Arran de la mort, aquest cap de setmana, del guionista i escriptor Miquel Obiols (vegeu aquí) i veient que, com era d’esperar, la majoria de comentaris elogiosos sobre la seva trajectòria literària es centren en el seu paper com a creador del mític programa infantil ‘Terra d’escudella’ em sembla oportú destacar també “El tigre de Mary Plexiglàs”, un llibre força insòlit que el 1986 va guanyar el premi Joaquim Ruyra i que va ser publicat el març de l’any següent per l’editorial Laia a la col·lecció El Nus que dirigia Emili Teixidor.
I pel que fa al concepte ‘terra d’escudella’ em remeto al que vaig escriure en aquest Bloc el maig de 2012 -fa, doncs, dotze anys- en un apunt (aquest) que gairebé només pot escriure algú de la meva generació.
(Anys 1955-1960)
Me’n recordo de quan, amb la mare, anàvem a l’adroguer del carrer de Valldonzella i compràvem una paperina de terra d’escudella per netejar les cassoles, olles, pots i altres estris de la cuina.
La terra d’escudella -que l’adroguer ens servia a granel amb una pala petita- era exactament el que el seu nom indica: sorra formada per grans de diferents gruixos que amb el seu poder abrasiu, a força de braços i amb l’ajut d’un bon fregall servia per desincrustar dels estris de cuina les restes del menjar que en aquella època es feia a les llars. Un menjar que, en general, tenia un nivell de qualitat -ingredients i sistemes de cocció- bastant baix i que, amb sort, et permetia resistir fins al següent àpat sense gaire sensació de desmai.
Cap a la meitat de la dècada dels 50 el producte es va, diguem-ne, sofisticar i va aparèixer envasat en un tub cilíndric que es comercialitzava amb el nom d’“Arena Diamante”. Recordo la impagable frase que acompanyava la propaganda d’aquest producte: “Al servicio de la mujer española”. Sense comentaris.
Uns quants anys després, parlo ja de la dècada dels 70, el circuit català de TVE va popularitzar un programa infantil que es deia precisament “Terra d’escudella” i que va ser una de les primeres feines que varen fer Els Comediants.
Curiosament, quan parlo amb gent de la meva edat gairebé ningú recorda la terra d’escudella (que formava companyia amb el trisòdic, el blanc d’españa i el sabó en escates, productes típics de ca l’adroguer) i quan parlo amb gent més jove i els explico quina utilitat tenia el producte la majoria em miren amb ulls estranyats i em diuen que sempre havien pensat que era el nom d’un programa de televisió.
——————————————————————————————-
CUA FINAL: En llegir aquest apunt l’escriptora Esperança Camps ha deixat en el meu espai a Facebook el següent text:
“Joan Josep, a Ciutadella vèiem aquell programa que feien a Circuit Català. Com que no coneixia el producte de neteja em vaig passar mitja infantesa preguntant-me per l’origen del títol. Vaig arribar a la conclusió que com que a Catalunya és típica l'”escudella i carn d’olla”, van posar el nom del programa en homenatge a Catalunya. Amb el teu “menrecordo” m’has desmuntat una teoria… glups”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ben al contrari d’Esperança Camps, segurament perquè l’edat em permetia saber què era la “terra d’escudella”, sempre em va semblar molt agafat pels cabells el nom d’aquell programa.
Dec ser una excepció, però recordo perfectament que la meva mare també feia servir la terra d’escudella i el “Blanc d’Espanya”. També recordo la publicitat de l’Arena Diamante. Com tu dius: sense comentaris