centro de” però potser no cal que cada dos minuts ejaculem un “desempallegar” -el mot estrella d’aquesta cursa de la mateixa manera que el “mentretant” va ser el de l’anterior- o que exultem quan els pilots s’avancen “pel bell mig de la recta”.

També sembla que tenim problemes amb el “tothom”, bandejat molt sovint per un “tot el món” que funciona bé si el que es vol dir és que hi ha moltes cadenes de televisió connectades a la cursa però no tant si es tracta d’expressar l’alegria -“tot el món està content en el box”- de l’equip d’en Jaume Alguersuari pels seus primers puntets a la F-1.

Continuem tenint problemes amb l’“enseguida” i l’“arriesgar”, però espero que cap a la tardor ja ens n’hàgim sortit.

També vacil·lem entre “desfeta” i “desferra” (ho veieu, com han llegit el diccionari almenys?) –“va saber treure profit de la desferra dels pneumàtics del seu rival per avançar-lo”– en una confusió similar a la que ja comentava en l’apunt anterior entre “malmenar” i “malmetre”. Cal perseverar, nois…

Jo m’atreviria a proposar als seus mentors lingüístics que ara treballin una mica l’apartat dels registres. L’exemple més clar el tenim en el mot “curull”que l’amic Merlos etziba a tort i a dret tant si es tracta de parlar d’una festa “curulla” d’ex-pilots de F-1 com del fet que el Renault surti a córrer amb el dipòsit “curull” de benzina.

El mateix diria amb la “fressa” (mot d’ús habitual per terres gironines, ja ho sé), que tant ens l’apliquen per parlar del xivarri del públic com per referir-se a un so estrany en el motor de Fernando Alonso.

En fi, amic Tomàs, avui no et queixaràs, oi?

Eppur si muove!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!