Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

13 de juny de 2022
0 comentaris

L’exercici de saber mirar les coses amb ulls nous (1).

Hi ha una manera de mirar les coses que em sembla que és gairebé irrepetible: la de la primera vegada que les contemplen. Sempre recordaré, per exemple, quan vaig veure per primera vegada de prop un canal venecià. Va ser un impacte ben especial i gens comparable amb el fet que jo ja ‘conegués’ la ciutat través de fotografies i de filmacions. Res no pot substituir la força del primer impacte directe, la riquesa del que experimentem en viu.

Per això vaig voler que, el setembre passat, quan vàrem anar a Venècia amb la nostra neta Mila, en el que va ser la seva ‘estrena italiana’, la seva primera mirada al Gran Canal –just al final del Piazzale Roma, a sota del pont de Santiago Calatrava i a tocar dels punts de compra de bitllets pels ‘vaporetti’— fos ben singular i que la noieta s’adonés del seu primer contacte amb tot aquell munt de bellesa i d’història que durant els següents quatre o cinc dies entraria pels seus ulls.

(Per cert, una cosa similar esperem fer d’aquí a un parell de setmanes quan l’A. i jo portarem la noieta a conèixer per primera vegada les meravelles de Roma.)

Més d’una vegada, a la vista dels rius de turistes que enfilen sense parar el meu carrer per arribar al Parc Güell, he pensat en quin seria el Parc que s’emportarien en el record als seus països i amb quina mirada nova, sorpresa i oberta a la meravella contemplarien uns racons que per a mi, a força de veure’ls i de viure’ls sovint, tenen una dimensió totalment diferent. Podria dir el mateix de la Sagrada Família, és clar. I fins i tot de la Rambla, per bé que en aquest darrer cas l’experiència dels mesos de confinament em va permetre conèixer una Rambla deserta i amb cap botiga oberta que oferia una imatge (per)torbadora i, aquesta sí, segurament –desitjablement, vaja– irrepetible del tot.

Repasso el que he escrit fins aquí i m’adono que m’he enfilat més amunt del que eren les meves pretensions inicials (deu ser la síndrome d’abstinència després de tant temps amb el Bloc una mica abandonat. Un Bloc que, per cert, el proper dijous complirà 18 anys d’existència i que fins avui aplega gairebé 4.200 apunts).

D’altra banda segur que us sobtarà que la il·lustració que he triat per l’encapçalament sigui la fotografia del que té tota l’aparença de ser l’interior d’una capsa o d’un calaix. Tot té una explicació que us donaré ben aviat.

Afegeixo, doncs, el número (1) al títol d’aquest apunt, escric aquí sota el ‘Continuarà’ de rigor i passo a penjar-lo.

Demà més.

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!