Totxanes, totxos i maons

La valoració negativa sobre el 43% d’abstenció que feia ahir en el meu apunt de mitjanit -"no anem bé", escrivia (vegeu aquí)- ha generat l’arribada d’uns quants correus a la meva bústia. Gairebé tots amb una mateixa línia argumental que es podria resumir dient que encara bo que hi ha hagut tanta gent que ha preferit quedar-se a casa perquè, si no, el dividit vot sobiranista hauria resultat encara més minimitzat del que ha quedat.

Home… francament, jo tinc seriosos dubtes que aquesta sigui una raó defensable. Potser és que ja sóc d’una altra època i començo a fer catúfols però donar per bo, en nom del profit (???) que en pugui treure el sobiranisme, el fet que un de cada dos ciutadans amb dret a vot hagi optat per girar-se d’esquena a les eleccions catalanes no em sembla argument per sentir-se’n gaire cofoi (ep, tot i que ja sé que no totes les abstencions es poden adjudicar al sac de la indiferència).  (n’hi ha més)

De tota manera, quan això passa és que alguna cosa s’ha trencat entre la gent i la classe política. I en aquests casos la culpa la tenen sempre els professionals de la cosa pública. Per això crec que s’ho haurien de fer mirar. I de pressa.

Potser la irrupció en el Parlament de la gent del partit del senyor Boadella ens acabarà obrint els ulls i ens servirà per refermar la necessària dimensió "abertzale", patriota o del morro fort (trieu l’expressió que més us agradi) que ens cal per avançar.

Precisament per això em sembla imprescindible la lectura del "De tu a tu" d’avui, la secció que cada dia escriu l’Alfred Bosch a la pàgina 2 del diari Avui.

El seu text íntegre el trobareu aquí (i us recomano que no us el perdeu)

És un text adreçat al líder del Partit dels Ciutadans Albert Rivera. I com a botó de mostra us deixo amb el paràgraf final: "… en el fons et necessitem. Perquè ets l’anunci que l’extinció no és una ficció, i que els seus impulsors viuen entre nosaltres. Vejam si gràcies a tu ens posem d’una vegada les piles."

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!