Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
Juraria que no és pas una coincidència o una especulació meva perquè crec recordar haver-ho llegit en alguna banda: una de les condicions que es demanaven als arquitectes per participar en els projectes relacionats amb l’Exposició Internacional de 1929 a la muntanya de Montjuïc era que les seves obres s’inspiressin en models relacionats amb Itàlia.
Una inspiració que ara, després de gairebé un segle, continua ben present.
Vegem per exemple la concepció de la plaça d’españa: dos edificis de planta curvilínia a banda i banda de l’avinguda de Maria Cristina amb una presència evident de columnes que recorden clarament la columnata que Bernini va dissenyar a Sant Pere de Roma simbolitzant uns acollidors braços estesos al món:
La plaça d’españa
Sant Pere, a Roma
Una cosa similar es pot dir de les dues columnes d’accés al carrer principal de l’exposició, conegudes com ‘columnes venecianes’ perquè remeten al ‘campanile’ de la piazza di San Marco de Venècia:
Les dues torres venecianes
El ‘campanile’ venecià
Una altra referència és la de l’arquitectura d’Andrea Palladio. No sembla gaire forassenyat pensar que el Palau de la Premsa (vegeu-lo en l’encapçalament d’aquest apunt) i el Palau de l’Agricultura estan inspirats en el llenguatge arquitectònic de l’arquitecte italià. Vegeu, si no, la famosa Vila Rotonda dels afores de Vicenza:
El Palau de l’Agricultura
La Vila Rotonda
I per acabar, posat a jugar amb les referències arquitectòniques –ara ja sense influències italianes–, se m’acut relacionar un dels edificis més notoris que ocupaven la plaça d’españa amb el que des de 1991 l’ha substituït.
Em refereixo a l’hotel que Nicolau Maria Rubió i Tudurí va construir el 1928 destinat a acollir les visites més importants de l’Exposició. Era un edifici de totxo vist i amb una façana de composició plana que tenia una característica visual molt potent: una torre que el coronava amb un rellotge de grans dimensions:
L’hotel de l’Exposició
L’any 1991 –de cara a un altre esdeveniment important per a la ciutat com van ser els Jocs Olímpics— els arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria varen construir en el mateix indret un nou hotel en el qual és evident la doble referència al seu precedent que han volgut deixar tot dissenyant un edifici amb una torre que també el corona i un rellotge de grans dimensions que acapara l’atenció de la façana, també plana.
L’actual Hotel Plaza
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!