Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

6 de gener de 2011
0 comentaris

Nit de Reis a can Isern.

Passaven cinc minuts de dos quarts de quatre quan m’he despertat de manera sobtada. En aparença tot semblava normal: si fa no fa era l’hora que cada nit m’alço del llit per anar a orinar (i, certament, tenia pixera).

Mentre em plegava a les servituds de la fisiologia m’ha arribat una remor del menjador que m’ha fet pensar que, més que la coïssor urinària, el que de debò havia interromput el meu son havia estat una altra cosa menys habitual: la mateixa remor (un gemec, potser?) que ara tornava a sentir. 

(n’hi ha més)

Me n’he anat de pet al menjador i quan he encès el llum m’he trobat cara a cara amb el meu rei Gaspar (el considero “meu” perquè d’uns anys ençà és a ell a qui acostumo a adreçar les cartes). S’havia tret l’espardenya i s’estava fent fregues al dit gros del peu esquerre. Per sota de la poblada barba rossenca la seva boca dibuixava un gest de dolor.

No està gens bé que canvieu els mobles de lloc! -m’ha dit visiblement emprenyat-. Acabo de clavar-me una bona castanya amb el silló.

– Em sap greu dir-vos-ho d’aquesta manera, majestat, però unes espardenyes no és el millor calçat per enfilar-se de nit pels balcons. A més a més -li he etzibat sense gaire sentit de la diplomàcia-, repapiegeu perquè el silló està al mateix lloc de sempre.

No li ha fet gaire gràcia la meva resposta perquè m’ha mirat amb ulls d’“aquest any te’n lliures perquè ja no hi som a temps, però ja veuràs tu l’any que ve quina pila de carbó t’emportaràs” i calçant-se novament l’espardenya m’ha dit:

Au, anem per feina, que l’Anna, la pobra, no té cap culpa de les teves gracietes.

– En el meu Bloc mai li poso el nom complet, majestat. Hauríeu de dir l'”A punt”.

“A punt”, li dius? Si n’arribes a ser, de poca-solta, fill meu… I quanta paciència que ha de tenir amb tu aquella santa… Va, que no tinc tota la nit! On vols que li posi els regals?

Els porteu tots? Els tres que us vaig demanar?

Tots tres, sí. Què et pensaves? Que li aplicaríem restriccions? Res de res: per l’Anna -i m’ha remarcat el nom amb totes les lletres- tot el que m’has encarregat a la carta. Només faltaria, pobreta, amb la creu que arrossega al teu costat…

Molt bé, majestat. Vejam: el regal que a mi em fa gràcia poseu-lo a sota de la taula de la terrassa, el regal que a ella li fa gràcia poseu-lo darrere del buró del rebedor i el regal que li serà més útil poseu-lo a sota del sofà.

Si n’arribes a ser, de poca-solta, fill meu -m’ha etzibat per segona vegada-. No tens uns llocs més normals on deixar-hi paquets?

Jo ja m’entenc, majestat. I moltes gràcies pel cas que heu fet a les meves peticions.

Ja en tens de sort, amb la dona que tens, poca-solta! Quanta paciència que ha de tenir, la criatura…

Ara que hi penso, voleu una mica de torró? Un gotet d’orujo? Una mica d’aigua pels camells?

Ara? Quan ja me’n vaig? Aquestes coses han d’estar preparades abans, nano. Un cop despatxat el servei ja no tenen cap mèrit.

I m’ha tornat a fer aquella mirada prometedora d’una bona carretada de carbó per l’any vinent.

En prenc nota pel 2012. No me n’oblidaré. Bona nit, majestat.

Llavors, finalment, ha sortit la faceta bondadosa i venerable del Rei Mag:

Au, ves a dormir, calamitat. I mira d’adreçar-te i de fer més bondat. Que ho tens molt negre (amb perdó del col·lega Baltasar) he, he…

Dit això ha fet mitja volta i ha sortit pel balcó. Sortosament sembla que el mal del peu ja li havia desaparegut. Són savis, però, els Reis. Es fixen en tot i, encara que no ho sembli, no se’ls escapa ni una. Quan ja s’havia enfilat a la barana, a punt d’agafar l’escala de mà per anar al pis de sota, encara m’ha dit:

I corda’t la bragueta. Que ja no tens edat per segons quines exhibicions…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!